Agenda

Hem de quedar-nos a l’euro?

21/06/2012

Per Jesús M. Castillo (@jeswonehouse). La UE des dels seus orígens, inicialment la ‘Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer’ (CECA, 1950) i posteriorment la ‘Comunitat Econòmica Europea’ (CEE, 1957), ha estat una aliança entre estats capitalistes amb l’objectiu principal de defensar els interessos dels grans empresaris i banquers europeus.

La integració comercial i financera europea va portar, en la seva maduració, a la creació de l’euro. La “moneda única” que ha ajudat als grans empresaris europeus a mantenir-se competitius en el marc del capitalisme mundial, impulsant les exportacions alemanyes i augmentant brutalment els beneficis de les banques alemanya, francesa i anglesa.

Al mateix temps, la classe treballadora europea patia nivells creixents d’explotació laboral i els estats europeus perifèrics amb economies més febles (com l’espanyol, el grec, l’irlandès i el portuguès) s’exposaven a altes taxes d’intercanvi i a tipus d’interès molt baixos, la qual cosa dificultava les seves exportacions alhora que comptaven amb crèdits barats de la banca del cor europeu. Aquest desequilibri estructural entre el centre i la perifèria va anar creixent des del primer dia de l’euro, una moneda que ha passat de ser una eina per facilitar el crèdit durant el boom econòmic (afavorint les bombolles especulatives) a un mecanisme per imposar l’austeritat en la perifèria europea.

Una austeritat que condueix, com estem patint, a l’espiral de retallades i més crisi, la qual cosa unit al rescat de la banca (podrida d’actius tòxics productes de l’especulació) ha conduït a les respectives crisis dels deutes sobirans en els estats perifèrics subalterns.

El xantatge de l’austeritat de l’euro està sent especialment desafiat per la classe treballadora grega. Les lluites del poble hel•lè en combinació amb les crisis dels deutes sobirans i bancàries als estats espanyol, portuguès i italià (i les seves respectives resistències a l’austeritat), posen en risc la moneda única europea.

La sortida de l’euro al principi empobriria als treballadors i treballadores, però sempre que això es donés mantenint la concentració de capital i poder il•legítima actual. No obstant això, com a classe treballadora, no hem de tenir cap interès a mantenir-nos en l’euro, una moneda creada per i per als grans empresaris i banquers.

La lluita contra l’euro i les seves injustícies estructurals és la lluita contra el capitalisme. Per això, la sortida de l’euro d’un estat determinat o la desaparició total de la “moneda única”, des d’una perspectiva anticapitalista, han de venir acompanyades per mobilitzacions massives des de baix que comporti una redistribució de les riqueses, que impulsin mesures com la nacionalització de la banca i els sectors claus de l’economia sota control popular, l’augment dels impostos a les grans empreses i les grans fortunes, i la millora i expansió dels serveis públics.

Les 17 vagues generals de 24 hores i les dues vagues generals de 48 hores a Grècia en els últims dos anys, juntament amb innombrables vagues sectorials i altres mobilitzacions, han aconseguit que mesures d’aquest tipus es comencin a construir a petita escala i estiguin recollides als programes de Syriza i Antarsya. Seguim l’exemple dels i les treballadores gregues, construïm l’alternativa al capitalisme i acabem amb l’euro i els que es beneficien d’ell i de la nostra explotació.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×