Agenda

Valoració sobre els resultats electorals del 20D

21/12/2015

En lluita

El bipartidisme pateix però continua sent decisori.

Els resultats de les eleccions generals han suposat un dur cop al bipartidisme, un ferm càstig a les polítiques de retallades neoliberals i a la corrupció. Pel que fa al conjunt de l’Estat el PP ha resultat primera força, però perdent 4 milions  de vots respecte a les últimes eleccions. El PSOE és segona força, amb 1,4   milions de vots menys. Entre ambdós partits tot just arriben al 50,7% de vots, situació insòlita des de la consolidació del règim del 78 en què els dos grans partits mai havien baixat del 60% de sufragis i venien d’aconseguir un 73% dels vots  en les passades eleccions de 2011.La participació al conjunt de l’Estat arriba al 73,2%  superior a la del 2011 en un 4%. A Catalunya la participació ha pujat del 65% al 70,9%.

Al País Valencià i a les Illes Balears la desfeta del PP ha estat molt gran, tot i que es manté com a 1 a força s’ha desplomat del 50% al 30% en tots dos territoris..
A Catalunya  Democràcia i Llibertat (anteriorment CDC) ha quedat 4a força per darrera de EN comú Podem, ERC, frec a frec amb el PSC i per sobre de C’S. DiL ha perdut mig milió de vots dels qual 400.000 van a ERC i 63.000 a Unió Democràtica. Els partits que defensen la independència sumen un 31%, el que es situen clarament com unionistes sumen  el 42% i En comú Podem amb la seva defensa del referèndum ha aconseguit un 27% dels vots.

Éxit d’En comú Podem error de la CUP CC en no presentar-se

La CUP CC és la única força política capaç de respondre a les dues contradiccions polítiques  principals que es donen actualment a Catalunya: l’alliberament nacional i el canvi social. El Fet que la CUP CC no s’hagi presentat a les eleccions ha permès que En Comú Podem es trobés molt més còmode com a única opció a l’esquerra de la socialdemocràcia tradicional. Així ha la candidatura liderada per Xavier Domènech ha pogut obviar la seva manca de consistència en molts aspectes, com la UE,  el deute, la OTAN o les privatitzacions. Tanmateix s’ha de reconèixer el gran èxit d’En Comú Podem que ha superat  els 900.000 vots (recordem que a les eleccions del 27S CUP-CC i CSQEP van sumar tot just 700.000) això indica per una banda la força de Barcelona En Comú i per l’altra el vot dual de molta gent d’esquerres i independentista que vol que al congrés del diputats hi hagi una força potent capaç de defensar el dret a l’autodeterminació.

La no presència de la CUP també ha permès  prendre aire a  ERC i sortir una mica del domini de CDC i Artur Mas. El fet que CDC hagi quedat per darrera d’ERC referma la posició de la CUP respecte a la necessitat d’arribar a una investidura que no inclogui a Mas com president.

Front d’esquerres, gran coalició PP, PSOE i Ciutadans o eleccions

El congrés dels diputats quedarà molt fragmentat amb dues úniques majories possibles PP, PSOE i Ciutadans o Podemos, PSOE més Izquierda Unida – UP amb el suport d’algun partit no estatal.

Existeix el perill real d’una gran coalició PP PSOE amb suport extern de  Ciutadans. Aquest escenari s’assemblaria molt al de Grècia on Nova Democràcia i PASOK (PP i PSOE grecs) van actuar com a partits de l’establishment i titelles de la UE.

Les  pressions de les oligarquies  econòmiques per aconseguir un pacte PP  PSOE seran enormes. La UE, el  FMI o els EUA pressionaran fortament als  partits que van modificar la  constitució per assegurar el rescat  bancari per a que pactin i mantingui  l’statu quo. I més quan s’apropa un nou paquet d’austeritat i retallades dictat des del BCE i la UE i una nova recessió per a mitjans del 2016.

El pacte PSOE Podemos comptarà amb la negativa de la direcció dels socialistes, ahir mateix Pedro Sánchez ja deixava clar que Rajoy ha d’intentar formar govern. No es pot confiar de cap manera en la direcció de Ferraz.

