Agenda

“Cal canviar les pràctiques i sumar gent a través de la política concreta”

08/09/2014

Oriol Alfambra

El primer acte del curs de Guanyem Barcelona va omplir de gom a gom la Plaça de la Virreina. / Sandro Gordo.

El primer acte del curs de Guanyem Barcelona va omplir de gom a gom la Plaça de la Virreina. / Sandro Gordo.

Ada Colau | Guanyem Barcelona parteix de les vivències del carrer.

Ada Colau ha sigut portaveu de la PAH, responsabilitat a la que va renunciar el passat mes de maig. Amb altres figures mediàtiques i un ampli ventall de gent vinculada a la ciutat, ha llançat la proposta de Guanyem Barcelona. Parlem amb ella sobre aquest projecte rupturista.

Diverses figures mediàtiques dels moviments socials veu llançar el projecte de Guanyem Barcelona que ja ha estat validat per les signatures de la ciutadania. A partir d’ara com es combinen la radicalitat democràtica i els lideratges col·lectius amb el pes que teniu aquestes figures mediàtiques?

Bé, jo no diria que aquest projecte el vam llançar figures mediàtiques, diria que el va llançar una plataforma d’unes 200 persones molt diverses vinculades al teixit veïnal, a diferents moviments socials, de lluites per l’habitatge, per la sanitat, per l’educació, gent del món de l’acadèmia i de diferents professions. És a dir un ampli ventall de gent molt vinculada a la ciutat va impulsar la proposta.
Però clar per a que les propostes es donin a conèixer fan falta portaveus i com que vivim en una societat mediàtica que no l’hem creat nosaltres, per arribar a la gran opinió pública, fan falta portaveus que si són cares més conegudes faciliten tot això.

Evidentment que hi hagi massa focalització en les persones a través d’aquesta societat mediàtica és una cosa que no ens agrada, perquè pensem que per tal que hi hagi realment democratització de la societat hem d’aconseguir el protagonisme de tothom i no només de cares conegudes. És impossible que poques persones puguin democratitzar la societat, és una contradicció en els termes, però en canvi no podem obviar que vivim en aquesta societat mediàtica i hem de donar-li la volta i que cares mediàtiques o més visibles es converteixin en eines, en instruments d’un procés col•lectiu i això és el que intentem fer.
En aquest cas jo sóc merament portaveu, no prenc cap decisió pel meu compte ni porto la interlocució amb forces polítiques, trencant amb el que serien els clàssics lideratges polítics. Jo simplement sóc portaveu, valido els missatges que s’han de donar de forma col•lectiva i també demano cogestió i corresponsabilització d’aquesta tasca.

Llavors a la pràctica, ara que s’obre aquest procés, com creus que es podria concretar l’articulació d’un estructura que permeti aquests lideratges col·lectius i aquesta radicalitat democràtica?

Del que es tracta és de fer un procés obert amb diferents espais que permetin diferents nivells de participació perquè no tothom pot participar amb la mateixa intensitat i això també és una forma d’exclusió.

A l’acte del dia 16 (de setembre) presentarem una proposta de forma organitzativa que tindrà diferents nivells per treballar temes de continguts ja sigui a través de comissions de treball, de sectorials o a través d’estructures vinculades als barris. Volem que cadascú, en la mesura del possible i on es sentí més còmode, pugui participar en els temes que li interessin. Efectivament seran aquests espais els que hauran de prendre les decisions sobre com avança el procés i quines són les següents fases. Nosaltres hem tret una proposta que ara s’ha d’acabar de construir col·lectivament.

Ara imagina’t que ets alcaldessa de Barcelona amb majoria, què és el primer que faries?

[rialles] El primer que faria no ho decidiria jo, precisament si estem plantejant un procés col·lectiu. Evidentment fan falta figures visibles. A mi se m’ha demanat que estigui disposada a ser candidata, que de moment no ho sóc perquè això és una cosa que arribaria a l’últim moment. Si arriba el cas, molta gent diversa m’ho ha demanat perquè soc una figura de consens, no només perquè sigui una cara visible. Jo dic que estic disposada a fer-ho si hi ha un projecte col·lectiu fort i hi ha una corresponsabilització. Entenc que alcaldessa en aquest cas hauria de ser com una portaveu.

Posem per cas que tot aquest procés col·lectiu que comentes es dóna, què seria el primer que proposaries que fes aquesta alcaldia de Barcelona?

