Agenda

El fil violeta de les revolucions socials

08/09/2014

Ángela Solano Caballero

La qüestió de gènere és un eix transversal de la lluita de classes.

La qüestió de gènere és un eix transversal de la lluita de classes.

Feminisme | La lluita per l’alliberament de les dones està històricament connectada a les lluites socials

Resulta complex “disseccionar” una cosa tan plural com el feminisme. Es tracta d’un conjunt de tendències, de teories, eines i estratègies enfocades a l’alliberament de la dona, que es desenvolupen dins d’un context socioeconòmic i cultural determinat. A mesura que el context històric canvia, també ho fa la nostra manera d’analitzar la posició de la dona en tots els ordres: social, polític, personal, laboral, sexual… Aquest és precisament el seu eix vertebrador: la recerca d’un canvi transversal a totes les relacions humanes que condueixi a la igualtat real entre sexes i transformi així la societat.

A l’hora d’ubicar els inicis del feminisme, hi ha qui parla de finals del s.XIII, altres es remunten a l’època de les bruixes i remeieres; però la versió més acceptada és a mitjans del s.XIX, quan es conforma la primera lluita organitzada i col·lectiva per part de les dones. Moltes d’elles ja havien participat en els grans esdeveniments històrics dels últims temps –el Renaixement, la Revolució Francesa, les revolucions socialistes–, però és arran del sufragisme quan adquireixen la seva major autonomia, constituint-se com moviment i donant lloc a l’anomenada primera onada del feminisme.

Dret a votar

Les principals reivindicacions de la primera onada van ser el sufragi i l’accés a l’educació, calant especialment a Anglaterra i els EUA, amb un lideratge fonamentalment burgès. Aquesta lluita incloïa actes de sabotatge i manifestacions que no sempre concloïen pacíficament. Els principis igualitaris i racionalistes de la Revolució Francesa havien deixat de banda els drets de les dones, que ni tan sols van ser reconegudes com a ciutadanes (encara que diverses van alçar les seves veus llavors, com Olimpia de Gouges o Mary Wollstonecraft). Aquest fet, unit a les noves condicions laborals sorgides a partir de la Revolució Industrial, va influir en que moltes dones van vincular les seves reivindicacions a les lluites obreres, com l’activista peruana Flora Tristán o la revolucionària russa Alexandra Kollontai.

Gènere i classe

Van conviure, per tant, diverses tendències: la radical, centrada en reprendre el control sexual i reproductiu de les dones, així com en l’apoderament mitjançant organitzacions independents de partits i sindicats; la liberal, guiada pel seu èmfasi en l’educació; i la socialista, que reconeix la necessitat d’una lluita per l’alliberament de la dona connectada a una altra lluita més global contra el sistema capitalista, relacionant ambdós tipus d’opressió. Va ser el 1848 –coincidint amb la publicació del Manifest Comunista– quan es realitzaria el primer congrés per reclamar els drets civils de les dones, la Convenció de Seneca Falls; però només se’ns “va concedir” el dret a vot a partir de la IGM, després del reclutament per substituir la mà d’obra masculina en la producció industrial, de manera que a l’acabar la IIGM gairebé tots els països europeus havien reconegut aquest dret.

La segona onada del feminisme s’acostuma a situar a finals dels ‘70, i les seves prioritats són l’accés a l’espai públic i la igualtat, qüestionant els orígens de l’opressió de la dona, el paper de la família, la divisió sexual del treball, el treball domèstic i la sexualitat. Dos eslògans podrien sintetitzar les seves inquietuds: “no es neix dona, s’arriba a ser-ho” i “allò personal és polític”.

La segona onada del feminisme ens va brindar importants activistes com Emma Goldmann, Simone de Beauvoir o Betty Friedan, i va aconseguir destacar la qüestió de l’emancipació de les dones en l’agenda pública; però es va anar desarticulant i perdent combativitat en favor d’una institucionalització del moviment, tal com va passar a l’Estat espanyol amb la desaparició del Moviment d’Alliberament de la Dona.

La tercera onada es sol situar a mitjans dels ‘80, i es basa en la defensa de la diversitat expressada segons la classe, raça, ètnia, cultura i preferència sexual de les dones. És una ona molt influenciada pel pensament postmodernista, postestructuralista i queer, que tracta de superar el concepte de gènere com una identitat única. Aquesta identitat havia estat fins llavors heterosexual, blanca i de classe mitjana, generant greus contradiccions com, per exemple, el fet que la dona de classe mitjana i blanca s’hagi alliberat del treball domèstic contractant dones immigrants amb menys poder adquisitiu. La tercera onada visibilitza aquestes contradiccions, aprofundint en les diferents identitats i sexualitats com espais fluids, per recordar-nos que la desigualtat no és un problema individual, sinó que s’estén de forma estructural.

Quarta onada?

Hi ha qui sosté que ens trobem davant una quarta onada del feminisme, una ona marcada per la crisi econòmica i política que va esclatar el 2008, i definida per la tecnologia. Disposem de noves eines de comunicació que ens permeten unir-nos entre nosaltres i que treu massivament a la llum el masclisme quotidià. Les mateixes dones que vam créixer escoltant que la discriminació era cosa del passat i que el feminisme ja no era necessari, veiem com som infravalorades i sexualitzades en l’esfera pública, o com el nostre govern continua legislant sobre els nostres cossos i condicionant la nostra sexualitat.

Les activistes d’avui, influïdes per altres moviments com el 15M o el moviment estudiantil, i en sintonia amb altres lluites més àmplies contra les retallades i la precarietat laboral, ens hem polititzat. Estem a tot arreu, creant un moviment transversal que abasta més que mai problemes sistèmics, generant interseccionalitat i teixint xarxes contra un enemic comú: aquest sistema explotador, heterosexista i racista que ja a ningú enganya. Hem recollit el testimoni de les nostres predecessores, comptem amb nous mitjans, amb noves experiències; ho volem tot i hem vingut per quedar-nos.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×