Agenda

Com aturem el feixisme?

07/10/2014

David Karvala

La majoria de la població estem en contra del feixisme.

La majoria de la població estem en contra del feixisme.

Estratègia | La lluita unitària és més efectiva contra l’extrema dreta que les accions centrades en les institucions o en una minoria radical.

El feixisme creix a Europa, des de França, on Le Pen lidera les enquestes, fins a Suècia, on el feixisme amb corbata acaba de duplicar el seu vot.

A l’Estat espanyol, la situació és més complexa. El feixisme ha obtingut èxit electoral només a Catalunya, on Plataforma per Catalunya (PxC) va aconseguir 67 regidories el maig del 2011. Des d’aleshores, però, PxC ha perdut vots, càrrecs i militants: fins i tot va expulsar el seu fundador i cara mediàtica, Josep Anglada. PxC no està acabada, però sí debilitada.

En altres parts de l’Estat, els grups feixistes són una amenaça principalment al carrer. Darrerament, segueixen una estratègia enganyosa. Fan servir locals “socials” —fins i tot espais ocupats— i distribució de menjar “només per a espanyols”, per tal d’intentar guanyar adeptes entre les víctimes (autòctones) de la crisi. El resultat d’aquest “feixisme social” el veiem en la greu agressió a Lleida el passat 22 de setembre, protagonitzada per un militant d’un d’aquests grups. De fet, ni la política “social” ni la conseqüent violència són noves. En els seus inicis, els nazis alemanys van muntar locals i van repartir menjar (a no jueus); després va arribar el genocidi.

Unitat contra el feixisme

El repte és aturar-los abans que sigui massa tard, i és possible. A Gran Bretanya, moviments unitaris —abans la Lliga Anti Nazi, ara Unite Against Fascism— han aturat un intent rere l’altre dels feixistes de créixer en aquest país. A Alemanya, on durant molts anys els nazis celebraven manifestacions impunement mentre grups reduïts d’antifeixistes s’enfrontaven a la policia, veiem ara com milers de persones de totes les sensibilitats s’uneixen en bloquejos ciutadans, literalment tallant el pas als feixistes.

A Catalunya, el que ha frenat a PxC ha estat, sens dubte, Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR). Aquest espai ampli —que abasta tant l’esquerra anticapitalista com la institucional; els sindicats; el moviment veïnal i una infinitat de moviments socials— ha repartit centenars de milers d’octavetes i ha organitzat centenars d’activitats, tot amb l’objectiu d’aturar l’extrema dreta.
El grup d’UCFR al barri barceloní del Clot va aconseguir, a més, expulsar del barri el local nazi Tramuntana, defensor del “feixisme social”. També va ser un moviment unitari contra l’extrema dreta —quelcom gairebé inèdit a Madrid— el que va aconseguir tancar el local nazi a Tetuán (veure article).

Donats aquests exemples de l’efectivitat de la lluita unitària, cal preguntar-se: per què no s’aplica més?

“Alternatives” a la lluita unitària

A la política, el fracàs d’una estratègia no suposa la seva desaparició; n’hi ha prou de veure l’existència del reformisme parlamentari. Anys de nul·la o poca efectivitat tampoc acaben amb algunes estratègies davant l’extrema dreta.

Encara avui dia hi ha gent que insisteix que és millor no parlar del feixisme; l’estratègia desastrosa aplicada a França durant gran part del creixement del Front National. D’altres insisteixen que la solució és l’acció judicial, i/o l’educació. Aquestes juguen un paper important, però l’experiència ens mostra que no són suficients: cal una mobilització àmplia contra l’extrema dreta com a tal.

No obstant això, dins de l’esquerra més combativa, des dels partits comunistes fins l’esquerra independentista, l’estratègia dominant és la de “l’acció antifeixista”, protagonitzada (sense èxit) pel Partit Comunista Alemany durant els anys 30.

Sovint se cita Brecht: “De què serveix dir la veritat sobre el feixisme —que es condemna— si no es diu res contra el capitalisme que l’origina?”. Per descomptat que l’esquerra radical ha de “condemnar” i combatre el capitalisme. El problema ve en intentar excloure de la lluita contra el feixisme els sectors que no es declaren anticapitalistes. Pitjor encara, sovint s’insisteix que gairebé tothom (PP, C’s, PSC, CCOO, UGT, o fins i tot ICV i EUiA) és feixista, tret de l’esquerra radical. Sota aquesta visió ja hem perdut la guerra; només hi caben accions desesperades per part d’un petit nucli d’herois antifeixistes, com si fossin els únics supervivents d’una invasió alienígena o de Matrix.

Antifeixisme del 99%

Però no és així. L’enorme majoria de la població som en contra del feixisme i podem organitzar lluites unitàries i efectives. La qüestió és no exigir com a precondició que tothom se sotmeti a les idees de l’esquerra radical respecte a la qüestió nacional, l’avortament, Palestina, etc. Per descomptat, les persones anticapitalistes no abandonem les nostres idees en participar en un moviment unitari… però tampoc no podem obligar la gent que dóna suport al PSC o altres opcions a fer-ho.
Simplement, hem d’unir-nos en allò que compartim, en la nostra oposició al feixisme. Si aconseguim fer-ho, tindrem més força per impulsar altres lluites i altres moviments unitaris.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×