Agenda

Editorial | Trencar amb l’austeritat

08/06/2012

Les especulacions en les altes esferes sobre la possible sortida de Grècia de la zona euro i la inestabilitat de la banca de l’Estat espanyol són els dos focus principals de l’incendi econòmic i polític que està cremant l’Europa del capital.

La injecció de més de 23.000 milions d’euros a Bankia i els rumors de “rescat” de l’economia de l’Estat espanyol són els components principals del front ibèric.

El cas de Bankia posa en evidència dramàticament allò que hem estat denunciant des de l’inici de la crisi: no hi ha diners per defensar els llocs de treball i els serveis públics, però sí per salvar als bancs. Una vegada recapitalitzat Bankia, sabem que el següent pas serà privatitzar-lo. Socialitzant els costos, privatitzant els beneficis.

Però Bankia és només un dels bancs amb problemes. Les necessitats de refinançament de la banca en el seu conjunt poden ser de més de 60.000 milions d’euros; uns diners que l’Estat no té. Per això, el Govern volia recórrer a el deute públic, cosa que agreujaria a mitjà termini el dèficit en convertir un problema privat en públic. Així, el recurs del deute no allunya el fantasma del “rescat”, sinó al contrari.

De fet el BCE ha rebutjat el mecanisme ideat pel govern del PP —recapitalitzar Bankia amb deute públic— i ha proposat una recapitalització directa a través del fons de rescat europeu. Al mateix temps, la Comissió Europea ha proposat posposar l’objectiu del 3% de dèficit fins al 2014. Aquestes mesures van en la direcció d’evitar un rescat de l’economia espanyola, que seria molt costós i faria trontollar la zona euro. Però en la pràctica això ja suposa pràcticament un “semirescat”, en tant que s’exigirà a canvi l’acceleració de les reformes neoliberals —pujada de l’IVA, reducció de les prestacions de desocupació i augment de l’edat de jubilació, entre altres— com va passar amb els rescats de Grècia, Portugal i Irlanda.

En el front hel·lè, la cada vegada més probable sortida de Grècia de la zona euro centra les preocupacions de la classe dirigent a Europa pel possible agreujament de la crisi de l’euro. Amb la possible victòria de Syriza, s’ha intensificat encara més el debat entorn del deute. Quina posició hem de defensar des de l’esquerra? Davant una sortida conservadora de Grècia i el conseqüent default del seu deute extern liderat pels creditors que donaria continuïtat a les retallades, hem de contraposar una sortida des de baix. Això implicaria no pagar el deute, la nacionalització dels bancs i grans empreses sota control obrer, majors impostos als rics i programes d’inversió pública. Això permetria trencar amb l’austeritat per defensar els salaris, les pensions, l’ocupació i els serveis públics.

Per a fer això no serà suficient amb un partit com Syriza al govern, que rebrà fortes pressions per part de les institucions polítiques i financeres per a impedir les polítiques que beneficiarien al 99%. Necessitem un moviment de masses que confronti l’actual estructura de poder econòmic i polític. Cal reforçar aquesta estratègia i un internacionalisme que apunti cap a una Europa molt diferent: una Europa dels treballadors i treballadores.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×