Agenda

Bildu: la doble victòria de l’esquerra abertzale marca el camí cap a la pau

14/06/2011

Per Santi Amador i Luis Zhu. Per fi l’optimisme de l’esquerra abertzale (EA) s’ha concretat en una victòria real. En realitat, no una, sinó dues. La primera va ser quan el passat 6 de maig la coalició Bildu, formada per Eusko Alkartasuna, Alternatiba i independents abertzales va ser legalitzada pel Tribunal Constitucional per presentar-se a les eleccions municipals. El Govern del PSOE, el PP i els seus entorns mediàtics havien fet tot el possible per evitar que l’esquerra abertzale pogués presentar-se als comicis municipals, utilitzant la doctrina del “tot és ETA”. I gairebé ho van aconseguir. El Tribunal Suprem va il·legalitzar Bildu seguint la lineal argumental del Govern, però el Tribunal Constitucional va revocar aquesta decisió perquè no existien proves que la coalició abertzale tingués vincles amb ETA.

Aquesta victòria de l’EA és quelcom que tot revolucionari i revolucionària hauria de celebrar, ja que encara que les eleccions no siguin per a nosaltres un fi en si mateix —el sistema no es canvia des de les institucions i a través de reformes— els drets democràtics dels pobles oprimits són una conquesta important per avançar cap a una societat més justa. Cal ressaltar, com han explicat també membres de Bildu, que la mobilització massiva, amb diverses manifestacions de desenes de milers de persones, ha estat clau per vèncer la repressió de l’Estat espanyol.

La segona victòria de l’EA han estat els resultats de les eleccions del 22 de maig. Bildu ha obtingut més de 313.000 vots i més de 1.100 regidors a tot el territori basc. Aquests excel·lents resultats posen fi a anys d’artificialitat política a Euskal Herria que beneficiava als grans partits, com el PSOE, el PP o el PNB, i deixava sense representació a les institucions “democràtiques” a desenes de milers de persones d’esquerres i abertzales. Ara, la força amb la que Bildu ha entrat a aquestes institucions permetrà a l’EA impulsar tres propostes claus per a la normalització política d’Euskal Herria i posar fi al conflicte polític armat: la legalització de Sortu (el partit de l’EA), la fi de la dispersió dels presos i preses basques i la recerca d’una solució negociada al conflicte basc. Més enllà de si aconsegueixen aquests objectius, l’EA ja ha aconseguit un triomf important amb aquestes eleccions: ha aconseguit que la majoria de la societat basca confiï en la seva paraula, l’aposta per la lluita política sen se l’ús de la violència, enfront de les suspicàcies interessades del PSOE i el PP.

Per altra banda, es pot dir que els resultats electorals de Bildu són també una victòria per a tota l’esquerra que s’oposa a les polítiques neoliberals. La coalició ha estat el referent polític per a la majoria de les i els treballadors que van impulsar les vagues generals contra les retallades socials. La sintonia entre Bildu i els sindicats abertzales que van convocar les vagues serà molt important per construir una sortida social a la crisi econòmica. No només això, l’EA s’ha caracteritzat des de fa molts anys a participar en les lluites des de la base a diferents moviments socials, com el feminista, l’ecologista o l’estudiantil. La seva victòria a les eleccions municipals poden significar un reforç important per a aquests moviments.

No obstant això, existeix el temor que el pacte de l’EA amb Eusko Alkartasuna i altres sectors que estan a la seva dreta per superar la repressió de l’Estat suposi un fre a les lluites socials. Del gran debat intern de l’EA que va tenir lloc fa mesos no es desprèn això, sinó tot el contrari. L’EA seguirà impulsant les lluites des de la base per una Euskal Herria no només independent, sinó també socialista. Tanmateix, l’esdevenir dels esdeveniments determinarà si l’entorn d’Eusko Alkartasuna —molt més reduït i passiu que el de l’EA— gira a l’esquerra, com les eleccions han posat de manifest, i creix aquest suport popular en clau sobiranista i d’esquerres.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×