Agenda

El sistema no funciona: parem les seves retallades i beneficis

09/10/2011

Per Luis Zhu. Si algú tenia dubtes sobre les intencions dels mercats, el passat 27 de setembre ens ho van deixar clar. Alesio Rastani, agent de Borsa a Londres, va deixar anar a la BBC: “Nosaltres no ens preocupem de com arreglar l’economia, el nostre treball és guanyar diners amb això”. Aquesta declaració explica de forma clara quin és el full de ruta de la UE i els mercats: retallar fins que els països endeutats siguin rendibles.

El màxim exponent d’aquesta situació és Grècia. A finals de setembre, la UE, el Banc Central i el FMI van decidir retenir 8.000 milions del pla de rescat perquè dubtaven de la solvència del país. Immediatament el Govern hel·lè va tornar a passar la tisora per demostrar que el país pot pagar el deute i els interessos. Entre les noves mesures, han eliminat 30.000 funcionaris, reduït pensions i rebaixat fins a un 15% els salaris del sector públic.

Un altre país que va entrar en l’ull de l’huracà de la crisi del deute va ser Itàlia. La rebaixa de la qualificació del seu deute a mitjans de setembre va catapultar noves mesures d’ajust, com la pujada de l’edat de la jubilació per a les dones, l’augment de l’IVA i facilitats per acomiadar.

Els governs no cessen de repetir que les retallades són necessaris per sanejar les economies, però deuen referir-se a l’economia dels bancs i especuladors com Rastani. Per exemple, a Grècia, segons Panos Garganas, economista i membre del SEK (Partit Socialista dels Treballadors en les seves sigles gregues), la major part de l’ajuda anirà als bancs. “Dels 172 mil milions d’euros estimats per al refinançament durant els propers tres anys, només 38 milions són per a necessitats del pressupost grec. La resta tornaria d’una manera o una altra als bancs”, afirma Garganas.

A més de la crisi del deute, persisteix en el fons un problema molt més important. L’estancament de l’economia es preveu llarg i les retallades més que allunyar el fantasma de la recessió sembla que ho apropa. Alts càrrecs de la UE citat pel periòdic El economista afirmen que “el risc d’un cercle viciós entre deute sobirà, finançament bancari i evolució negativa del creixement resulta clar ara, en un moment en què el marge de maniobra és considerablement més limitat que en 2008-2009”.

Això és cert per a la majoria dels països de la UE. L’Estat espanyol no té un deute tan gran com Itàlia, però el seu sistema financer travessa moltes dificultats per captar liquiditat. A l’agost els bancs espanyols van demanar 70.000 milions d’euros al Banc Central i necessiten captar per al 2013 200.000 milions d’euros. A més, el panorama de l’economia de l’Estat espanyol no és gens prometedor. Segons l’últim estudi del BBVA, el PIB pujarà amb prou feines un 1% aquest any, la mateixa previsió per al 2012, mentre que l’atur continuarà estancat.

Davant aquest panorama, l’única recepta dels mercats i els governs són retallades i més retallades perquè és l’única forma de garantir els seus beneficis. Per contra, l’única forma de garantir els drets de les classes populars és la lluita. En aquest sentit, les vagues a Grècia, Itàlia i dels professors i professores de Madrid i Galícia són molt inspiradors. Aquest és el camí a seguir.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×