Agenda

Canvi de comandament

03/01/2012

Luis Rómboli, periodista i membre de Socialisme Internacional, organització germana d’En lluita a Uruguai explica què es la Comunitat d’Estats Llatinoamericans i Caribenys (CELAC) i quin és el seu paper a nivel regional i mundial.

Entre el 2 i 3 de desembre es va constituir a Caracas, Veneçuela, la CELAC que podria convertir-se en el major fòrum de concertació d’estats a la regió. Es destaca en la seva composició l’absència d’Estats Units i Canadà, i la inclusió de Cuba, que va ser expulsada de l’Organització d’Estats Americans (OEA) al 1962.

L’OEA va ser creada poc després del final de la II Guerra Mundial per iniciativa d’Estats Units (EUA) per imposar la seva política imperialista i controlar les relacions multilaterals a nivell continental. Però a l’última dècada, de la mà dels canvis provocats per l’expansió planetària del capitalisme, EUA ha vingut perdent terreny a Amèrica Llatina (AL). Primer amb la disminució progressiva de les inversions nord-americanes i, en conseqüència, però amb més lentitud, amb la pèrdua d’influència política. Al mateix temps que EUA enfocava els seus esforços en les guerres d’Afganistan i l’Iraq descurant els seus interessos a AL, emergien al continent estats nació amb decidides aspiracions expansionistes.

El ràpid creixement econòmic regional conjugat amb el triomf polític de l’esquerra tradicional en la majoria dels països va construir estats que van passar de ser simples executors dels designis de Washington a projectar polítiques nacionals i regionals que han beneficiat amb importants reformes a la classe treballadora i als sectors més empobrits, però que també han consolidat a classes dominants locals que ara tenen pretensions d’expansió. De fet, van sorgir en poc temps una quantitat d’iniciatives per enfortir els acords multilaterals regionals després que EUA fracassés en el seu intent per formar l’Àrea de Lliure Comerç de les Américas (ALCA) i de signar tractats de lliure comerç bilaterals. Així, promoguda per Veneçuela va sorgir l’Aliança Bolivariana per als Pobles de la Nostra Amèrica (ALBA), la majoria dels països sud-americans es van associar en diferent grau al (Mercosur), creat als anys 90, però que ha multiplicat la seva importància ja que és l’acord regional més avançat en temes econòmics, i al 2011 es va concretar la instal•lació de la Unió de Nacions Sud-americanes (Unasur) amb un fort perfil en la defensa estratègica i la protecció de la sobirania regional.

La consolidació d’aquests organismes, així com uns altres de menor importància, i la conformació de la CELAC, demostren que la integració en diferents graus i amb diversos objectius és una prioritat dels governs del continent. Però, sobretot, és una política estratègica d’alguns països que s’estan disputant l’hegemonia a la regió: Brasil, que ja ha passat a ser un operador polític-econòmic global, però també uns altres que intenten mantenir influències a menor escala i contenir les aspiracions de la classe dominant brasilera. Perquè a pesar que la integració avança, les complexitats i contradiccions del procés són múltiples. La dreta, que és oposició en la majoria dels països, segueix boicotejant la integració argumentant que abona la pèrdua de sobirania, quelcom que no els importava quan tot era resolt per EUA i pel qual semblen sentir-se “abandonats”. Mentrestant, les esquerres tradicionals que manquen d’un projecte polític que vagi més enllà d’un capitalisme “humà” i “responsable” amb millor distribució de la riquesa, no tenen una altra alternativa que promoure la integració encara que dubtant permanentment entre el lliure comerç i proteccionisme.

La CELAC, constituïda per 33 països, es posiciona en el futur com un dels blocs regionals més importants del planeta. Acumula un Producte Brut Intern (PBI) d’aproximadament 6,3 bilions de dòlars, convertint-se a més en el major productor d’aliments del món i el tercer productor d’energia. Només Brasil i Mèxic acumulen entre si més de la meitat d’aquest PIB regional. Els segueixen des de lluny Argentina, Colòmbia i Veneçuela. Si es consolidés la CELAC com a organisme polític tal com ho va fer Mercosur com a acord econòmic, és factible que la influència de l’OEA es segueixi afeblint. D’altra banda, la Unasur ha donat passos enormes en matèria de política de defensa.

Així com creixen les economies regionals s’han anat incrementant les despeses en defensa. Aquest és un altre aspecte on la dependència amb EUA s’ha trencat. Brasil va signar un acord comprant tecnologia militar a França, Veneçuela es proveeix amb Rússia i Argentina promou la no dependència d’altres potències. És un fet que Amèrica Llatina es va preparant com a bloc per operar decididament en un escenari mundial de crisi capitalista i canvis geopolítics. I on, de continuar la barbàrie que imposa el sistema, els recursos naturals que abunden, les reserves d’hidrocarburs que es segueixen descobrint i l’enorme potencial en la producció d’aliments, convertiran a la regió en un inevitable proveïdor del món amb un mercat intern que tindrà cada vegada major poder adquisitiu. També serà un territori cobejat per potències en “declivi” com EUA, així com per aquelles que emergeixen com a noves competidores per l’hegemonia mundial, entre les quals estarà la pròpia Llatinoamèrica com a bloc o el bloc al servei de la potència més poderosa de la regió, que és Brasil.

La classe treballadora s’ha vist beneficiada com mai abans pel creixement econòmic i les reformes que van establir els governs que els treballadors van fer triomfar. No obstant això, el capitalisme continua sent el model de desenvolupament imperant, la distribució de la riquesa segueix afavorint als explotadors i els errors dels governs de l’esquerra tradicional li donen motius a la dreta per aspirar a tornar a governar. L’escenari per a les lluites que vindran es perfila en la defensa de les conquestes històriques obtingudes, aprofundint-les i construint una alternativa socialista que confronti al projecte de l’esquerra reformista que no passa de lleus millores del capitalisme.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×