Agenda

Només ho farà el poble mobilitzant-se

20/10/2015

En lluita

marxa22Oq

El 24 d’octubre sortim al carrer a diferents ciutats de tot l’Estat on tindran lloc mobilitzacions unitàries, organitzades per la Marxa de la Dignitat que continuen reclamant pa, sostre, treball, habitatge, llibertats i dignitats.

A Barcelona la mobilització començarà a la plaça Catalunya a les 18h amb una cassolada i continuarà amb una manifestació. Estem vivim moments on l’encadenament de convocatòries electorals consecutives està suposant una certa disminució de la confiança en la mobilització sostinguda com a mitjà per millorar les nostres vides. Tot i els bons resultats de candidatures tan transformadores com anticapitalistes a les eleccions municipals i autonòmiques no podem caure en la il·lusió electoral. En aquest sentit no podríem entendre l’ascens de les noves esquerres sense les mobilitzacions que van començar el 2009 amb les vagues generals, el moviment del 15M o les consultes per la independència.

Eleccions, institucions i autoorganització

Certament les eleccions són moments importants on molta més gent s’interessa per la política i s’obren escletxes en el discurs dominant, per tant és important participar i estendre les idees rupturistes. Durant les campanyes electorals és possible avançar i molt en la lluita per l’hegemonia, és a dir per combatre el sentit comú de dretes i derrotista que es genera des de les empreses de comunicació i la resta dels mass media. Així les eleccions es converteixen en un termòmetre de la temperatura social. Per altra banda conquerir espais institucionals suposa l’oportunitat de posar en pràctica mesures socials, de conèixer informacions que quedarien amagades o de fer de caixa de ressonància de les reivindicacions populars. No obstant no es pot oblidar que les insitucuions no són neutrals i estan fetes per a mantenir l’statu quo. Per aquest motiu moltes i molts alcaldes d’esquerres es queixen amargament de les limitacions legals que són un impediment, en part, per dur endavant el seu programa. Limitacions que impedeixen o dificulten molt fer ús de superàvits municipals, impedeixen fer programes de contractació pública o aplicar un pla d’emergència habitacional entre altres aspectes. De fet la utilització de l’èxit electoral i la conquesta de certs espais de poder institucional per a generar més moviment i autorganització popular no està sent reeixida. Ans al contrari s’està produint una certa captura de la política de base per la política institucional.

La lluita social és el combustible de la transformació social i la ruptura

En el període que va de meitats dels 90’s al 2011 els moviments socials, les lluites sindicals i territorials, a la vegada que organitzaven campanyes, protestes , vagues i altres mobilitzacions van anar formant «quadres», és a dir persones capaces tant d’organitzar espais d’empoderament popular com d’analitzar la realitat de manera crítica. De fet moltes i molts dels càrrecs electes de les noves esquerres es van formar en aquest període. Van aprendre a treballar de manera assembleària, de baix a dalt, a desobeir, a defensar unes alternatives que no cabien dins dels paràmetres d’allò possible i tots aquests aprenentatges i cultures polítiques avui tenen representació institucional. Per tant si volem enfortir les esquerres amb representació social cal seguir formant quadres en les lluites. Molts partits i sindicats han passat del carrer a les institucions i al cap d’uns anys s’han trobat que la majoria de la seva gent no havia passat per cap espai aliè al partit. Tan sols per això caldria prioritzar la lluita social. Però encara hi ha una raó més important. L’alliberament del poble només el farà el poble. Per tant els parlaments, ajuntaments o consells comarcals no seran els escenaris de la ruptura, per un motiu molt senzill perquè aquests espais responen a la lògica de la delegació.
Aquí rau el motiu principal per utilitzar la major part de la força aconseguida mitjançant les eleccions per impulsar les lluites, als barris, als centres d’estudi o de treball. Tornant a la manifestació del 24 d’octubre, cal aprofitar per reconstruir un espai unitari de totes les lluites de les diferents ciutats i si pot ser que tingui extensió a la resta del territori. Si no prioritzem les lluites ens podem trobar que tot l’esforç que hem fet per disputar el terreny electoral i construir una eina que ha permès arribar les idees anticapitalistes a centenars de miler de persones s’acabi convertint en la vàlvula que alleuja la pressió de l’olla. En resum comença a ser imprescindible no oblidar com s’ha reconstruït l’esquerra anticapitalista i com s’han guanyat les principals batalles per una vida millor.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×