Com veiem el PSOE acabarà sent l’àrbitre de la situació, pot seguir el camí del PASOK i donar suport al PP per acabar desapareixent a les properes eleccions o pot afrontar un pacte amb PODEM amb el suport puntual dels partits independentistes.

Així la situació estarà molt oberta i la dinàmica de mobilitzacions socials serà la que pot decantar la formació de majories.

Ens podem trobar amb un escenari a la Catalana on el tràmit de la investidura s’allargui tot el temps establert i el PP segueixi governant en funcions.  La possibilitat d’una gran coalició d’esquerres omple d’esperança a milions de persones, però desprès de l’experiència de Syriza sabem que els partits de la socialdemocràcia tenen una retòrica en campanya i una acció de govern diferent. La única garantia per a  revertir les polítiques del PP i de la Unió Europea serà la dinàmica de lluites que es pugui generar.

De l’optimisme a l’acció

Durant aquesta campanya, la PAH han demostrat com els carrers poden tenir veu per sobre dels mateixos partits. Els «escraches» que han realitzat en actes del PSOE, PP i Ciutadans han posat en el debat polític qüestions concretes sobre política habitacional a favor de la majoria, les  5 mesures de la PAH. Aquest és un bon exemple que les lluites socials, les marees i lluites laborals són la palanca real del canvi.

El gir a l’esquerra en les urnes mostra un gran optimisme per canviar la situació. Les il·lusions posades en les urnes són demandes concretes de mesures polítiques favorables a les classes populars. Hem de ser capaços de traduir aquest optimisme i aquestes demandes de mínims en autoorganització i mobilització allí on vivim, estudiem i treballem. Es torna a obrir la finestra de l’esperança, i és moment que els carrers tornin a prendre la iniciativa, marcant el ritme del parlament i obrint el camí a reformes de major importància que posin en contradicció el mateix sistema.

El cep de la Unió Europea (UE) del neoliberalisme, la insolidaritat i la guerra imperialista segueix oprimint a les classes populars de tots els pobles europeus. El Règim del 78, el sistema continuista amb la dictadura franquista, segueix sent un mur per a les aspiracions dels pobles de l’Estat espanyol  i especialment de la gent treballadora. Només una sortida de la UE i l’Euro i l’inici de processos constituents unilaterals dels diferents pobles de l’Estat espanyol cap a una Europa i una Mediterrànea diferents, pot suposar un canvi real per a la gent de baix. Seguim lluitant als carrers i centres de treball per seguir conquerint drets, doncs és així com crearem el camí al canvi real.

Avançar cap a la independència amb un referèndum unilateral

A Catalunya l’escenari d’atomització al congrés espanyol obre encara més la possibilitat d’avançar pel camí a fer efectiva la independència de Catalunya. Un govern del PP amb el PSOE (opcions que a Catalunya sumen el 26% serà vist com quelcom il·legítim) obre clarament les portes a la via de la unilateralitat. De formar-se un govern PSOE-Podem aquest tan sols podrà governar amb el suport de partits independentistes( si no vol caure en braços de Ciutadans) per tant entraríem un escenari de doble investidura amb converses a Barcelona i Madrid.

A la vegada els resultats laminen tant la legitimitat de Democràcia i Llibertat per mantenir a Mas com a candidat com el domini de la dreta sobre el procés independentista.

Cal per tant exigir a Junts x Sí que presenti un nou candidat que permeti continuar avançar cap a la independència i cal també exigir a En Comú Podem i al seu referent del parlament Català que compleixin el que han dit durant la campanya electoral i treballin al parlament i als carrers per la consecució de la república Catalana.  L’acord que va facilitar la victorià de Guanyem Badalona on es reconeixia la independència com a pas previ i irrenunciable per a qualsevol projecte federalista real i el manifest Gir a l’esquerra mostren que és possible avançar cap a la ruptura democràtica a Catalunya.

Tot  i l’avenç de PODEM encara no existeix prou força Congrés dels diputats per reformar la constitució (el PP pot frenar qualsevol reforma). Per aquest motiu l’únic camí per fer el referèndum ha de ser la unilateralitat. La conformació territorial de l’Estat espanyol és la baula més feble del mateix, per tant la defensa de la independència com a pas previ a qualsevol federalisme continua sent irrenunciable.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×