Agenda

Hi ha una “Via valenciana” cap a la independència?

27/09/2013

Amb la consulta per la independència de Catalunya a l’horitzó, es reforça el debat sobre els Països Catalans. Adelina Cabrera (@oh_adelain) aporta la seva visió en aquest debat des del País Valencià.

En l’última Diada tot va discórrer amb normalitat fins a l’entrada al País Valencià, a Vinaròs (Baix Maestrat). Acció Cultural del País Valencià (ACPV) havia convocat la “Via valenciana” en el tram que uneix Alcanar amb Vinaròs sota el lema “Cadena humana valenciana per la llengua i la llibertat”, amb la intenció de prolongar la via a terres valencianes. Només dos dies abans de la convocatòria, la Subdelegació del Govern a Castelló va prohibir la celebració de la festa amb el pretext que la Guàrdia Civil havia informat negativament sobre la seguretat vial i la dels participants.

Cap a les tres del migdia, el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià va declarar contrària a dret la prohibició de la Subdelegació i va autoritzar la cadena humana. Al voltant de 3.000 persones que no s’havien esperat a la intervenció judicial es van congregar entre les comarques del Baix Maestrat i del Montsià amb un doble missatge: que la independència que es reivindica és la dels Països Catalans i que les terres que van des de Freginals fins a Peníscola haurien de ser una sola comarca, la Comarca del Sénia, perquè eixa és la realitat social, lingüística i cultural de la zona. Ho resumien amb la frase “Lo Sénia no és frontera”.

Les raons seguritàries sempre són molt socorredores i atribueixen un aire d’objectivitat. Però en aquest cas no són suficients per a entendre per què hi va haver problemes amb la cadena humana a Vinaròs. El president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, s’encarregà d’evidenciar-ho en dir que “los valencianos no celebramos nada hoy, sólo el sentirnos más valencianos y más españoles”. Amb aquesta contradictòria declaració, Fabra destapava el que està a la vista de tothom: que al govern de l’Estat i al valencià els toquen el moll les manifestacions nacionalistes. Sobre tot si les promou ACPV, organització que està al punt de mira del PP des del conflicte per TV3.

Tot açò ocorre a un mes escàs de la Diada del País Valencià, el nou d’octubre. La data ha quedat fixada com a la celebració del naixement del poble valencià i en cada moment històric ha pres les característiques ideològiques del govern de torn. Durant la Guerra Civil, la celebració va ser un acte de reafirmació republicana i d’esquerres. Però el 1939, Franco va equiparar el seu “alliberament” al de Jaume I. El 1976, la Taula de Forces Polítiques i Sindicals va proclamar aquesta data Diada Nacional del País Valencià i arreu s’hi clamava per l’Estatut d’Autonomia.

Diferents visions
Actualment se celebren dos actes ressenyables el dia nou d’octubre. Pel matí el PP orquestra la pompa institucional. Hi ha una processó cívica on participen la tríada, Alcaldessa, Senyera i Guàrdia Civil. La bandera s’abaixa pel balcó de l’Ajuntament i és passejada per la ciutat. Els feixistes d’España 2000 i del GAV s’hi afegeixen en connivència. Per la vesprada hi ha una manifestació de la resta de forces socials: sindicats, PSPV, esquerra independentista, valencianistes, moviments socials… Ambdós fets tenen repercussió i són concorreguts, fent de la jornada un reflex de la situació nacional al País Valencià.

Es diu sovint, com una idea prefixada, que a València la identitat nacional és un embolic. I en certa manera és veritat. El que no ho és tant és eixe altre tòpic que afirma la regència absoluta de l’espanyolisme del PP. Les sensibilitats nacionals al País Valencià són molt més complexes i cal comptar amb la propaganda governamental que exagera un sentiment anticatalanista que, si bé ha calat en un sector de la població, no és majoritari.

La posició de la socialdemocràcia del PSPV és la mateixa que a la resta de l’Estat. Mantenen un federalisme tímid del qual no parlen si no és estrictament necessari. Els líders que hi ha hagut han pintat ben poc en l’escena política valenciana. El concepte Països Catalans no existeix al seu vocabulari i, de fet, a un dels últims debats interns plantejaven substituir País Valencià per Comunitat Valenciana al seu nom.

El lloc que s’esperaria lògic del partit principal de l’oposició l’ocupa una formació política recent, la coalició Compromís. La cap visible, Mònica Oltra, ha fet una tasca opositora com feia temps que no es veia, aprofitant l’escàndol dels trajos de Camps. Pel que fa a la qüestió nacional, Compromís és nacionalista, però no independentista. Reconeixen la unitat de la llengua i els drets nacionals dels valencians, però no es plantegen un projecte comú de Països Catalans.

De moment, si des del País Valencià ha de sortir un projecte comú amb la resta de territoris dels Països Catalans sense dubte sortirà de l’esquerra independentista. A l’esquerra independentista clàssica, Endavant o Arran, se li afegeix ara Alternativa per València-CUP que està disposada a recórrer el camí municipalista en co?laboració amb els moviments socials de la ciutat.

—–

Rep més informació sobre En lluita, anticapitalisme i revolució

Llegeix en contingut complert del diari En lluita

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×