Agenda

Gènere i classe | Feminisme revolucionari

03/01/2012

Per Marga Zaiyda. Alexandra Kollontai (1872-1945), una de les teòriques més destacades del moviment revolucionari rus i de la lluita per l’alliberament de les dones, va saber conjugar com ningú feminisme i marxisme. Ens referim amb això, no al fet d’incloure a les dones en la revolució socialista, sinó al raonament teòric amb el qual estableix el tipus de revolució que les dones necessiten per posar fi a l’opressió i la desigualtat. Kollontai considerava prioritari una revolució ideològica, una nova concepció del món i establir una nova relació entre els sexes basada en la igualtat i la solidaritat. Només així s’arribaria a l’efectiva emancipació de les dones. Per a ella no seria suficient l’abolició de la propietat privada, la incorporació de la dona a la producció o que la classe treballadora conquerís el poder polític.

Aquesta afirmació no va ser ben rebuda pels camarades que consideraven l’emancipació de la dona com una mera qüestió de superestructura. Tot i així, va ser l’única dirigent bolxevic capaç d’integrar teòricament els problemes de la sexualitat i l’opressió femenina dins de la lluita revolucionària, amb arguments que encara avui poden utilitzar-se, superant tesis de vegades reduccionistes, com la plantejada per Engels, qui considerava el coneixement de l’origen de la subordinació de les dones suficient per trobar una estratègia per al seu alliberament. Kollontai planteja que l’anul·lació de l’origen no comporta necessàriament anul·lar la naturalesa de l’opressió en la seva forma actual. Per això realitzarà una anàlisi exhaustiva de la situació de les dones en la societat capitalista abordant el treball, la família i, d’una manera molt especial, la sexualitat.

Al seu llibre Els fonaments socials de la qüestió femenina (1907) planteja la necessitat d’una autèntica revolució a l’àmbit de les relacions sexuals, en un món organitzat mitjançant noves línies socials i productives que posin fi al nociu sistema capitalista. D’aquí, la seva crítica al feminisme burgès que pretén aconseguir la igualtat de drets en el marc de la societat de classes amb l’única finalitat d’obtenir privilegis. Per contra, les treballadores entenen aquesta igualtat com un mitjà per avançar en la lluita contra l’explotació.

Un altre aspecte que destaca és el matrimoni i el problema de la família. Considera que el matrimoni legal es basa en dos principis que l’enverinen, la indissolubilitat i la idea de propietat pel que fa al cònjuge, incompatible amb un amor lliure basat en sentiments de solidaritat i camaraderia, en el mutu respecte de la individualitat i de la llibertat de l’altre. Principis bàsics del socialisme i premissa indispensable per a l’alliberament. Hauran de trencar les cadenes que els lliguen a la família nuclear de model capitalista perquè la seva llibertat sigui efectiva.

A Les relacions sexuals i la lluita de classes (1911) analitza les causes de la crisi sexual, criticant explícitament la postura marxista que manté que els problemes d’amor pertanyen als de superestructura, i que desapareixeran quan canviï la base econòmica. Considera necessària una llarga lluita per reeducar la psicologia de la humanitat, ja que la lluita per l’existència, l’individualisme i la insolidaritat pròpia del capitalisme, ha gravat en homes i dones la idea viciada de propietat, fins i tot en la unió més lliure, la qual solament és viable en una societat basada en la solidaritat, el companyerisme i la igualtat. Serà el triomf de la moral proletària la que posi punt i final a la supremacia masculina i al menyspreu per la individualitat femenina. Només llavors, podrem parlar d’una veritable revolució comunista.

És en El comunisme i la família (1920), on Kollontai assenyala a l’Estat comunista com l’únic on l’alliberament de la dona serà una realitat, sense dependre de l’home com l’única sustentació de la vida, paper que correspondrà a l’estat. Amb un model de família compatible amb el nou sistema, eliminant les herències de servitud i dominació. A més, adverteix que, amb l’abolició de la propietat privada desapareixerà automàticament la prostitució.

Així mateix, anuncia la fi de la doble jornada laboral que el capitalisme va imposar a la dona obrera, alliberant-la de les tasques pròpies de la llar i de les cures mitjançant la socialització d’aquestes, a través de guarderies, bugaderies i altres serveis públics perquè una nova forma de família basada en la camaraderia, en la unió de dues persones iguals, independents i treballadores, procurin l’autèntic alliberament de la dona.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×