Agenda

Còrdova: molt de pa i pèssim circ

05/07/2011

Per Miguel Osuna (*). Un mar de pans esperava darrere d’una tanca com si d’una barbacoa gratuïta es tractés. Res més lluny de la realitat, doncs per les portes de l’Ajuntament, van començar a sortir xoriços embotits amb fines teles. Armades amb barres i molles de pa centenars de persones indignades, aquesta vegada amb la classe política, airegen el seu descontentament amb la mala gestió estatal i local, la corrupció i la defensa d’interessos únicament individuals. “No hi ha pa per a tant xoriço”, el seu lema, es va fer evident, doncs el nombre d’assistents que sortien del ple d’investidura era excessiu.

La convocatòria del moviment 15M pretenia mantenir la cavalleria desperta i seguir plantant batalla a les institucions polítiques que s’erigeixen per damunt de totes, però que comencen a esquerdar-se a les seves bases, doncs a poc a poc perden la credibilitat i el respecte que per sort alguna vegada van tenir. Així, cada vegada menys, representen els interessos del poble que, enutjat, va tornar a prendre els carrers de Còrdova l’11 de juny, igual que en altres ciutats de l’Estat.

El carrer on se situa l’Ajuntament estava tallat al tràfic i barrat, una de les primeres mesures repressives del nou Govern del PP. En un dels extrems del carrer, s’aglutinaven entre 200 i 300 persones que cridaven sentències tan àcides com gracioses, en la seva major part referides a la condició de xoriços dels polítics. L’enginy i la gràcia andalusa ens va fer riure amb frases com: “Que surtin d’un a un que el pa es posa dur!”. La protecció excessiva també va ser motiu de burla: “A tots els xoriços se’ls posa un cordó (policial)!” o “la gent honrada no va escortada!”. Per descomptat no es va oblidar al Xoriço Major de la ciutat, el constructor Rafael Gómez, àlies Sandokan imputat pel cas Malaia i responsable de nombroses construccions il·legals, que és ara la segona força local. No es va oblidar la seva lamentable declaració amb motiu de la Fira del Llibre, en la qual afirmava no haver llegit mai un llibre i estar orgullós d’això. Així, se li va increpar especialment amb càntics com “Portem un llibre per Sa
ndokan, portem un llibre, el Codi Penal!”.

Després de més d’una hora d’espera, van començar a sortir els al·ludits de l’edifici. Les i els indignats, que els veien fugir per l’altre extrem del carrer, es van dividir en dos grups per poder cobrir ambdues sortides. Van aguantar gairebé tres hores, dificultant el pas amb crits i assegudes, i amb moments d’insults a tort i a dret. La convocatòria va ser un èxit encara que va haver-hi dues persones que no van donar la cara: l’alcalde, que es va quedar dins, i Sandokan, que va fugir per la porta de darrere, rovellada després d’anys d’estar abandonada.

(*) Professor de secundària i activista del moviment 15M

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×