Agenda

Després de les mobilitzacions, necessitem un pla de lluites

04/10/2012

La manifestació del 25S va qüestionar un sistema polític antisocial. Per Sam Robson. Malgrat que la manifestació del 15 setembre ha estat posteriorment eclipsada per la del 25S i les següents mobilitzacions relacionades amb aquesta, no deixa de ser cert que les dues dates han deixat clar que hi ha molta gent molt descontenta, i amb voluntat de lluitar.

El 15S, per la seva magnitud, va ser una enorme mostra del gran empipament que existeix. No obstant això, hi va predominar un ambient més aviat festiu que no pas de ràbia. A més, la falta total de continuïtat de la convocatòria apunta que la manifestació va servir de vàlvula de d’escapament a CCOO i UGT per evitar haver de convocar una altra vaga general.

La manifestació del 25S, encara que fos molt més petita, ha tingut bastant més impacte. Sens dubte, la conducta vergonyosa de la policia va contribuir a la seva repercussió mediàtica, amb imatges d’infiltrades i ferides de bales de goma que van recórrer el món.

Però el plantejament de la mobilització també va representar un avenç important en trencar amb la idea, bastant generalitzada, que les i els polítics són irrellevants, i que, en general, les nostres mobilitzacions no haurien d’organitzar-se entorn a allò que aquests fan. D’una banda, és veritat que les institucions “democràtiques” són només representants dels poders econòmics –els bancs, inversors i grans empreses. Però no deixen de ser les institucions des d’on s’imposen les mesures neoliberals d’aquests poders econòmics.

La protesta del 25S es basava en la i?legitimitat d’aquestes institucions i, per tant, els interessos que representen. A més, plantejava una sèrie de mesures, els detalls dels quals es podrien discutir, però que, en la seva essència, representen un altre tipus de democràcia per complet. D’aquí ve la radicalitat de la convocatòria i, per tant, la sensibilitat policial davant el que era un desafiament directe a la democràcia burgesa.

No obstant això, malgrat les seves moltes diferències amb la convocatòria del 15S, la del 25S també presenta qüestions que plantegen cap a on anem. Malgrat la seva valentia, i el valor que té, en si mateixa, una protesta d’aquest tipus, el 25S no deixa de mancar d’una estratègia de continuïtat. Aquesta estratègia ha d’anar més enllà de manifestacions puntuals, encara que siguin grans. El procés revolucionari egipci mostra precisament això: la caiguda de Mubarak va ser provocada, finalment, quan la presència de les masses als carrers es va veure reforçada, decisivament, per una onada de vagues.

La combinació de la mobilització massiva als carrers i la força de la classe treballadora organitzada per aturar l’economia serà clau per aconseguir canvis polítics. Unir mobilitzacions com les del 15S i 25S amb vagues com les del transport públic de Madrid i Barcelona, o la vaga general d’Euskal Herria, serà un pas important en aquesta direcció. Alhora, un pla de lluites que doni continuïtat i massivitat a les mobilitzacions podria fer trontollar els governs de les retallades.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×