Agenda

No a la guerra imperialista, fora la dictadura d’Al-Assad. Victòria per la revolució

04/09/2013

En lluita

Siria, due anni di conflitto

Les protestes pacífiques que el poble sirià va començar fa més de dos anys, a redós de les revolucions àrabs, van ser violentament reprimides per la dictadura hereditària d’Al-Assad, amb el resultat de centenars de milers de morts i exiliats. Davant d’això, la resistència del poble ha pres diferents formes, ja sigui la protesta civil, l’acció armada o l’organització des de la base en els anomenats Comitès de Coordinació Locals.

No obstant això, malgrat la seva heroica lluita contra un règim despòtic, els i les revolucionàries sirianes s’han trobat amb una gran falta de suport i comprensió fora de les fronteres de Síria. Part de l’esquerra ha vist a Al-Assad amb simpatia pel seu discurs de to antiimperialista. No obstant això, els seus interessos estan molt vinculats als d’altres potències. Els interessos geopolítics de Rússia -amb la seva única base naval de la Mediterrània a les costes sirianes-, de l’Iran -essent Síria un dels seus pocs aliats a la regió- o la Xina, no són els de la gent corrent que pateix penúries. Tots aquests actors han donat suport sobre el terreny o diplomàticament la repressió del dictador.

De la mateixa manera, els imperialismes americà, europeu o els interessos d’aspirants a potències o potències regionals com l’Aràbia Saudita o Qatar mai han actuat en favor dels interessos dels pobles oprimits. De fet, estan finançant a grups afins a Al-Qaida, que no tenen res oferir al poble sirià.

El que és autènticament dramàtic és l’actitud de gran part de l’esquerra internacional -es digui occidental o la realpolitik dels governs progressistes llatinoamericans- que ha assimilat a la gent que es va aixecar contra Al-Assad amb fonamentalistes islàmics, encara que gran part de la resistència rebutja seus atacs sectaris.

Després de moltes dècades d’acords, d’estira i arronses amb l’imperialisme americà i europeu, Estats Units pretén atacar Síria per haver passat al-Assad les “línies vermelles”. Més enllà de l’autoria del famós atac amb armes químiques, la intervenció dels Estats Units no sembla voler canviar l’estatus quo, sinó ser fer un atac “quirúrgic” (que comportarà milers de morts i destrucció) per forçar una dimissió del dictador o una negociació amb els sectors oficials de l’oposició amb nexes amb Occident.

Ni als Estats Units -amb les seves victòries més que dubtoses a l’Iraq i l’Afganistan-, ni a Israel -que prefereix l’estabilitat del règim actual a un possible govern que vetlli pels interessos del poble sirià, que van contra els interessos del règim sionista- ni a Europa -amb només França com antic poder colonial a Síria disposada a seguir a Obama-, els interessa que les revolucions sorgides al món àrab demanant democràcia i justícia social triomfin.

Des d’En lluita hem donat i donem suport a les revolucions àrabs des del principi, tant contra els dictadors “amics” d’occident -com Mubarak o Ben Ali- com contra els suposats enemics, com en el cas de Gaddafi o d’Al-Assad.

La nostra posició és coincident amb els interessos de les classes populars d’aquests països, més enllà de l’absurda i perjudicial política de “blocs”, és a dir, donar suport a règims que s’autotiqueten d’antiimperialistes però que oprimeixen als seus pobles.

El nostre costat és el de la gent comuna, que en els Comitès de Coordinació Locals a Síria organitza les zones alliberades, que combat amb armes a la mà a l’exèrcit d’Al-Assad o el de la Corrent d’Esquerra Revolucionària de Síria, que demanen una sortida al conflicte favorable als interessos del poble i denuncia la intervenció militar que es prepara.

Igual que ells i elles, ens oposem a la repressió d’Al-Assad i donem suport incondicionalment al sector revolucionari. Així mateix i ara que Obama amenaça amb un atac al país, hem d’aixecar el No a la guerra que vam alçar fa 10 anys, ja que sabem que qualsevol intervenció victoriosa de l’imperialisme americà al món és un cop per als processos emancipatoris existents i per arribar.

No obstant això una intervenció no ho tindrà fàcil. El fracàs que va suposar la intervenció a l’Iraq impedeix als EUA fer una gran intervenció amb invasió de tropes. El sentiment antiguerra, que perdura de les grans mobilitzacions de fa deu anys, és àmpliament compartit tant als EUA com Europa. A més, els governs de la guerra es troben en una posició de debilitat a l’hora de sumar suports a una ofensiva militar a causa de les seves antisocials polítiques d’austeritat.

Som conscients que les revolucions, amb els seus avenços, amb els seus retrocessos, amb les seves contradiccions, són una victòria per a les lluites de les de baix a tot el món, ja que debiliten la fortalesa i la confiança dels repressors. L’única forma d’expressar solidaritat amb aquests processos és oposar-nos a la nova guerra que es prepara.

En lluita, 4 de setembre de 2013

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×