Agenda

Eleccions europees: Cop al règim, irromp la ruptura

26/05/2014

En lluita

claroquepodemos

Tot resultat electoral constitueix un reflex de la temperatura social. Les eleccions europees també, encara que analitzar comporta dificultats més grans que davant un altre tipus d’eleccions. Tanmateix, apareixen algunes claus per interpretar el que està passant a la UE. La primera és la gran abstenció, la segona és la pèrdua d’escons dels partits que venien dirigint la UE i governant els estats membres, és a dir el PPE (Partit Popular Europeu), PSE (Partit Socialista Europeu) i els Liberals. La tercera és l’increment de la polarització social, reflectit en l’auge de l’extrema dreta i també de formacions a l’esquerra del PSE. Amb la victòria de Syriza a Grècia com a fet més destacat.

A l’Estat Espanyol, cal destacar 5 fets: 1) PSOE i PP no sumen el 50 % dels vots emesos quan venien de més del 80%; 2) La victòria d’ERC a Catalunya i la consolidació de l’espai pel dret a decidir; 3) La victòria d’EH Bildu a Guipúscoa i Alaba, amb el que estaria en condicions de guanyar les eleccions forals de 2015; 4) I, especialment rellevant per a l’esquerra rupturista, la impressionant irrupció de Podem amb 1.242.161 vots com a quarta força política.

L’abstenció

La gran abstenció reflecteix la percepció per part de molta de la població del caràcter tecnocràtic de la UE, dirigida amb mà de ferro contra les classes populars en benefici de la gran banca i les multinacionals.

La participació en les votacions al parlament europeu, ha caigut en trenta anys 16 punts percentuals. Crida l’atenció l’escassíssima participació en els països de l’est d’Europa fet que reflecteix el fracàs polític i social de l’expansió cap a l’orient. Als països centrals europeus, la participació ha rondat el 45% és especialment baixa a Holanda i Gran Bretanya. A l’Estat espanyol, ha votat el 46% i a Catalunya la participació ha pujat un 11% respecte al 2009, reflectint el vot en clau del procés sobiranista.

El bipartidisme en crisi

Des de fa 30 anys la socialdemocràcia tradicional ve acceptant cada vegada amb més entusiasme l’ideari neoliberal. Elecció rere elecció han guanyat amb missatges d’esquerra i han acabat governant amb polítiques de dretes, desencantant al seu electorat, tot i que encara aconsegueixen ser segona força política en molts estats i han guanyat a Itàlia, Portugal, Suècia, Eslovàquia i Romania.

A l’Estat espanyol, el PP i el PSOE han perdut 5 milions de vots i estan per sota del 50%, mostrant la profunditat de la crisi política del règim encarnat per la constitució del 78, la monarquia i el bipartidisme.

UPyD i Ciutadans han crescut, però menys del que esperaven. Estan tenint èxit en disputar al PP la defensa de la unitat d’Espanya, o a aparèixer com a noves forces polítiques allunyades dels partits tradicionals. No obstant això, fracassen en semblar aliens a l’eix esquerra i dreta, sent identificats clarament com dreta per cada vegada més gent. Tant UPyD com Ciutadans són incapaços de estendre cap als feus de vots de l’esquerra, això es deu especialment a l’existència del 15M que va tornar l’esperança a milions de persones. Aquest vot 15M és el que recull Podem principalment, mentre IU i ICV-EUiA semblen recollir més els vots de sectors antigament votants del PSOE i PSC, respectivament.

L’auge del feixisme

La nova ultradreta ha confirmat el seu ascens. Guanyadora a França amb el 25% del Front Nacional i a Dinamarca amb un 23% del Partit del Poble Danès. A Gran Bretanya, el populisme xenòfob de UKIP ha aconseguit entre un 27% i un 33%. A Holanda, els feixistes queden tercers. A Grècia, els feixistes d’Alba Daurada obtenen prop d’un 10% i a Alemanya els neonazis del NPD obtenen un eurodiputat. A Hongria, la situació és especialment greu amb la victòria (51%) del partit governamental de Visktor Orban molt proper a la ultradreta, seguit dels neonazis de Jobbik amb un 15%. A Polònia, la dreta rància de Justícia i Llibertat de Jaroslaw Kacynski es va alçar amb la victòria (33%) empatant en nombre de representants amb la dreta neoliberal al poder.

