Agenda

Antifeixisme | Cap a un moviment internacional

03/03/2014

José Romero

A Catalunya, UCFR ha aconseguit aturar el partit feixista Plataforma per Catalunya.

A Catalunya, UCFR ha aconseguit aturar el partit feixista Plataforma per Catalunya.

Antifeixisme | El creixement de la ultradreta planteja el repte de com organitzar-se per aturar-lo

Les conseqüències de la crisi econòmica són la “tempesta perfecta” per al creixement del feixisme a tota Europa. Països tan diferents com França –amb el Front Nacional liderant les enquestes per a les eleccions europees– o Grècia –on Alba Daurada ha estat assassinant impunement a persones migrants o militants d’esquerra- són només els exemples més coneguts del creixement de la ultradreta que s’ha donat a altres territoris, com Hongria, Alemanya, Holanda o Catalunya.

Les eleccions al Parlament Europeu de maig d’aquest any poden ser una oportunitat per als seus objectius institucionals. Parlem amb diverses persones activistes contra el racisme i el feixisme sobre com es pot frenar l’extrema dreta i la importància de la mobilització internacional del 22 de març.

Un ascens preocupant

Sobre l’avanç institucional i social del feixisme a Europa, Amaia, activista contra el centre nazi Tramuntana al barri de Clot de Barcelona explica que “la societat europea pateix des de fa diversos anys les conseqüències d’una crisi econòmica que l’ha empobrit i un atac sistemàtic als seus drets socials”. “L’extrema dreta ofereix respostes fàcils i simplistes als seus problemes, així com bocs expiatoris en els quals focalitzar el seu malestar”, afirma l’activista social. Per la seva banda Ilestre Balhazard, membre del NPA de París, assenyala com “la crisi del capitalisme, i la caiguda dels grans partits d’esquerra fa que no només l’extrema dreta creixi, sinó com a Grècia, l’esquerra radical també creixi”.

Per això, l’esquerra anticapitalista ha d’aprofitar aquests moments per presentar la seva alternativa a les idees i pràctiques violentes de la ultradreta, al mateix temps que construeix un moviment ampli i massiu capaç de frenar-la.

A nivell local, hi ha exemples exitosos d’aquest model. Aturar l’entrada del partit feixista Plataforma per Catalunya a institucions com el Parlament de Catalunya, així com la seva actual crisi –Josep Anglada, cap de la formació ultra, ha estat apartat del seu lideratge– han estat dues grans victòries del moviment. Nil Puigvila, del grup municipal de la CUP de Vic i activista de Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR), explica de la següent manera la crisi de PxC: “Per exemple, si Anglada s’hagués declarat independentista (que no ho és, sinó tot el contrari) hagués tingut molt més suport a Vic del que ja ha tingut, mentre que a l’àrea metropolitana, on l’independentisme és en la seva majoria gent d’esquerres convençuda, necessita sortir de l’ambigüitat on es troba i posicionar-se clarament en l’espanyolisme”. Això, sense la pressió de UCFR no hagués estat possible.

El procés sobiranista a Catalunya també ha atiat feixistes de diferents parts de l’estat. Per exemple, ha sorgit la iniciativa l’Espanya en Marxa, coalició feixista formada entre d’altres per Democracia Nacional o Alianza Nacional, que va protagonitzar l’atac del passat 11 de setembre a diputats catalans que celebraven la Diada a Madrid. Per a l’Aitana i l’Omar, activistes de l’Assemblea Antifeixista de la Serra de Madrid, “aquests grups com l’Espanya en Marxa defensen un missatge molt racista, molt masclista i exageradament reaccionari”.

A Andalusia, les activitats de grups com Respuesta Estudiantil a les universitats o Partido por la Libertad –partit germà de PxC fora de Catalunya– estan enverinant la convivència, però s’estan trobant amb la resistència del teixit social andalús. “Gràcies a la mobilització antifeixista al carrer s’ha aconseguit minimitzar els efectes de l’actuació d’aquest personatge –Ángel Bordas, “l’Anglada” sevillà- i els seus sequaços”, assegura Juan D., membre de la Marea Verda a Sevilla i d’Unitat contra el Feixisme i el Racisme a Andalusia. Juan D. afirma que si Bordas “decideix donar el salt cap a les institucions, també caldrà plantar batalla en aquest camp, com també caldrà plantar cara a la universitat, que és potser el terreny que està resultant més fèrtil per al seu cultiu”.

Construint moviment contra el feixisme

L’ascens del feixisme s’ha trobat amb una oposició desigual. Estratègies que van més enllà dels límits de l’esquerra alternativa han estat assajades de manera reeixida en territoris com Catalunya. Aquest potencial ha estat tal que Nil Puigvila assenyala que “a l’últim any i mig per sort la mobilització popular entorn d’UCFR està provocant que la classe política de la ciutat comenci a posicionar-se sobre la problemàtica del feixisme”.

Juan D. creu que la construcció d’un moviment reeixit per frenar a l’extrema dreta ha de fer-se “de manera multidisciplinària, com es diu en l’àmbit educatiu”. Segons Juan els problemes en la unitat d’acció contra l’extrema dreta a Andalusia i Sevilla són “potser els dogmes, la necessitat per part dels diferents grups implicats de defensar les diferències per sobre dels punts en comú, que són la majoria”.

Casos com el de l’ascens del Front Nacional a França des dels anys 80, demostren dos errors comuns a l’hora de combatre el feixisme. D’una banda minimitzar el seu perill i creure que ignorant-los la seva influència decaurà, i d’altra l’estratègia de la confrontació d’una minoria conscient. En aquesta línia Ilestre assenyala que “cal construir de nou un moviment antifeixista militant, poderós i ampli, especialment perquè ara es reforcen petits grups fora del FN, més orientats cap a la presència als carrers, cap a la violència. Part de l’esquerra revolucionària no té una consciència clara d’això: diuen que el FN no és estrictament un partit feixista, o que no són tan perillosos, o que combatre’ls és una distracció de la lluita contra el govern i els empresaris. El resultat és que les estratègies que dominen en la lluita antifeixista són sectàries (només els revolucionaris o anarquistes poden combatre el feixisme de debò), o institucionals idealistes (la lluita ha de ser només ideològica, en les eleccions, etc.)”.

La mobilització del 22 de març

El 22 de març moviments antifeixistes i antiracistes de tota Europa trauran a milers de persones als carrers per cridar que cap ésser humà val menys pel seu origen o la seva preferència sexual i que no acabaran amb els drets democràtics que tant ha costat d’aconseguir.

Amaia explica la rellevància de la mobilització del 22 de març: “És important que hi hagi una resposta unitària i massiva en el major nombre de llocs possibles. Es preveu un augment important de vots a les candidatures d’ultradreta a les eleccions europees, i han de saber que es trobaran amb un rebuig unànime i contundent per part de la ciutadania. Per això és important que totes les persones que no comparteixen la seva ideologia ho facin públic i es manifestin aquest dia”. L’Aitana i l’Omar esperen que “no quedi en un esdeveniment puntual, sinó que sigui el començament d’una lluita continuada en el temps”.

“El feixisme té una estratègia comuna a tota Europa; és necessària una coordinació de l’antifeixisme a nivell de tota l’àrea mediterrània com a mínim, i també a nivell d’Europa. L’experiència del Regne Unit, Alemanya o França ens ensenyen que aquesta estratègia és la més efectiva per combatre-ho”, assenyala Nil Puigvila. Esperem que el dia 22 vagi en aquest camí.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×