Agenda

Dialèctica: Marxisme i revolucions socials

02/06/2014

David Karvala

Recuperar el marxisme per al segle XXI. / Il·lustració de Fernando Vicente

Recuperar el marxisme per al segle XXI. / Il·lustració de Fernando Vicente

Teoria | Les idees de Marx són una eina decisiva per a lluitar contra el capitalisme i construir un món nou.

Les persones sempre han intentat explicar el món d’una manera o altra. Fa milers d’anys, veneraven el sol i les estrelles, atribuint-los poders sobre la seva vida. Després van ser els déus de l’Olimp els que els controlaven, i més tard un únic ser anomenat Jehovà, Déu, Alà… En la seva versió més recent és el Mercat —aquesta gran força sobrenatural— el que decideix els nostres destins.

Un factor bastant comú en totes aquestes religions és que tot és inamovible; les coses són com són perquè sempre han estat així. No obstant això, també existeix —des de, com a mínim, la Grècia antiga— la idea de canvi, d’una dinàmica en les coses. En la filosofia grega la dialèctica era una manera d’arribar a la veritat mitjançant el confrontament de dues idees. Amb el filòsof alemany, Hegel (1770-1831), la dialèctica es va convertir en una explicació del canvi històric, del gradual avenç en la societat. Tot i això, amb Hegel, encara es tractava d’un procés al regne de les idees; les contradiccions del “esperit” impulsaven el canvi històric.

Materialisme

Marx i Engels van començar com a seguidors de Hegel, però aviat van capgirar la seva teoria. Mitjançant una combinació d’estudi i experiències al món real, van arribar a la conclusió que l’origen del canvi era el món material, no les idees en l’abstracte.

Més tard Marx ho va resumir així: “en la producció social de la seva vida les persones estableixen… relacions de producció que corresponen a una fase determinada de desenvolupament de les seves forces productives materials. El conjunt d’aquestes relacions de producció forma l’estructura econòmica de la societat, la base real sobre la qual s’aixeca la superestructura jurídica i política i a la qual corresponen determinades formes de consciència social.”

Amb aquest dens text està dient que abans de poder venerar déus, escriure filosofia, o fins i tot produir reality shows, cal menjar. Per poder menjar, cal produir. I la manera en què es produeix aquest menjar és la base per a tota la resta. Una societat caçadora-recol·lectora no pot seure a mirar el Gran Germà després de matar un búfal (ni se’ls passaria pel cap fer-ho). En canvi, en una societat en què el treball consisteix en una sèrie d’èxits i fracassos, contractes i acomiadaments, a algunes persones el Gran Germà els sembla normal, fins i tot interessant.

En el text citat, Marx va escriure: “No és la consciència de la persona la qual determina el seu ser sinó, pel contrari, el ser social és el que determina la seva consciència.” També va explicar que no es tracta d’un determinisme mecànic. Això es veu clarament si ens fixem en el punt central de la teoria; la revolució.

Explica que les diferents societats com l’esclavisme de Grècia i Roma; el feudalisme amb senyors i serfs; el capitalisme… les conformen una combinació de relacions de producció (és a dir, les classes socials en conflicte) i les forces de producció (ja siguin aquestes animals, màquines a vapor o robots informatitzats). Però, “a l’arribar a una fase determinada de desenvolupament les forces productives materials de la societat entren en contradicció amb les relacions de producció existents”. Dit d’una altra manera, les possibilitats productives d’una societat arriben a superar els límits imposats per la seva estructura social. Encara més clarament, al món actual, no hi ha raó perquè ningú passi gana o no tingui casa; això passa a causa de l’estructura social del capitalisme. “De formes de desenvolupament de les forces productives, aquestes relacions [en aquest cas, capitalistes] es converteixen en traves seves, i s’obre així una època de revolució social.”

Lluita de classes

La revolució és possible i necessària per raons objectives. Que s’aconsegueixi o no, depèn de l’acció dels éssers humans. Aquí tornem a la dialèctica. Hi ha la dialèctica entre la classe treballadora i la classe capitalista, el conflicte de classes. Però també la dialèctica dins la classe treballadora —i la gent oprimida en general—: entre els sectors que lluiten per un canvi fonamental i els sectors que es conformen amb petits canvis dins del sistema; un sistema que ja s’ha convertit en una “trava” per al progrés humà. Aquests últims sectors inclouen, típicament, a buròcrates, polítics, etc., però també moltes persones corrents que encara no estan convençudes que un canvi real sigui possible.

L’èxit de la revolució depèn, principalment, no de les gestes heroiques d’una minoria, ja compromesa amb la revolució, sinó de la capacitat d’aquesta de convèncer i mobilitzar la majoria. Si la minoria està atrapada dins la idea que les coses no es poden canviar, que les idees (de la majoria) vénen imposades des de dalt, per un Déu o Telecinco, ni tan sols es plantejarà el repte de guanyar-se la majoria. En canvi, el materialisme històric explica que la majoria de la societat pertany a la classe treballadora i que la seva situació objectiva pot pesar més que les idees que té actualment; en última instància “l’ésser social és el que determina la seva consciència”.

El marxisme no és una teoria determinista; explica la possibilitat i la necessitat d’un canvi social. Si s’aconsegueix o no, depèn de les persones.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×