Agenda

Contra l’austeritat: ruptura

01/03/2015

Nikos Loudos

Dijsselbloem, head of the euro zone finance ministers' group, and Greek Finance Minister Yanis Varoufakis shake hands after their common press conference at the ministry in Athens

Grècia | Trencar amb l’austeritat passa per no pagar el deute, trencar amb la UE i l’euro i aplicar mesures anticapitalistes

El xantatge que està en marxa contra el govern de Syriza a Grècia ha de ser una lliçó per a tots i totes, especialment aquí. En molt pocs dies, ens han deixat clar que la Unió Europea (UE) i la zona euro no es poden canviar. No pot existir una UE benèvola ni una eurozona bona. Les dues són institucions del sistema capitalista i funcionen només a favor dels capitalistes i contra les treballadores. No es poden reformar. La seva essència és imposar xantatges contra qualsevol que vulgui sortir de l’ortodòxia de l’austeritat.

Aquests arguments són més que necessaris a l’Estat espanyol perquè hi ha forces polítiques d’esquerres que segueixen pensant que el camí cap al canvi passa per la transformació de la Unió Europea. Tant Podem com Izquierda Unida tenen els seus programes plens de “propostes” vers la Unió Europea. Propostes sobre com les coses podrien ser millor, com la UE o el Banc Central Europeu (BCE) podrien fer política d’una altra manera. Entre elles, la reestructuració del deute, el canvi dels pressupostos a favor dels més febles, el control polític i ciutadà sobre el BCE, les polítiques d’inversió pública i l’abandonament de l’austeritat.

Aquestes propostes no són només un error, són un perill. Reprodueixen la falsa il·lusió que la Unió Europea és un club democràtic on pots dir la teva opinió i canviar les coses. L’única solució, de veritat, és sortir d’aquestes institucions. No simplement sortir amb un “divorci” pacífic, sinó mitjançant l’enfrontament i la ruptura.

El capitalisme té una estratègia

Vegem més en concret l’exemple grec per treure conclusions. Syriza va guanyar el govern amb un programa electoral de reformes progressistes. No era un programa especialment radical, però incloïa mesures que, segons la direcció de Syriza, podrien enfrontar-se a la crisi humanitària que pateix el país. Per exemple, aturar els desnonaments de famílies amb un habitatge o no deixar famílies pobres sense llum i aigua.

Durant el període electoral, quan es preguntava a la direcció i als economistes de Syriza, “Com fareu tot això, si la Troica no permet aquest tipus de mesures?”, La resposta era que no hi havia raó de preocupació, perquè un govern democràticament acabat d’elegir pot anar a les institucions europees i renegociar les condicions dels acords que havien signat els governs anteriors. Si més no, deien, fins i tot no estant d’acord amb nosaltres, ens donaran una mica de temps per respirar. El que es necessitava, segons Syriza, eren sis mesos de descans d’aquesta austeritat ininterrompuda.

El resultat és que el nou govern ha anat a les institucions, però la renegociació ni tan sols ha començat. El que ha rebut Syriza ha estat un clar “No”. Cap de les mesures del govern es pot aplicar, si no té la ratificació de la Troica i si no s’assegura que no hi haurà cost sobre el pressupost. Si no, no hi haurà més finançament per les “necessitats” de Grècia.

“Irracional”

El nou ministre de Finances, Yanis Varufakis, tenia la impressió que no només la Troika els donaria temps, sinó que a més els governs europeus es convencerien amb la proposta de Syriza. La seva argumentació deia que l’estabilitat a Grècia juga a favor de tots, o sigui a favor de l’euro, a favor del capitalisme. Per què no respectar al nou govern, si diu que vol salvar el capitalisme? Molts comentaristes keynesians ja havien acceptat aquesta anàlisi com si fos una idea impressionant.

Però, com ens explica l’economista marxista Michael Roberts:

“Hi ha molts comentaristes, fins i tot en l’esquerra keynesiana, que es queixen perquè els alemanys són irracionals i estúpids. Donar als grecs una mica de llibertat d’acció per fer inversions públiques i reduir la càrrega del deute ajudaria a restaurar l’economia grega i a tirar endavant el projecte europeu contra el cada vegada més alt escepticisme de l’electorat europeu i una economia de l’Eurozona que està en estancament i deflació. Ho veieu? L’austeritat no funciona. Així va l’argument.”

“Però, els alemanys no són ‘irracionals’ des del punt de vista del capital. Els partidaris de l’austeritat estimen que el capitalisme europeu no es pot recuperar, llevat que el sector capitalista recuperi la seva rendibilitat i es redueixi la càrrega del deute. Això significa reformes neoliberals ‘estructurals’, bàsicament, delmar el poder laboral a través de lleis antisindicals, augment dels drets a acomiadar, retallada de les prestacions d’atur i de les pensions, i més privatitzacions. Al costat d’això, s’han de fer retallades en les despeses públiques i en el deute per tal que es permetin retallades en la fiscalitat de les grans empreses i així augmenti la rendibilitat. Reduir els costos laborals, estimular la rendibilitat —aquesta és la sortida de la depressió. Aquesta és una estratègia racional per part del capital.”

Rajoy i de Guindos han estat a la taula de negociacions i han jugat el paper més brut. Han estat al costat de les forces de la pitjor austeritat i contra tota discussió de canvi. El que té clar la Unió Europea, i Rajoy també, és que l’Estat espanyol rebrà una pressió enorme al llarg dels propers mesos, especialment després de les eleccions generals, per imposar més austeritat i moltes més retallades. I pressionant Syriza volen deixar clar a Podem que no hi haurà cap oportunitat de modificacions.

La nostra sortida: la ruptura

L’única manera a comportar-se amb aquestes “institucions” xantatgistes és la ruptura. La ruptura amb l’euro és una arma contra l’austeritat. Perquè trencar amb l’euro significa la possibilitat de no pagar el deute. Per imposar una gran fiscalitat als beneficis de les grans empreses, per nacionalitzar els bancs i aturar la fugida de diners a l’estranger, cal una ruptura no només amb l’euro sinó també amb la UE i tots els seus tractats.

En el moment que s’està escrivint aquest article, milers de milions d’euros segueixen sortint de la banca grega. Syriza l’únic que fa és intentar que es calmin els capitalistes perquè no treguin els seus diners fora. Calmar els capitalistes significa prometre que no hi haurà nacionalitzacions ni canvis en la fiscalitat.

Contràriament, implementant mesures anticapitalistes es podrien controlar tots aquests diners acumulats. Però mesures anticapitalistes no es poden aplicar dins les institucions del capital. Hem d’obrir més el debat sobre l’euro i la UE, per tal de no enfrontar-nos a sorpreses frustrants com les que ara pateix el govern de Syriza.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×