Agenda

110 anys de la Revolució russa de 1905

03/02/2015

Rodrigo Alés

El Diumenge Sagnant que va provocar la insurrecció.

El Diumenge Sagnant que va provocar la insurrecció.

Molta gent pot pensar que escriure sobre un esdeveniment que va passar fa més d’un segle és cosa d’historiadors. No obstant, la revolució de 1905 a Rússia ens ensenya valuoses lliçons que ens poden ajudar a comprendre i intervenir en les lluites actuals.
Rússia, a finals del segle XIX i principis del XX era un país enrederit amb un sistema tirànic. La majoria de la població, camperols i camperoles vivien en misèria mentre que uns pocs terratinents nedaven en opulència. Les minories nacionals i religioses –especialment els jueus- patien una gran persecució. La classe treballadora era una petita minoria.

Tot i l’enorme repressió del règim tsarista, hi havia resistències. Aixecaments camperols o actes terroristes –duts a terme per narodniks o per narodniks populistes- contra les autoritats.

Les condicions

Però aquestes lluites no podien ser determinants per canviar la societat des d’abaix, doncs aquesta ja tenia un caràcter capitalista. En aquests moments a Rússia existien enormes fabriques on treballaven milers d’obrers, la classe social que degut al seu rol clau en l’economia capitalista podia i pot acabar amb ell mateix.

En aquells moments les idees marxistes a Rússia no tenien gaire implantació, eren patrimoni d’una petita minoria d’intel·lectuals. No obstant, amb la intervenció ed les lluites reals, les idees revolucionàries van començar a arrelar-se entre la classe treballadora russa.

Aquestes eren les condicions socials, polítiques i econòmiques en les que es desenvoluparen els esdeveniments de 1905. Degut a la influencia dels revolucionaris i revolucionàries, les autoritats van voler canalitzar la combativitat obrera a través de les seves pròpies organitzacions. A Sant Petersburg, el religiós Pare Gapón, agent de la policia, dirigia una d’aquestes organitzacions.

Al gener d’aquell any, la fàbrica de Putilov va anar a la vaga en defensa de quatre treballadors acomiadats. En sindicat de Gapón es va veure obligat a recolzar aquesta reivindicació. Les autoritats van creure que amb unes quantes concessions aplacarien la lluita però no comptaven amb la intervenció dels revolucionaris i revolucionaries que va radicalitzar la lluita.
El 7 de gener ja hi havia vaga general a tota la ciutat. El 9 de gener, 200.000 treballadors es van manifestar al palau del Zar, dirigits per Gapón. No obstant ser una manifestació pacífica i pro-tsardista, les forces repressives van assassinar a més de 1000 persones causant centenars de ferits. En aquest moment s’inicia la revolució de 1905.

Al camp, la pagesia es va rebel·lar contra els terratinents. En desenes de ciutats els treballadors van anar a la vaga. Els mariners del cuirassat Potemkin es van amotinar per recolzar el moviment. No només es van trobar amb la repressió dels cossos ed seguretat, sinó amb l’extrema dreta.

Soviet

Tot i que el pas dels mesos va apaivagar, el 19 de setembre de 1905, els tipògrafs d’una empresa de Moscou van anar a la vaga. Aquesta es va estendre a altres sectors laborals i ciutats. El 13 d’Octubre, el soviet de San Petersburg es va reunir per primera vegada.

El soviet, al igual que quan vam ocupar les places en els mesos posteriors al 15-M, era una forma de democràcia des d’abaix, formada per delegats de treballadors, camperols i soldats. La revocabilitat dels representats, quelcom que apareix als estatuts de Podemos, ja formava part del seu funcionament. Era molt més democràtic que qualsevol parlament actual. El president del soviet de Sant Peterburg va ser León Trotski.

Els treballadors, seduïts per algunes concessions de les autoritats, finalitzaren la vaga general. Tot i que a finals d’octubre la vaga va retornar, reivindicant 8 hores de treball, les autoritats van tenir la suficient confiança per a reprimir i oscar la confiança en la lluita. El 12 de novembre el soviet va desconvocar la vaga.

La repressió estatal va assolir quotes inimaginables. Més de 3.500 persones van morir i 10.000 van ser mutilades. No obstant, la lluita no havia acabat. A finals de novembre, el soviet de Sant Petersburg va fer una crida a un boicot financer contra el Govern. El soviet de Moscou es va unir i el 6 de desembre va convocar una vaga general. A sant Petersburg la vaga va ser convocada el 8 de desembre.

A Moscou va haver-hi manifestacions multitudinàries. La insurrecció, tot i que va poder resistir, va ser aplastada finalment el 16 de desembre.

Com he comentat al principi, podem extreure moltes lliçons d’aquests esdeveniments. La primera i més important, combatre el pensament de la gent que no lluita. Al igual que a Egipte i Tunísia al 2001, ningú s’esperava que esclataria una revolució.
Per altra banda, el naixement del soviet va servir per visualitzar que un altre món és possible. Un món democràtic, controlat des de la base i en ruptura amb el sistema capitalista que ens porta al desastre. També la centralitat de la classe treballadora en un moment en el que es basava en una petita minoria en un país enrederit. Quan avui en dia la classe treballadora és més nombrosa i més estesa que mai, la capacitat de canviar el món des d’abaix s’incrementa.

Per últim el paper de la organització. A diferencia del que l’establishment acadèmic i mediàtic oferia, el partit de Lenin i Trotski va ser una organització dinàmica, acceptable al context de lluita i repressió per part del Estat. Només d’aquella manera el partit va poder sobreviure al reflux posterior a 1905, intervenint inclús en un medi hostil pels revolucionaris i revolucionaries com són els parlaments burgesos i en els sindicats reaccionaris.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×