Agenda

Alternatives des de l’educació

31/03/2014

Daniel Trenado

L’educació és un dret i no una mercaderia.

L’educació és un dret i no una mercaderia.

Retallades | El moviment estudiantil té el repte d’organitzar-se contra la precarietat per defensar la universitat pública.

Actualment el moviment estudiantil es troba en un moment convuls, difícil d’ analitzar i caracteritzar. A més presenta unes grans diferències segons el territori, el nivell educatiu i molts altres factors. El primer que caracteritza el moviment estudiantil és la seva heterogeneïtat respecte als nivells de lluita.

A Sevilla, el moviment a la universitat és moderadament actiu, mentre que a ensenyaments mitjans el seu impacte és gairebé nul. Així mateix, comparat amb Sevilla el moviment a altres ciutats andaluses és molt menor, tenint en compte també que la població estudiantil és inferior. D’altra banda els paradigmes organitzatius són diferents. A Sevilla ens enquadrem en una gran organització permanent, el MAE (Moviment d’Acció Estudiantil), a altres ciutats funcionen millor les assemblees de facultat i a d’altres es dóna una barreja.

Les generalitzacions sobre el moviment estudiantil són poc vàlides. Això exigeix ​​un estudi de cada territori, o realitzar anàlisis genèrics subjectes a aquest marge de diferències.

Per caracteritzar de forma àmplia el moviment estudiantil és útil una comparació amb l’article “Análisis del nivel de huelgas en el Estado español en el periodo 2007-2012“, de Miguel Sanz publicat al número 5 de la revista La Hiedra, on s’explica com la crisi ha fet que les vagues destinades a millorar les condicions laborals han estat substituïdes per altres que intenten mantenir les ja existents.

Aquesta situació és perfectament extrapolable al moviment estudiantil. Després de molts anys lluitant per una millora de les condicions de l’alumnat i una millor democràcia universitària, entre altres lluites, s’ha passat a tractar de mantenir les condicions existents. Les lluites contra Bolonya i les diferents onades privatitzadores que ha patit la Universitat, contra la reducció de beques o el desnonament d’alumnes de les aules quan no poden pagar una matrícula cada vegada més cara en són la prova.

Són aquests moments de crisi i retrocés dels drets aconseguits els que expliquen la necessitat que sorgeixin moviments de resistència, que tinguin la potencialitat de ser molt amplis, i després d’aconseguir els èxits proposats evolucionar de nou en moviments que conquereixin nous drets.

En aquest sentit les manifestacions i diferents actes durant aquests anys han estat massives.

A Sevilla hi ha hagut la major manifestació que es recorda, amb més de 50.000 persones —amb una població universitària de 90.000 estudiants— seguida d’una tancada massiva en què es va ocupar el rectorat durant dues setmanes, parant totalment l’activitat docent a la universitat, que només es va desconvocar davant l’arribada dels exàmens de juny.

Perspectives

A Sevilla —i a la resta de l’estat— continuem lluitant per defensar els nostres drets bàsics: gratuïtat del títol d’idiomes exigit per obtenir el grau, rebaixa del preu dels màsters, pagament fraccionat de la matrícula, cap expulsió de qui no pugui pagar la matrícula.

Sens dubte aquestes haurien de ser simplement propostes de transició cap a altres de més envergadura: una educació pública, totalment gratuïta i de qualitat, amb beques per a qui no pugui fer front als estudis, una pedagogia i organització docent diferent que permeti la participació de l’alumnat, un control democràtic de la Universitat per part de l’alumnat i la plantilla, més i millor recerca pública, contractes dignes per al personal becari, investigador i interí, no externalització —privatització— de serveis.

Moltes d’aquestes reivindicacions no són assumibles per a un sistema capitalista basat en la producció de mà d’obra qualificada sense més consideracions, que tracta de replicar la força de treball sense entendre la universitat com un centre de coneixement al servei de la societat.

Totes aquestes reivindicacions causen una contradicció que l’alumnat ha d’assumir i hem d’explotar. Però, per això, és necessària la superació de les actuals condicions de precarietat, organitzant ara tot el descontentament disponible, estant a la base de la piràmide i lluitant des de baix, de forma horitzontal i honesta amb l’alumnat.

Només si aconseguim organitzacions còmodes per a la militància de les nostres companyes i companys, si ens unim solidàriament amb la gent treballadora, si aconseguim organitzar la ràbia i que les reivindicacions de les que fins ara no tenen veu siguin escoltades, podrem llavors impulsar una alternativa des de la educació. Sens dubte ens queda molta feina per fer.

  • 10% més d’estudiants que no poden pagar la matrícula
  • 65% d’augment del preu de la matrícula en dos anys
  • 3.171 acomiadaments de personal docent de les universitats públiques a l’any 2013

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×