Agenda

Mas no: la Unitat Popular pot guanyar la independència i el canvi social

23/12/2015

En lluita

masno

Per tal de mantenir l’enfortiment de la Unitat Popular com orientació estratègica per assolir la independència i el canvi social, la presència de Mas i la dreta al capdavant del procés és un fre en aquest sentit.

Les oportunitats davant unes noves eleccions

L’escenari de noves eleccions comporta l’enfortiment d’un posicionament contra l’antic règim autonomista, contra les polítiques de retallades i les privatitzacions, l’oposició estricta als governs infestats de corrupció i la visualització o concreció d’una opció política íntegrament transformadora social, nacional i democràtica.

L’escenari de noves eleccions ofereixen l’oportunitat de fer efectiva l’hegemonia de l’esquerra en el procés independentista. El procés independentista que estem vivint en el país ha estat conduit per la mobilització d’amplis sectors de la societat conformats majoritàriament per les classes populars. Malgrat això, la conjuntura institucional ha fet que estigués comandat per CDC que representa els interessos d’una minoria. En aquestes darreres eleccions de caràcter plebiscitari s’ha consolidat un gir cap a l’esquerra que no s’ha vist reflectit atès a la configuració interna de Junts pel sí, cosa que ha quedat ben palesa amb els resultats de les eleccions generals espanyoles del 20D.

D’altra banda, els efectes de la crisi i el descrèdit de la partitocràcia han fet aflorar instruments polítics amb voluntat transformadora que encara avui no reconeixen de manera clara la ruptura amb l’estat com una oportunitat real de canvi social. Els límits del parlamentarisme espanyol, que queden més palesos després de les eleccions del 20D, ofereixen la oportunitat d’aglutinar a una esquerra d’ampli espectre al voltant de les possibilitats transformadores d’un procés constituent que culmini el procés independentista.

Davant els resultats del 20 de desembre es visualitza una oportunitat de bastir un front d’esquerra transformadora (CUP + EN COMÚ PODEM) per esdevenir la força majoritària en unes noves eleccions al mes de març. En aquesta aposta ambdues organitzacions hauríem d’assumir certes rebaixes del nostre discurs, resumides en la convocatòria d’un referèndum no avalat per l’estat espanyol. Per contra, ens uneix l’obertura d’un procés constituent, l’aplicació d’un pla de xoc contra l’emergència social, la paralització i reversió de les privatitzacions de les empreses públiques i les externalitzacions dels serveis o un discurs global d’esquerra rupturista.

En aquest possible marc de configuració d’un front d’esquerra transformadora caldria assumir la possibilitat real d’encapçalar el nou govern de la Generalitat, per tant encarar un triple repte: conformar un equip humà capacitat per assumir el govern, desenvolupar un programa electoral i un pla de govern comú i establir un mecanisme ferm de presa de decisions. Aquest triple repte s’hauria de bastir en un temps rècord d’un mes.

La configuració d’aquest front d’esquerres amb opcions de govern mantindria l’estat de confrontació amb l’Estat Espanyol i sobretot amb les seves polítiques d’austeritat i recentralitzadores. Per tant, en un temps relativament curt, s’hauria de tornar a l’escenari de desconnexió amb l’estat espanyol, però amb la incorporació d’aquests nou agents (EN COMÚ PODEM) i el lideratge del procés.

El camí a la independència és el veritable debat darrera la investidura

Dins l’espai de la Unitat Popular existeix un debat un sobre com valorar els resultats del 27S. Moltes companyes i companys valoren que amb una majoria de diputades es pot avançar cap a la independència, sense necessitat de fer un referèndum. Aquesta seria la que podríem dir la via Kosovar, atès que seria la majoria parlamentària qui acabaria proclamant la independència. Les companyes que parteixen d’aquest posicionament defensen que cal empassar-se el gripau d’acceptar l’oferta de JxS, mostrar que s’és garantia d’independència i tensar l’eix social per anar guanyant legitimitat. Aquestes companyes també argumenten que anar a eleccions al març significa tornar a un escenari autonomista i que els resultats de la CUP CC poden ser molt pitjors.

