Agenda

Consulta Mobilització Desobediència

09/01/2014

Manel Ros

Referèndum | L’anunci de pregunta i data de la consulta per la independència ha obert un debat sobre què fer.

06_CONSULTA

Un moment històric. Així podríem definir el dijous 12 de desembre de 2013. El president de la Generalitat, Artur Mas, acompanyat d’ERC, ICV-EUiA i la CUP-AE, anunciava a la societat catalana la data del referèndum i la pregunta. Malgrat això la manera com es va dur a terme no va comptar ni amb el moviment popular que ha dut tot el procés cap a endavant, ni tampoc amb els moviments polítics, socials i sindicals que li donen suport.

A més, la pregunta no és la que volia el moviment popular. No era la pregunta que volia l’Assemblea Nacional Catalana, ni l’esquerra independentista, ni l’anticapitalista. La pregunta legítima hagués estat aquella que les més de 550 consultes arreu dels Països Catalans van utilitzar: una pregunta binaria de “Sí” o “No” clara i concisa que no deixés cap dubte sobre el resultat final.

Un procés des de baix

Ara bé, tot això no ha d’impedir veure quant d’important és per al moviment i per a la lluita per l’autodeterminació el fet que no només hi hagi una pregunta, sinó sobretot, que hi hagi una data. Posar una pregunta no només és important en si mateix, sinó que permet a tots els moviments socials i polítics a favor de la independència començar a fer una campanya per convèncer aquelles persones que encara dubten. Una campanya implacable pel Sí/Sí que ha de servir per explicar que es vol una independència per poder dur a terme un projecte de país socialment just, on es respectin tots els drets socials. Una campanya que ha de servir per explicar que es vol trencar amb el règim de l’Estat espanyol, però a la vegada trencar amb el règim de la dreta catalana basat en retallades, manca de drets i destrucció del territori. Una oportunitat per començar a bastir un procés constituent des de baix.

Alhora aquesta pregunta serveix per tenir un debat amb una part de la classe treballadora i dels moviments populars de Catalunya que encara dubten què contestar. L’opció Sí/No suposarà un resultat interpretable que pot deixar la voluntat popular segrestada en les negociacions polítiques post consulta. A més, perquè hi hagi una suposada federació amb la resta de pobles de l’Estat serà necessari explicar que això s’ha de donar des d’un posició com a nació independent i que, per tant, és necessari primer el trencament. Pel que fa als sectors més antiestatistes que poden apostar per un No/Sí (encara que formalment no seria possible votar-ho), s’ha d’explicar bé que és una opció que afavoriria sempre l’espanyolisme i una oportunitat perduda d’obrir la primera escletxa al mur de l’Espanya constitucional.

El fet que existeixi una data concreta posa un objectiu clar i comú a totes les forces a favor de la independència. Les posa en un camí cap a la consulta que no té marxa enrere. En aquest sentit hi ha dos escenaris possibles. El primer, que la Generalitat, malgrat el veto de Madrid, a través d’una llei pròpia de consultes, desobeeixi la legalitat espanyola i faci la consulta. El segon, que Artur Mas es faci enrere davant la negativa de l’Estat espanyol, dimiteixi i convoqui unes eleccions plebiscitàries. En els dos casos serà essencial que el moviment popular prengui les regnes del procés i faci la consulta sí o sí. Serà el moment que s’haurà de dur a terme un moviment massiu de desobediència als carrers, a les institucions (tant autonòmiques com municipals) i també als centres de treball. Una desobediència que només tindrà sentit i força si és de masses, si l’Estat espanyol es troba davant seu un poble al carrer mobilitzat que faci impossible qualsevol acció repressiva o antidemocràtica. La confrontació democràtica desobedient amb l’estat està servida i és inevitable si es vol exercir el dret a l’autodeterminació.

Durant tot aquest procés no serà menys important recordar en tot moment la importància de la territorialitat dels Països Catalans. L’ofensiva espanyolista contra la resta del territori es farà encara més palesa com a una forma d’ofegar el moviment independentista. La lluita per uns Països Catalans lliures haurà de ser també un eix central de l’esquerra independentista i anticapitalista durant tot el procés. Tenint clar que una Catalunya independent ens acosta més a trencar l’Estat espanyol com a tal i alhora a estar més a prop d’uns Països Catalans lliures.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×