Agenda

Apunts i comentaris | Alienació interactiva?

03/01/2012

Per Guifré Bombilà. Ja des dels anys 90 hi ha un debat no resolt sobre els possibles efectes negatius del consum de videojocs, en especial, sobre infants i joves. Des dels mitjans de comunicació i els seus líders d’opinió s’ha criticat molt durament els videojocs pel foment de conductes addictives, de normalització de la violència, el sexisme, la competitivitat i l’aïllament dels nens i nenes; fins el punt en què diferents senats (com l’espanyol o el dels EUA) aprovessin mocions per limitar-ne la producció. Altres moments d’alarma social han sorgit sobre certes pautes de consum considerades anòmales; com els jocs de rol, les pel·lícules d’acció, les “gore” i certs “reality show” de la tele. Avui dia, el nivell de tolerància és molt més alt que abans, però el debat segueix sense conduir-se per un camí que integri certes formes d’oci controvertides, dins d’una visió més global de les relacions individu-societat.

L’origen de que hi hagi persones que es passin dies sencers davant l’ordinador o la consola, tancats a la seva habitació sense relacionar-se amb ningú, és la necessitat imperiosa que tenen d’evadir-se del món que els envolta, de trobar uns moments de fugida, i com més llargs siguin aquests moments, més plaent els resultarà la seva vida. Més enllà d’aquest cas extrem, clarament patològic, el dels hikikomori del Japó (on ja hi ha més d’un milió de casos), s’ha de reconèixer que la cerca de moments d’evasió és quelcom comú en una immensa majoria de la població de tot el món.

Els universos alternatius on transcorren molts jocs en són la materialització més clara, però també són formes d’evasió la literatura, la música i les arts en general, el consum de drogues, la televisió, sortir cada cap de setmana d’excursió a la muntanya, només per citar els exemples més freqüents.

Per què és tan important per tothom trencar la seva rutina i les seves obligacions, sigui quina sigui la manera de fer-ho? La resposta és senzilla, la realitat no ens resulta satisfactòria, no ens realitza. A ben poca gent se li escapa que vivim en un món injust, on hi ha fam, guerres i opressió, on les necessitats de les persones sempre van per darrere de les necessitats dels beneficis i poder dels governs, borses i grans corporacions. La ideologia dominant ens fa creure que soles no som res, però que com a multitud encara som menys, que l’ésser humà és egoista per naturalesa i que la solidaritat és un invent pels perdedors. Ens fan creure que el món sempre ha estat d’una manera i que sempre serà així. En un món així, on la violència és estructural, on la complexitat i els anhels de cada persona sovint són atacats per patrons uniformitzadors de conducta, d’oci, sexualitat i aspiracions vitals; en un món així, ens podem sorprendre que la gent vulgui escapar? Òbviament no.

És important no confondre causes amb conseqüències, i les conductes desadaptades que tanta gent pateix, no són la causa dels seus problemes, en són la conseqüència. Fins a cert punt són la “cura” instintiva, l’única sortida que han trobat des d’un raonament profundament afectat per les dolències de viure en una societat classista, sexista i altament destructiva cap a les persones. Un cop tenim clar que la font de tants problemes és el capitalisme, que regeix la vida social, econòmica i política, la conclusió més sana i racional és destruir-lo i construir un nova societat més justa, igualitària i lliure, on cada persona pugui desenvolupar-se en tota la seva amplitud.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×