Agenda

Els nostres cossos, les seves eines

02/06/2014

Núria Pérez

Pintada en un aparador de Mango en protesta per les talles de la roba per a dones.

Pintada en un aparador de Mango en protesta per les talles de la roba per a dones.

La publicitat és un mecanisme per cridar l’atenció sobre un producte amb la finalitat de vendre’l o donar-lo a conèixer. La publicitat es nodreix d’imatges i aquestes tenen la capacitat d’impactar de forma immediata. La imatge que més ven és la de la dona, però per desgracia aquesta imatge sempre apareix distorsionada. Les imatges que veiem constantment a la televisió, a les revistes o als cartells publicitaris no representen un model de dona real, sinó que representen uns estereotips i uns rígids cànons de bellesa.

A través dels estereotips de gènere, es representa de forma reduccionista, caricaturitzada i despersonalitzada la identitat de la dona. Amb els patrons de bellesa imposats l’únic que fan és generar més insatisfacció personal i, per tant, més opressió. Una dona que no s’accepta a sí mateixa tal i com és, mai podrà ser lliure ni crítica amb el sistema que l’oprimeix.

Des de ben petites hem de conviure amb un bombardeig continu dels mitjans de comunicació, que ens transmeten la idea que només si ets guapa i sexy tindràs èxit i felicitat. Sempre guapa, jove, prima i perfecta si vols ser acceptada socialment. Sembla ser que el centre del teu univers ha de ser el teu aspecte físic i la publicitat ajuda a que no deixis enrere aquesta obsessió.

Exhibir, vendre i explotar

Les dones als mitjans de comunicació quedem reduïdes a simples cossos irreals i buits. El nostre cos es transforma en mercaderia que es pot exhibir, vendre i explotar. La publicitat representa una visió masculina ja que mostra imatges hipersexualitzades de com suposadament els homes ens volen veure, d’aquesta manera tot pot resumir-se en: “Ells ens miren, nosaltres volem, necessitem que ens miren”.

Cosificar significa assumir que la dona no és un subjecte intel·ligent i capaç, sinó és un simple cos inert i passiu. La cosificació és evident quan el cos femení es transforma en una cosa, com un cotxe o una ampolla de rom i és la sexualitat, la seducció o la bellesa d’aquest cos el reclam que s’utilitza per vendre. Quantes més dones surtin en un anunci i menys roba portin, millor. Si fracciones el cos de la dona i mostres només certes parts fent èmfasi en l’erotisme d’aquestes, millor. Quan més sensual sigui l’expressió d’aquest cos, millor. Si perpetues més els rols tradicionals de gènere i presentes a la dona en un segon pla a la ombra de l’home, molt millor.
Quan més impersonalitzada es mostra la imatge de la dona, més sembla un objecte i menys respecte mostres cap a ella. Ni tan sols cal que ens mostrin com un cos sencer per captar l’atenció del públic, només una boca o uns pits ja són suficients per vendre.

Amb els anys, la publicitat continua sent injusta i el més trist és que aquesta cosificació, que no és més que violència simbòlica i sexisme en estat pur, passa silenciosa davant dels nostres ulls cada dia. Dóna la sensació de que la societat veu normal que la dona hagi de seduir i complaure a l’home com a única meta en la vida.

No és cap casualitat que la dona es representi com l’objecte sexual i l’home com el consumidor i posseïdor d’aquest. I és que resulta que vendre la sexualitat femenina des de l’òptica masculina, no només genera molts diners en aquesta societat consumista, sinó que també ajuda a perpetuar l’opressió de les dones en aquesta societat masclista. La publicitat sexista és una bona eina per assegurar que la ideologia dominant en la societat sigui precisament la ideologia rància i retrògrada de la classe dominant.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×