Agenda

Crida Constituent per lluitar i votar

03/02/2015

Nahuel Quimasó

Acte inaugural de la Crida Constituent el passat 10 de gener. / lluisbrunet.cat

Acte inaugural de la Crida Constituent el passat 10 de gener. / lluisbrunet.cat

El primer acte de la Crida Constituent va ser el 10 de gener al casino Aliança del Poblenou, on es va presentar públicament el projecte. “Sold out”. En aquest acte van ser-hi pressents les principals cares de la lluita de les classes populars durant els últims anys i es van presentar les línies mestres del projecte. Es presenta amb el repte d’articular demandes anticapitalistes com el no pagament del deute i la sortida de l’euro per construir uns serveis públics i de qualitat, a través de la independència. Independència no des del patriotisme i nacionalisme transversal sinó com la via més directa de ruptura amb l’Estat espanyol del règim del 78 que obri un procés constituent liderat i girant al voltant del poble treballador català, les seves lluites, moviments i les seves demandes socials i polítiques.

El segon acte mediàtic d’aquest procés tindrà lloc entre el 23 de gener i l’1 de febrer. I serà la primera ronda d’assemblees obertes on és constituiran els mínims programàtics i el codi ètic de la candidatura. En el moment que aquest article arribi a mans del lector, ja hauran passat aquestes assemblees i ja serà mesurable l’impacte que ha tingut (o no) aquesta primera posada en escena arreu del territori. Al març serà la segona roda d’assemblees.

El rerefons

Dins d’aquest escenari generalment engrescador, costa veure el “qui és qui” a la sopa de sigles on la Crida Constituent sembla un agent precipitador de tot aquest procés, però sense acabar de tenir una identitat política pròpia. Això és normal. És impossible entendre el paper de la crida sense considerar tres aspectes subjectius claus de l’esquerra en el moment de la seva formació. Aquests tres aspectes són:

Hi ha un clima generalitzat d’esgotament dels processos de lluita social: les derrotes a la lluita educativa, dues reformes laborals que no han revertit en un relleu del sindicalisme de masses, la derrota “parcial” de la plantilla de Panrico i pràcticament mig any de capa caiguda de les marxes de la dignitat. Tot açò fa que la gent que està a l’avantguarda de les lluites és plantegi si no estem assistint al final d’aquest cicle de lluites defensives

Un trasvassament de forçes de la defensa dels dres socials a l’ofensiva política: Podem i Guanyem són clars exemples d’una dinàmica de construcció de nous partits polítics d’una suposada “radicalitat democràtica” hereva dels eslògans antipolítics del 15-M. Aquest procés té com a arrel l’esgotament del pacte del 78 i sobretot l’esgotament dels partits tradicionals d’esquerres. Una lliçó important que hem extret és que aquest fet constata un avenç de consciència de les classes populars. La gent que al 2011 emplenava les places reivindicant el seu apoliticisme ara veu necessari una articulació política de totes aquestes demandes. Aquest fet a Catalunya es veu pal·liat perquè l’esquerra de masses (ERC) s’ha vist catapultada electoralment amb tot el debat nacional. I és precisament la situació de l’esquerra (l’esquerra de debò, no ERC) en el procés el tercer factor.

L’aillament relatiu de l’EI al procés independentista català: des que la CUP va entrar al Parlament, es pot dir que la unitat popular s’ha creat el seu propi espai polític. Ja el tenia, però és a partir de què entra al parlament que les CUP formen part del debat polític als mass media. Aquest fet (la bona actuació parlamentària, des de l’òptica antisistema) contrasta amb una relativa “in-operativitat” del moviment independentista en la seva totalitat. El fracàs de la campanya “Independència per canviar-ho tot”, el poc abast al debat públic de la Xarxa pel referèndum 9N i d’Esquerres pel Sí-Sí i el baix seguiment de la vaga estudiantil convocada per la plataforma Estudiants 9N són mostra de com no hem sapigut aprofitar aquesta posició d’avantguarda parlamentària en la construcció d’una més favorable correlació de forces al carrer.

Espai de confluència

L’aparició de la Crida Constituent és el moviment per part dels sectors més aperturistes del moviment per aprofitar aquest clima de “regeneració política” i configurar un espai genuïnament rupturista que aglutini tot al capital polític que s’ha generat en aquest últim cicle de lluites socials del que parlàvem.

En un primer moment la Crida es volia constituir com l’espai de confluència per se. Però la falta de determinació de Procés Constituent i l’immobilisme per part dels sectors més identitaris del moviment –els que no volen per res del món que la candidatura sacrifiqui les sigles de la CUP, una por d’altra banda bastant infundada donada la brutal magnitud que té la CUP enfront de la resta d’actors–han relegat a la Crida a ser un actor més dins d’aquest procés de confluència. En qualsevol cas, l’allargament fins al setembre de les eleccions autonòmiques, trenca el tauler d’escacs posant per mig unes eleccions municipals i donant-nos temps (virtual) per plantejar aquest procés de confluència.

Com a mals estudiants, haurem de fer els deures per setembre.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×