Agenda

Una passa endavant, dues endarrere

03/11/2016

En Lluita

rivera-hombre-en-la-encruci

L’organització política anticapitalista no és una fi ni un objectiu en si mateixa. És, més aviat, una eina amb la qual enllaçar les idees revolucionàries amb el gruix de treballadors i treballadores. Tant la construcció d’aquesta organització com la seva forma depenen sempre del context polític i la correlació de forces en el moment concret.

 

Aquestes idees van ser les que van portar a la fundació de Socialisme Internacional (que més tard seria En lluita) el 30 d’octubre de 1994. Aleshores no existien a l’Estat espanyol referents anticapitalistes orientats a complir aquesta funció; d’aquí que 15 companyes decidissin fer el pas. Durant els darrers 22 anys, hem defensat sempre la unitat d’acció i la radicalitat, la necessitat de sortir dels espais de confort de l’esquerra radical i de no actuar de manera autorreferencial. No sempre ha estat fàcil: la defensa d’una cultura política nova, diferent i manifestament minoritària ens ha portat a no pocs conflictes, especialment durant el final del anys 90 i la primera part de la dècada dels 2000.

 

Majoritàriament, però, el balanç és positiu. La militància que durant aquests anys ha format part d’En lluita ha estat compromesa i honesta. Hem participat a multitud d’espais i moviments: des de la primera campanya contra la llibreria nazi Europa a Gràcia, la consulta social per l’abolició del deute estern, el moviment antiglobalització, la Plataforma Aturem la Guerra, el moviment antifeixista a Sants, les lluites universitàries contra la LOU o el Pla Bolonya, les lluites de les persones migrants a les tancades i contra els CIE’s, les vagues generals, espais feministes, les lluites pel dret al propi cos, el moviment LGBTIQ, V de Vivenda, el 15M, UCFR o la construcció de diferents CUPs, així com lluites sindicals i moltes mobilitzacions i campanyes locals, com el tancament del Casal Tramuntana o la campanya “No més blocs”, a l’Hospitalet de Llobregat. Sempre ho hem fet amb la idea de fer més forts i més grans aquest moviments, sempre defensant la unitat i la radicalitat.

 

Amb la crisi econòmica i les primeres retallades de Zapatero i el tripartit a la Generalitat, molta gent va identificar la necessitat de construir una nova esquerra. Com a En lluita, també vam identificar aquesta tasca i ens vam dedicar a construir candidatures municipalistes d’unitat popular a poblacions com Badalona, Barcelona, Calafell, Hospitalet, Mollet, Palma, Sabadell, Sant Cugat, Sant Feliu de Guíxols, Tiana, el Vendrell i Vic.

 

Avui, quan el cicle electoral dona per fi una treva, la crisi continua colpejant les classes populars i s’albiren a l’horitzó nous atacs a les condicions de vida de la classe treballadora, pensem que cal identificar les noves tasques de les persones revolucionàries. Aquestes passen per construir espais de lluita on les anticapitalistes es trobin i siguin capaces d’impulsar l’autoorganització, espais orientats a contactar amb les classes populars; és a dir, espais oberts de lluita i formació. Tanmateix, no podem oblidar la necessitat de mobilitzar als llocs de feina, i això passa pel sindicalisme combatiu, que en les propers mesos haurà de ser capaç de bastir una estratègia per enfrontar les retallades que vénen. Pensem també que el poder institucional conquerit ha de servir tant per millorar les vides de les classes populars com per animar a la base social a mobilitzar-se per aconseguir allò que la institució no pot donar.

 

En els moments definitius del procés d’independència de Catalunya, cal enfortir la CUP – Crida Constituent. Aquesta ha estat l’organització política capaç de proposar un full de ruta que podria permetre la consecució de la independència en clau social, tot i les enormes pressions existents per fer callar la seva veu. Sabem que cal un debat profund sobre com afrontar el pressupostos neoliberals de Junts pel Sí. Aquests pressupostos no són imprescindibles per a convocar un referéndum, però en canvi les polítiques socials que se’n podrien derivar són necessàries per guanyar-lo. A la vegada, arriba el tram final de la legislatura, on la confrontació amb l’Estat espanyol serà creixent; en aquest sentit la necessitat d’impulsar espais locals de mobilització i unitat popular esdevé imprescindible. Les seves funcions haurien de ser impulsar, defensar i guanyar el Referèndum Unilateral d’Independència (RUI), així com superar l’estret marc de la competència electoral.

 

Davant totes aquestes tasques i a partir de l’anàlisi de diferents experiències històriques, pensem que hem de fer un pas important per ajustar el nostre format organitzatiu a la realitat del nostre activisme i a les necessitats del context polític i social. Hem de parlar clarament de construir corrents o espais de reagrupament anticapitalista allà on sigui possible. És per això que a la darrera Assemblea d’ En lluita, celebrada a Barcelona el passat 29 i 30 d’octubre, hem decidit dissoldre la nostra organització. En altres paraules: les persones que formàvem En lluita no marxem a casa, sinó que redoblarem esforços en construir les eines de lluita que en aquest moment plantegen la resistència principal al sistema.

 

Necessitarem tota la intel·ligència, necessitarem tot l’entusiasme, necessitarem tota la força
(Antonio Gramsci)

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×