Agenda

CiU hipoteca el país per pagar la banca

04/12/2013

Luis Zhu

Economia | Els pressupostos de 2014 aposten per la venda de edificis públics i les privatitzacions.

Els comptes de 2014 es basen en unes privatitzacions incertes. / Alberto Est.

Els comptes de 2014 es basen en unes privatitzacions incertes. / Alberto Est.

Després d’un any sense pressupostos, el govern de CiU té previst aprovar els comptes de 2014 aquest mes de desembre amb el suport parlamentari d’ERC. Per a Artur Mas el projecte de pressupostos “manté la despesa i garanteixen els serveis socials bàsics”.

Si mirem xifres de Mas-Colell, la despesa no financera serà de 20.373 milions d’euros, un nivell lleugerament superior als 20.332 millions de 2013. Però hem de recordar que aquest any la Generalitat no tenia pressupostos, treballava amb la pròrroga dels del 2012, que contemplava una despesa de 22.231 milions d’euros.

Retallades i privatizacions

Què ha passat aquí? La prorroga dels comptes de 2012, que havien estat aprovats per CiU i PP, va ser una martingala, basada en un pressumpte conflicte amb el govern central, per introduir una retallada de gairebé 2.000 milions d’euros sense haver de passar pel Parlament. Les partides més afectades han estat les de Salut (772 milions, -9,8%), Economia i Coneixement (450 milions, -30%) i Ensenyament (268 milions, -7%). Des que governa Mas, la inversió en educació ha baixat en 1.075 milions d’euros (-21%) i en sanitat, 1.383 milions (-15%).

Aquestes retallades han situat la despesa sanitària per habitant per sota dels nivells de 2005, segons Joan Canals, responsable de Política Sanitària de CCOO de Catalunya. Canals assenyala que “quan ha arribat la crisi els polítics han decidit repercutir directament sobre els ciutadans i els professionals tot el pes de les retallades, les quals han suposat l’acomiadament de treballadors, el tancament d’unitats i quiròfans i l’increment de les llistes d’espera; tot això està influint negativament en els indicadors de qualitat”. Segons CCOO, l’Institut Català de la Salut ha perdut 5.000 professionals als darrers anys, a més de rebaixes de sous.

Per la seva banda, l’educació pública ha retallat llocs de treball (3.000 docents menys) i salaris (una mitjana de -10%). Per contra, l’alumnat ha augmentat, 20.000 més aquest anys i, segons la periodista Ivanna Vallespín, s’han tancat ja una vintena de col·legis. Tot això ha portat a una creixent massificació de les aules. El MUCE (Marc Unitari de la Comunitat Educativa) denúncia que “el 67% dels centres públics d’infantil i primària de Barcelona tenen al menys un grup amb sobre-ràtio, és a dir, amb 27 alumnes per aula, el màxim permès legalment fins ara”. A secundària la xifra arriba al 73%.

Els pressupostos de 2014 no són els més socials, com s’ha afirmat des d’ERC, sinó que són els de la consolidació de tres anys de retallades i l’apertura d’una etapa de privatitzacions i venta de patrimoni en massa.
El conseller Mas-Colell ha explicat que el govern vol recaptar 2.318 milions en concepte de vendes de patrimoni (864) i privatitzacions (1.454). Molts dels edificis que la Generalitat posa a la venta estan en ús per part de l’Administració Pública, que els ocupa com a llogatera. Això, a la llarga pot redundar en pérdues, com el cas de la seu de l’Agència Tributària Catalunya, que es va vendre per 25 milions d’euros, però l’arrendament pels pròxims 20 anys li costarà a les arques públiques més de 40 milions. A més, el govern està estudiant també la possibilitat de vendre habitatges socials propietat de de l’Incasol a fons d’inversió com Goldman Sachs, una estratègia idèntica a la del PP de la Comunitat de Madrid, que ja n’ha venut més de 5.000.