Totes aquestes formacions enquadrades en la nova extrema dreta, que porta vestit i es presenta a les eleccions, té en el seu nucli central el xovinisme recalcitrant, disfressat d’antieuropeisme. Aprofiten el replegament dels partits d’ordre tradicional i atien l’odi gràcies a la incertesa i la por provocada pels plans d’austeritat. A l’Estat espanyol, VOX es queda relativament a prop de l’escó, el seu missatge netament espanyolista i anticonsulta no ha tingut espai entre el PP, d’una banda, i UPyD i Ciutadans per l’altra. La no concurrència de la feixista PxC com a tal i els seus problemes interns han impedit que la constel·lació de grups ultradretans i neonazis hagin pogut articular un pol feixista comú. El treball d’UCFR (Unitat contra el Feixisme i el Racisme) desemmascarant el caràcter ultradretà de PxC, juntament amb el treball de mobilització social de les PAHs ha contribuït al fracàs dels neofeixistes en el seu intent de penetrar en els barris obrers.

Queda clar que davant la polarització l’esquerra ha de ser capaç d’articular moviments amplis contra el feixisme, alhora que potenciar les lluites socials i promoure candidatures unitàries i rupturistes.

Catalunya i la qüestió nacional

ERC ha guanyat en totes les capitals de província i en la majoria de les comarques, CiU ha repetit pràcticament el resultat de 2009, ICV-EUiA ha guanyat un 4% arribant al10% dels vots. Podem ha entrat amb un 4,7%, Ciutadans manté percentatge respecte a les autonòmiques, PSC perd un 21% (repetint resultat respecte a les anteriors autonòmiques), i el PP es va deixar un 9% respecte al 2009. És a dir, el 61 % de la gent que ha votat a Catalunya defensa el dret d’autodeterminació. La victòria d’ERC, tot i sostenir les retallades de CiU, reflecteix que entre les persones que defensen la independència trobem una majoria que es defineix d’esquerres. Aquests resultats segueixen demostrant la necessitat de realitzar una consulta per decidir sobre la independència de Catalunya.

Un altre fet important és que entre IU i Podem superen els 2.000.000 milions de persones de fora de Catalunya que han votat per una opció defensora del dret d’autodeterminació. Si li sumem els resultats de Primavera Europea i EH Bildu-BNG se superen els 2,5 milions de vots a favor del dret a decidir.

Podem i la nova esquerra rupturista.

El resultat de Podem ha estat espectacular, un 8% i cinc escons, mentre IU ha passat d’un 4 % a un 10% i 6 escons. Clarament de nou el 15M ha dotat d’energia fundacional a l’esquerra a l’esquerra del PSOE. IU potser no ha crescut tant com esperava, essencialment per la irrupció de Podem però sense oblidar que la seva direcció segueix ancorada a la idea de partit crossa dels majoritaris com demostra el seu govern a Andalusia.

Podem, de la mà del ganxo mediàtic del candidat, però també del treball de milers de persones, d’extensió a les xarxes socials, d’un llenguatge clarament rupturista i d’uns principis ètics basats en la transparència i la democràcia ha estat capaç de recollir el “vot 15M”. Com En lluita hem participat en la mesura de les nostres forces en la candidatura essencialment a Andalusia, Madrid i Mallorca. Ara dibuixa un escenari en què Podem va afrontar nous reptes, articular els cercles de manera democràtica, plantejar-se com incrementar el suport social i com construir les lluites.

En resum, el debilitament cada vegada més acusat del bipartidisme i la crisi de la socialdemocràcia obren escenaris d’oportunitat per a la ruptura. La conformació de candidatures municipalistes amb aquest enfocament sembla prioritària i estratègica. L’esquerra clarament revolucionària es troba davant d’un escenari apassionant amb la possibilitat de treballar en organitzacions de masses i poder confrontar les seves idees en ambients propicis al debat. Aquesta esquerra ha de ser capaç de defensar la necessitat de reformes que millorin la vida de la gent, a la vegada que articula un discurs i posa les bases per superar el capitalisme.

En lluita, 26 de maig de 2014

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×