Agenda

Capgirar el model educatiu de les elits

03/02/2015

Òscar Simón

Nombroses associacions estan recollint signatures a favor d’una ILP per construir un nou model educatiu.

Nombroses associacions estan recollint signatures a favor d’una ILP per construir un nou model educatiu.

Exisiteix un pla per privatitzar l’educació pública i implantar un model educatiu neoliberal, clarament utilitarista, acrític, segregador i competitiu. Per una banda, Organismes internacionals, com el Banc Mundial, l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) i la UE, han treballat durant anys per establir un nou “sentit comú” on l’educació pública universal deixava de ser concebuda com un dret, per passar a ser concebuda com una inversió on l’important és el compte de resultats.

Per altra banda, mitjançant els plans d’ajustos estructurals de l’FMI i els criteris de convergència de la UE, han establerts les directives i recomanacions que han servit de base als governs neoliberals per construir un marc legal favorable a la mercantilització del sistema educatiu (és a dir, finançar amb diners públics i repagaments les institucions controlades per patronals privades). Catalunya i l’Estat Espanyol no han estat una excepció; la LEC i la LOMCE són lleis clarament orientades a garantir l’educació… a tota aquella persona que la pugui pagar.

El moviment educatiu ha enfrontat, doncs, un desafiament ideològic i legislatiu en un moment de crisi econòmica que ha estat utilitzada com a coartada per avançar salvatgement el procés privatitzador mitjançant les salvatges retallades i els increments de taxes.

Entre 2008 i 2012, les vagues generals, el moviment 15M i les marees van generar un ambient combatiu, que no va obtenir victòries generalitzades (excepte potser l’increment de la part inembargable del salari. En canvia sí va visualitzar l’existència de molts petits nuclis locals de persones compromeses, però que amb la caiguda de la mobilització contra “l’austeritat “es van anar desorganitzant. És durant l’estiu de 2103, i especialment desprès de la 1a Marxa per l’Educació pública a Catalunya ( a la qual van participar entre 4000 i 5000 persones), on es va constatar la percepció col·lectiva que calia, per una banda, rearmar el discurs de l’educació emancipadora i, per altra, cercar una estratègia que permetés als nuclis territorials treballar plegats per a un objectiu comú.

Així va començar a caminar un grup de treball obert i assembleari que va anar treballant sobre el projecte d’ILP per un nou sistema educatiu. Amb el lema “Perquè un altre món sigui possible, una altra educació és necessària” es defensava una educació de caràcter laic, popular, democràtic, inclusiu, coeducatiu, en català i de bressol a universitat. D’aquesta manera aquesta iniciativa ciutadana va connectar tant amb les necessitats de la comunitat educativa, garantint la gratuïtat de l’educació de bressol a universitat, com amb el debat social al voltant d’un procés constituent per al nou país, amb els principis històrics de les lluites per l’educació a Catalunya com el C.E.N.U (Consell de l’Escola Nova Unificada) creat en plena revolució al 1936 i que tenia com a objectiu una “escola nova, gratuïta, única, laica, amb coeducació i en llengua catalana”; així com amb les tradicions pedagògiques com les de Ferrer i Guàrdia, Rosa Sensat o Paolo Freire posant l’alumnat al centre del procés educatiu (mitjançant una avaluació adreçada a l’alumnat per reconèixer la seva feina i avançar en la seva formació). Aquest procés s’està donant en paral·lel i de manera similar a les Illes Balears amb el Llibre Verd de l’Educació.

L’articulat de la ILP pretén configurar el sistema educatiu com una xarxa de centres i serveis on cada node col·labora amb els altres per garantir la igualtat d’oportunitats per a totes les persones de Catalunya. Per això defensa que la Generalitat ha de garantir els recursos econòmics necessaris i fer polítiques de reequilibri territorial entre municipis amb menys i més recursos. A la vegada es defensa el paper de les administracions locals en la planificació de l’oferta educativa.

Polèmiques que no aguanten la llum del sol

Una de les característiques principals del sistema educatiu català és que aproximadament el 50% de l’escolarització obligatòria es realitza en centres privats (a Europa això tan sols passa a Bèlgica).

Els centres concertats, un 70% del quals són religiosos, reben el que es denomina “el concert”. És a dir, una assignació de diners públics que cobreix el sou de la majoria del professorat així com bona part de les assignacions per al funcionament. De manera que les quotes mensuals, que paga la immensa majoria d’alumnat d’aquest centres, van a parar a les butxaques d’empresaris de l’educació. I no uns empresaris qualsevols. Per exemple, Manuel Rosillo, president de les dues patronals territorials del Baix Llobregat AEBALL i UPMBALL i vocal de Foment Català del Treball i de la CEOE està fortament vinculat a l’escola per a nois Xaloc, propietat de l’Opus Dei.

Aquest model doble arrossega la història d’un país catòlic on el poder han deixat en mans de l’església catòlica l’educació i ha estat sostingut després del final de la dictadura, fruit tant del poder eclesial, com dels interessos creats per les demandes de les classes mitjanes i altes de poder triar centre educatiu. Una demanda que majoritàriament ha estat lligada a l’elitisme i, perquè no dir-ho, a la por les persones migrants. En resum, el lobby de l’escola privada concertada és molt poderós econòmica, social i políticament i té forta influència sobre les decisions de les administracions i de la majoria de partits, sindicats i altres organitzacions socials, el lideratge d’algunes de les quals no ha estat disposada a enfrontar-se al lobby de la concertada.

La ILP ha plantejat un mecanisme per apropar-nos a realitats com la de França, Canadà o la famosíssima Finlàndia i anar eliminant els concerts en un termini de 10 anys, apostant per una situació on les escoles concertades que volguessin romandrien com a privades i deixarien de rebre fons públics. Un mecanisme per garantir la feina als companys i companyes de la concertada, garantir que tothom pot triar centre, no només els que s’ho poden pagar i, això sí, per acabar amb la mercantilització de l’educació.

ILP, una estratègia per avançar

El moviment de la ILP per a l’Educació ha unit a més de 100 entitats adherides en defensa d’un model educatiu laic, popular, democràtic, inclusiu, de defensa de la coeducació i en català, de bressol a universitat. La ILP està plantejant una alternativa viable després d’un ric debat, que encara es desenvolupa als centenars de xerrades dutes a terme al voltant del territori. Mai s’ha concebut com un vareta màgica, sinó com una eina per incrementar la consciència col·lectiva i agrupar a cada cop més gent. Per altra banda, ha fet posicionar-se a molts sectors contribuint a la clarificació. No és el mateix dir que s’aposta per un model públic que sortir al carrer a guanyar aquest debat i enfrontar-se a poderosos enemics. A banda, el procés ha deixat clar la necessitat dels activistes per l’educació pública d’organitzar-se social i polticament per estendre, enfortir i aprendre de les lluites. No és casualitat que als llocs i centres amb gent organitzada és on més extensió social està agafant el debat i la mobilització per l’educació.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×