Quant a les privatitzacions, Economia ha avançat la xifra a la que aspira, però no concreta què es privatitzarà. És molt possible que no s’arribi als objectius que s’han marcat, davant la qual cosa Mas-Colell ha afirmat que “no hi ha pla b”.

Donat que les retallades són molt impopulars i li ha fet caure a les enquestes, el govern de CiU es juga l’any 2014 a les privatitzacions i les vendes. Però a la ruleta del lliure mercat, caigui on caigui la bola, el poble sempre perd.
Per a Quim Arrufat, diputat de la CUP-AE, “aquests pressupostos posen el país en venda, a trossets, però de forma massiva i a preu de saldo”. Segons la formació, “tot allò que no sigui venut serà retallat” en uns comptes “sotmesos al règim de la deutecràcia”.

‘Cobrador del frac’

Durant el govern de CiU el deute públic de Catalunya ha augment en més d’un 42%, passant de 34.697 milions d’euros a 59.914 milions (30% del PIB català). Els interessos d’aquest deute també han augmentat en una proporció similar, de 1.119 milions d’euros a 2.077 milions, un 47% més. És a dir, gairebé tot allò que es pugui aconseguir de les ventes de patrimoni i les privatitzacions es destinaran només a pagar els interessos del deute d’aquest any. És més, des de l’inici de la crisi, els interessos del deute han costat més de 9.700 milions d’euros, una xifra superior a totes les retallades juntes. Artur Más no és el president de Catalunya, és el ‘cobrador del frac’ de la banca.

La subordinació de qualsevol despesa al pagament del deute als bancs espanyols, catalans i internacionals ha fet que la societat catalana estigui més endeutada, els seus serveis socials més retallats i privatitzats i el patrimoni públic subhastat als especuladors.

Pablo Martínez, membre de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute, diu que, si es manté la tendència actual, al 2015 hi haurà un deute total de 62.351 milions d’euros i 2.151 milions en interessos, si suposem un tipus d’interés estable del 3,7%. Martínez afirma: “Cada any estarem més endeutats i cada any pagarem més interessos. I com que hi ha una correspondència directa entre els interessos que paguem i la reducció del nostre estat del benestar, cada vegada estarem pitjor. Per tant, la única solució possible és que aturem això quan abans millor”.

No pagar el deute

La clau de volta dels pressupostos de la Generalitat del 2014 i de tota la política econòmica de la UE rau en l’estricte pagament del deute. Però tant a Catalunya com arreu on s’ha aplicat aquest dogma el resultat ha estat sempre el mateix: empobriment de les classes populars i enriquiment de la classe dominant. A l’Estat espanyol la banca ha guanyat 17.500 milions d’euros especulant amb el deute públic.

No és difícil imaginar que els 9.700 milions en interessos que ha ingresat la banca podrien haver servit per construir un país on cap persona es desnonada, es queda sense sanitat o educació per motius econòmics o on cap dona ha fer-se càrrec dels familiars que ho necessiten perquè no hi ha serveis socials. Diners per invertir en una economia cooperativa, inclusiva, productiva i ambientalment sostenible al servei de les persones i no al del benefici d’uns pocs.
Com podem fer això? Les vies institucionals, tot i que tenen les seves limitacions, permetrien guanyar legitimitat i posar en el centre del debat la necessitat de no pagar el deute, en comptes del contrari, que és el que està passant ara.

N’és un exemple la situació creada per Syriza, quan a l’estiu del 2012 va estar a punt d’arribar al govern de Grècia amb un programa antideute. Un altre exemple, des del municipalisme, són les mocions contra el deute dels ajuntaments de Badalona, Cerdanyola o  Sabadell.

Sigui com sigui, la classe dominant no renunciarà fàcilment al deute perquè és la cadena amb la que ens tenen lligats. L’única forma de trencar-la és organitzar-se als centres de treball, d’estudi i  als barris per lluitar contra els pressupostos antisocials i contra el deute que els origina.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×