Agenda

En poques paraules | L’ofensiva conservadora del PP

03/01/2012

Per Joel Sans. El Partit Popular, en la seva cursa a la Moncloa als últims mesos, ha tingut un discurs moderat per intentar capitalitzar la desafecció envers les polítiques antisocials del PSOE. Mariano Rajoy ha optat per no mullar-se gaire i fins i tot s’ha intentat mostrar com un millor defensor de les classes populars que el PSOE.

Però aquesta tàctica discursiva cap al centre ja està canviant ràpidament després de les eleccions amb la intenció d’engegar un dràstic pla de retallades. El PP és partidari d’un neoliberalisme extrem. Però a banda de l’àmbit econòmic, la ideologia que ara el partit desplegarà sense pudor té com a puntals un conservadorisme resclosit que afectarà un gran àmbit de qüestions, amb un govern d’un perfil molt marcat cap a la dreta.

Ana Mato, Ministra de Sanitat, Serveis Sociales i Igualtat, és una coneguda opositora a l’avortament. El ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz és membre del Opus Dei i creu que el matrimoni homosexual o l’Educació per la Ciutadania són contraris a la “funció social de la família”. Miguel Arias Cañete, ministre d’Agricultura i amb una important fortuna personal dona suport a la cadena perpètua i a l’energia nuclear.

De moment el PP ja ha deixat anar que farà una reforma de la Llei de l’Avortament i que vol acabar amb el matrimoni homosexual. És un intent de regressió en els drets de la dona i dels col·lectius LGTB que es farà de bracet amb els influents sectors reaccionaris de l’església catòlica. D’altra banda, podrem veure una ofensiva contra la immigració, amb el precedent de l’anterior legislatura en què el PP va dur a terme una duríssima llei d’estrangeria.

Un altre àmbit de conflicte el trobarem en la recentralització de l’Estat. En això conflueix per una banda, la dinàmica de la Unió Europea d’un ferri control des de dalt de totes les decisions fiscals – per reduir el dèficit i el deute- i, per l’altra, l’acusat nacionalisme espanyol del PP partidari de reduir l’autogovern de Catalunya, Euskadi o Galícia.

El nou govern central també continuarà la regressió antidemocràtica iniciada amb la reforma constitucional exprés.

La renovació ràpida que vol dur a terme Rajoy del Tribunal Constitucional per introduir magistrats afins és una mostra que no vol tenir cap impediment a dur a terme aquesta ofensiva conservadora.

Resposta

Que el PP i el PSOE no són el mateix tipus de partit ho veurem ràpidament. La victòria del PP és una mala notícia, amb un discurs dretà que tindrà ara mateix molta més capacitat de projecció. Així, es poden posar també les bases de l’enfortiment de l’espai de l’extrema dreta, que a Catalunya s’ha anat estructurant amb la feixista PxC. Tanmateix, la capacitat de crear hegemonia ideològica conservadora per part del PP -tot i dominar el govern central, la majoria de comunitats autònomes i molts dels principals ajuntaments- xocarà amb varis fets. Per una banda, aquell sector de la població que ha votat el “PP del discurs de centre” pensant que era una alternativa popular al PSOE es veurà decepcionat. Més important, no s’ha d’oblidar que només un 32% de l’electorat ha votat per aquest partit. Això deixa un immens espai social que pot reaccionar enfront de les polítiques regressives i reaccionàries del PP. Si la victòria del PP el 1996 va generar un fort desànim entre les persones d’esquerres avui el PP ha guanyat sobre un panorama sacsejat per l’aparició de15M i per la remoblització.

A més, el fet que l’esquerra institucional estigui desbancada d’una gran part de governs obre les portes a una major mobilització d’IU i de les bases del PSOE. Fins i tot és més possible que CCOO i UGT rebaixin la seva autocontenció i reticència a convocar mobilitzacions.

Les possibilitats que les andanades conservadores del PP despertin més indignació són altes. Cal recordar que en l’anterior govern entre 2000 i 2004, les polítiques del PP van ser capaces d’aixecar una oposició d’enormes proporcions en múltiples fronts, tan per qüestions econòmiques com per temes sociopolítics.

El PP dominarà a la part més alta de les institucions. Però per sota es trobarà una oposició de potencial majoritari i que qüestionarà activament aquest domini.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×