Agenda

Editorial | Aturem les retallades de la dreta

07/12/2011

Després de les eleccions generals del 20N, on el PP va aconseguir una majoria absoluta d’escons al congrés molt àmplia, cal deixar clar que aquesta majoria de cap manera es correspon amb la realitat social de l’Estat. No hi ha hagut una dretanització de l’electorat estatal, ja que el PP només ha obtingut al voltant de mig milió de vots més que quatre anys enrere, tan sols el 32% sobre el total del cens electoral. Per contra ha estat el daltabaix del PSOE, que havent retallat drets socials que afecten el seu electorat, ho ha pagat perdent quatre milions de vots que expliquen la victòria electoral de la dreta.

D’altra banda són molt positius els més de dos milions de vots que han rebut els partits a l’esquerra del PSOE com IU, Equo o Compromís al País Valencià, que una vegada més mostren la polarització d’idees que a èpoques de crisi donen respostes, i molta gent les busca d’esquerres. La derrota electoral de la candidatura feixista disfressada de demòcrata Plataforma per Catalunya ha estat el fruit de la mobilització de la plataforma unitària UCRF (Unitat Contra el Feixisme i el Racisme). Els resultats a Euskal Herria són extraordinaris, on Amaiur, la coalició abertzale amb l’esquerra nacionalista basca ha estat la més votada, i situa la qüestió nacional basca al centre de la política de l’Estat espanyol, tot un problema per a la dreta espanyolista i els seus intents d’hegemonitzar la política estatal.

Amb la pujada del PP al poder s’ha d’esperar un aprofundiment en les retallades de drets socials que ja va començar el PSOE, alineades amb els interessos dels poders econòmics i financers de la Unió Europea. Fixant-nos en els arguments i les mesures d’austeritat aplicades per les dretes autonòmiques o europees ens fem una idea del que s’ens ve a sobre. A Catalunya CiU ha atacat frontalment el sistema públic sanitari català, posant en perill la salut, fins i tot la vida de la gent que no pot pagar-se una assegurança mèdica. Diu que ha rebut una Generalitat en números vermells i que l’austeritat immediata és l’única solució. David Cameron argumentava el mateix quan després de guanyar les eleccions al parlament del Regne Unit el 2010 es disposava a retallar serveis socials, o Esperanza Aguirre directament difamava dient que els i les professores de la Comunitat de Madrid treballen poc i per això calia retallar en educació.

Les retallades als serveis públics afectaran més directament a les dones que en aquesta societat capitalista i sexista carreguen amb el treball de cures de nens, nenes i gent gran, a més de cobrar menys que els homes. Al sector públic treballen una gran majoria de dones que es veuran doblement atacades per la pèrdua del seu treball i la tornada a la llar familiar per suplir les retallades en educació i sanitat, serveis públics que abans socialitzaven les tasques i ara recauran sobre les dones. Com deia Marx, no és la consciència dels éssers humans el que determina al seu ésser, sinó l’ésser social el que determina la seva consciència, i aquest retrocés en els drets de les dones pot agreujar el sexisme en la societat que aculli previsibles mesures antiavortistes de la dreta, per exemple.

Els arguments i les resistències contra l’austeritat estan als carrers i en les lluites. Les vagues del professorat de la Comunitat de Madrid, les lluites del sector sanitari a Catalunya o les vagues universitàries mostren el camí per poder fer front a les retallades. El paper del moviment del 15M serà clau si és capaç de connectar amb els treballadors i treballadores, teixir xarxes de resistència als atacs que puguin respondre amb més combativitat que la mostrada fins ara. Les mobilitzacions entren ara en una fase decisiva en la qual ens juguem els nostres drets, de la seva amplitud i radicalitat en dependran les victòries.

Per això cada vegada és més urgent la construcció d’un pol que articuli a tots i totes les activistes anticapitalistes on coordinar-se per aportar al moviment perspectives i estratègies de lluita contra les retallades. La campanya electoral de Anticapitalistes impulsada en diferents nuclis formats per diversos col·lectius i els resultats electorals encara que limitats (24.456 vots), però consistents amb les autonòmiques, mostren la possibilitat i necessitat de consolidar els nuclis creats en campanya i planteja el repte de convertir els vots en activistes i d’aglutinar tota aquesta gent que ha recolzat el projecte. El camp està adobat per a la crisi, sembrat d’activistes i només falta regar perquè germinin les i els anticapitalistes i creixin les seves arrels sanes i fortes en les lluites.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×