Agenda

Desobeir a Gallardón per decidir

31/01/2014

Pau Alarcón

Sin título-6

Davant un dels atacs més brutals contra les dones i tota la societat, el moviment feminista ha pres els carrers per defensar el dret a decidir sobre el propi cos. A mesura que avançava el projecte de llei anti-elecció de Gallardón, topava amb les convocatòries pel dret a l’avortament lliure i gratuït.

El moviment va irrompre amb força el mes passat amb milers de persones acudint als escarnis a les seus del PP de cada ciutat. Gallardón imposava la seva moral fonamentalista a les dones, la policia identificava qui protestava i amenaçava amb possibles sancions. Malgrat les intimidacions policials, a Madrid centenars de manifestants es van unir al crit de “sí que es pot” per trencar el cordó policial i prendre el carrer, dirigint-se després a la casa del ministre, a la qual cosa la policia va respondre amb cops de porra i detencions.

Infinitat de concentracions, manifestacions, protestes en plens locals, accions directes, centenars de milers de signatures recollides per Internet… defensen la lliure elecció de les dones. La solidaritat internacional arriba amb protestes a les ambaixades espanyoles o mobilitzacions a Escòcia, Anglaterra, França, Bèlgica o Amèrica Llatina.

Així, els carrers s’han omplert de missatges contundents com “avortament legal per no morir”, “sanitat pública, educació pública, moral privada” o “118.359 dones no són invisibles, no a la llei de l’avortament”. La pancarta d’unes joves ens recordava poèticament que la lluita és l’únic camí: “Ens lleveu la llei de dependència, l’ocupació, l’avortament. Ens obligueu a ser cuidadores, precàries, mares. Què ens queda? Feminisme per no morir”. Darrere, cartells del “Sí que es pot” de la PAH ens mostraven la transversalitat de les lluites.

Les convocatòries per al mes de febrer no han parat de créixer, incloent intents de coordinar el moviment a nivell estatal. Aquest mes ja comença el dia 1 amb una convocatòria estatal a Madrid —amb participació de feministes d’altres llocs com França—, per exigir davant del Congrés que no es derogui la llei anterior i realitzar una assemblea organitzativa. Des d’Asturies arriba el Tren de la Llibertat entonant una cançó elaborada per a l’ocasió: “A Astúries feminista i conscienciada / ha calat una brasa de carbó / que recorre els camins i les places / propagant davant aquests fets missatges de rebel·lió”.

Divisions en les elits

La proposta de Gallardón va ser incapaç de sumar suports fora del PP. Fins i tot els partits de dretes (des de CiU, el PNB, UPyD fins la líder neofeixista del Front National francès, Marie Le Pen) van criticar obertament la reforma. Diversos parlaments autonòmics van rebutjar l’avantprojecte i el PSOE es va afanyar a aixecar una de les poques banderes que el diferencien del PP.

El profund calat retrògrad d’aquest projecte, sumat a la pressió d’una opinió pública majoritàriament contrària a reformar la llei —fins i tot entre els seus votants—, va fer emergir divisions dins de les pròpies files del PP.

Siguin divisions reals o una estratègia per presentar primer un canvi com increïblement reaccionari per després “suavitzar” intentant minimitzar l’oposició, cal no cedir ni un mil·límetre.

Una marea violeta

El moviment feminista ha demostrat una i altra vegada la seva capacitat per despertar els anhels igualitaris. El seu potencial és enorme, ja que les seves demandes afecten de manera directa i fonamental a més del 50% de la població. Centenars d’organitzacions, col·lectius, sindicats, ONG, etc., s’aglutinen al voltant d’aquest tipus de mobilitzacions.

El feminisme combatiu i anticapitalista té el repte de desbordar les estratègies institucionalistes i moderades, insuficients per frenar els atacs del govern. Les properes mobilitzacions seran fonamentals per vertebrar un moviment que prengui els carrers i defensi els drets de forma massiva i contundent, promovent també la desobediència a les lleis injustes. El 8 de març serà especial aquest any a causa de la situació dramàtica que està imposant el PP.

Podem parar al govern. El moviment contra la reforma de la llei de l’avortament pot aconseguir una victòria dels drets col·lectius que obri una esquerda alliberadora molt important. L’enorme consens que hi ha al nostre bàndol i les divisions del seu mostren aquest potencial.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×