Les companyes que defensen la investidura són conscients de qui és i no es pot reduir la seva postura a la caricatura de donar suport a les retallades. Tanmateix, cal llegir els resultats del 27S com un empat tècnic entre l’independentisme i l’unionisme. De manera que l’independentisme ha aconseguit la majoria d’escons però no ha superat el 50% dels vots.

Pensem que investir a la dreta té dues conseqüències:

1) Mantenir per a molts sectors de les classes populars la identificació de la independència amb la dreta neoliberal i, per tant, frenar el creixement de l’independentisme en els sectors de les classes populars.

2) Afavorir les tesis de C’s i dels sectors espanyolistes de Podem que teoritzen sobre la idea de dos pobles. Tot el que vagi en aquest sentit ens porta a obrir l’espai a l’espanyolisme reaccionari, atès que, si s’investeix a Mas, l’eix esquerra-dreta (sense deixar d’actuar) quedarà pràcticament subordinat a la qüestió nacional.

No podem oblidar que els acords entre organitzacions rupturistes i burgesies nacionals que han tingut lloc en moments considerats excepcionals han significat derrotes històriques. Un exemple clar d’això va ser el Compromís Històric teoritzat per Enrico Berlinguer (secretari general del Partit Comunista d’Itàlia) a la Itàlia dels 70. Aquest acord defensava la col·laboració del principal partit de la burgesia amb el PCI per tal de garantir la democràcia a partir de reformes parcials i renúncies mútues. Va resultar en la desaparició del PCI i del seu espai polític i el fracàs en les reformes.

Aquesta mateixa aliança de classes s’ha donat també en processos de descolonització que han desembocat en pobles sotmesos i espoliats per les elits locals aliades a les multinacionals de les antigues metròpolis. Certament, el fet que Catalunya sigui un país industrialitzat pot atenuar aquest efecte, però tenim el risc de continuar en mans d’Endesa, Gas Natural, Repsol, el Banco Santadner, el BBVA, la Caixa, OHL, etc.

La qüestió nacional catalana és la baula més feble de l’estructura de dominació de classes que és l’Estat espanyol. Per aquest motiu, l’anticapitalisme ha de defensar la independència, però cal generar l’escenari polític per assolir-la. De fet els resultats del 20D deixen clar que el referèndum i el procés constituent tan sols són possibles des de la unilateralitat.

Aquesta fita passa per situar la CUP CC en una lògica de mobilització tant en el sentit nacional com en el sentit social. No podem tenir la militància esperant el resultat de les meses de negociació passivament. Si es dona suport a la investidura, caldrà una àmplia mobilització social per implementar el pla de xoc i, si anem a eleccions, serà necessari activar la militància per reforçar i ampliar l’espai de la Unitat popular des de la base.

Així defensem:

1) Que val més afrontar els riscos i les oportunitats d’unes noves eleccions abans que investir a Mas o algú de CDC perquè valorem que, en acceptar la lògica plebiscitària del 27S, no haver “guanyat” en vots ens situa encara en un horitzó d’acumulació de forces per a la independència. De la mateixa manera, pensem que investint a Mas el perill d’entrar en una dinàmica de fagocitosi de la independència política de la CUP CC, en pro de salvar el procés, és molt real i pot ser nefasta.

2) Que cal omplir de contingut rellevant per a les classes populars el concepte de sobirania plena i generar discurs i alternatives sobre la sobirania econòmica, alimentària i energètica.

3) Que, si volem guanyar la independència des de l’esquerra, serà necessari el treball i la col·laboració entre sectors que formen part de (o donen suport a) EN COMÚ PODEM, ERC i la pròpia CUP CC. L’acord de Badalona que va permetre situar a la Unitat Popular com a 1a força, a partir del reconeixement de la independència com a pas previ per a qualsevol projecte federalista, i el manifest “Gir a l’esquerra” s’han de tenir en compte i valorar per avançar cap a la ruptura democràtica a Catalunya.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×