A títol individual hi ha unes quantes coses urgents que podria proposar. Com que jo sóc activista pel dret a l’habitatge des de fa molt de temps, aturar desnonaments o intervenir els pisos buits crec que hauria de ser una de les primeres mesures. Però també de les primeres mesures seria democratitzar la pròpia institució, mesures que permetin des del primer dia fer consultes ciutadanes vinculants sobre els grans temes de ciutat, o descentralitzar l’ajuntament en els districtes i que hi hagi elecció directa de tots els regidors de districte. Mesures que efectivament i immediatament donin més poder a la ciutadania, que en el fons és del que es tracta.

Una altre de les primeres mesures hauria de ser l’auditoria del propi ajuntament de Barcelona perquè precisament una de les coses que estem criticant és que són institucions cada dia més opaques i menys democràtiques i el primer que hem de veure és què hi ha. No només el tema econòmic en el sentit pressupostari sinó també en la pròpia estructura de l’ajuntament perquè és molt opaca. S’han creat molts consorcis, societats público-privades que s’han convertit en el lloc on col·locar a gent de la política i els propis partits per generar aquestes xarxes clientelars on s’hi estan desviant molts diners sense cap control democràtic.

És molt positiu que les bases i l’entorn d’ICV-EUiA s’orientin cap a la ruptura. D’altra banda com creus que es pot evitar que l’aparell d’aquest partit, els polítics professionals, converteixin Guanyem en una eina de regeneració de la política institucional i no de ruptura democràtica?

Es tracta de fer un procés el més fort i més col·lectiu possible. Nosaltres estem dient que si volem canviar les pràctiques, les formes de fer política, ho hem de fer des del moment zero. A partir d’aquesta política concreta hem de sumar el màxim de gent possible, també gent que s’hagi pogut equivocar o no, o partits que es vegi que han trobats límits en una forma de fer política i han de canviar. Bé doncs que ho demostrin en la pràctica que és del que es tracta, més enllà del que es pugui dir o de les negociacions que es puguin fer amb partits aquí el que estem dient és que si volem fer una nova política, aquesta s’ha de basar en les pràctiques. Com aconseguim que estructures que tenen inèrcies i formes de fer que no ens agraden no posin en risc el projecte? Doncs posant unes noves regles del joc, és a dir canviant les formes de fer.

La confluència no la volem fer com una negociació de despatxos o entre cúpules, ni tampoc volem que sigui només entre organitzacions polítiques, volem que sigui sobretot amb la ciutadania. Fem-la discutint quins són els objectius i les maneres de fer que volem per la “nova política”.
Hem plantejat unes jornades de confluència per l’octubre on hem convidat a tots els actors polítics i a la gent en general a discutir concretament. Sempre estem parlant que s’han de limitar els sous, s’han de limitar els mandats, s’han de buscar mecanismes efectius de rendició de comptes… Doncs concretem quants mandats, dos? Tres? Quina limitació de sou màxima i mínima? En base quins criteris? Parlem concretament de tot això.

Tothom que opti finalment per aquesta candidatura que haurà discutit col·lectivament aquest canvi de regles del joc després estarà subjecte a aquestes regles del joc que haurem decidit entre tots i totes.

Ja per acabar, creus que seria un error si finalment la CUP de Barcelona no forma part d’aquesta candidatura unitària?

Home, a mi em sabria greu perquè tinc molts amics i amigues i companys de diferents lluites que estan a la Trobada Popular Municipalista (TPM), però d’entrada jo crec que hi contarem i vull pensar que serà així. Finalment la proposta que nosaltres hem fet no és una idea simplement de matemàtiques, de si ajuntem moltes forces diferents podem guanyar. No.

Això parteix d’una vivència del carrer on molta gent diversa ens estem trobant. Gent de la TPM però també bases de ICV-EUiA, gent del Procés Constituent o ara també de Podemos i molta altra gent que no està organitzada o que està en entitats socials o moviments socials ens estem trobant al carrer. La majoria de la gent està dient que o unim forces o anem directes a l’abisme perquè qui té el poder, les elits econòmiques i polítiques directament ens han declarat la guerra i van a retallar-ho tot i acabar amb drets mínims que han estat conquestes després de lluites històriques de segles.

Estem en una situació d’emergència social i el que no entén la gent en general és que gent diversa que puguem tenir diferències i opinions diferents sobre moltes coses però que tenim uns objectius claríssims comuns, en base a drets socials, a que s’han de democratitzar les institucions, a que el protagonisme ha de ser de la ciutadania, no siguem capaços d’ajuntar-nos per aquests objectius.

No vol dir que ens unim, que ens diluïm i que ningú es supediti a altres, no es tracta d’això sinó que literalment ajuntem forces per aconseguir conquerir drets i democratitzar les institucions i que sigui la gent a partir d’aquí la que pugui fer noves conquestes. Que sigui un procés d’empoderament col·lectiu on tothom hi pugui participar. I per tant espero i confio contar amb els companys i companyes de la TPM.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×