Agenda

Irlanda: L’alçament de pasqua de 1916

08/01/2014

Sam Robson

Història | La rebel·lió liderada per James Connolly va ser un preludi de la independència irlandesa.

Milicianes del Cumann na mBan trepitjant la bandera britànica.

Milicianes del Cumann na mBan trepitjant la bandera britànica.

El 12 de maig de 1916 van treure a James Connolly de la seva cel·la a la presó de Kilmainham a Dublín i el van portar al pati. Com estava massa ferit per recolzar-se, el van lligar a una cadira, i llavors el van afusellar pel seu paper en l’Alçament de Pasqua.

Quan va sortir el 24 d’abril amb la seva milícia, l’Exèrcit Ciutadà Irlandès (ICA, en les seves sigles angleses), cap al centre de Dublín intentava alliberar Irlanda del domini britànic i aixecar a la classe treballadora europea contra els seus governs i la carnisseria de la Primera Guerra Mundial. El pla, pactat amb el republicanisme radical, els Voluntaris Irlandesos (IV, en les seves sigles angleses), era prendre el centre de Dublín al mateix temps que s’iniciaria insurreccions a altres ciutats.

Uns dies abans, el vaixell alemany que els portava 20.000 rifles va ser interceptat per l’Armada Britànica. A més, diversos líders moderats dels IV, als quals el Consell Militar havia intentat ocultar el pla, es van assabentar d’aquest i van emetre una contraordre. Així i tot van deixar que continués endavant, en part perquè el Govern ja tenia informació suficient per executar a tota la gent implicada i no hi havia marxa enrere.

Van participar al voltant de 1.300 persones, 152 de la ICA i unes 200 al Cumann na mBan, milícia de dones que va tenir un paper directe en el combat, un fet destacable per a l’època. Sota els bombardejos britànics, la insurrecció va aguantar una setmana. El centre de Dublín va ser reduït a enderrocs, 318 civils van morir i després les autoritats es van venjar detenint a 3.500 persones. Les esperances de salvar la vida a Connolly van ser apagades, irònicament, pel paper de la burgesia irlandesa, que va clamar sang.

Crítiques

No van trigar a arribar crítiques a l’actuació de Connolly. Se li va acusar d’abandonar el marxisme i convertir-se en nacionalista per la seva aliança amb la petita burgesia republicana. Lenin va descriure la insurrecció com a prematura, però va defensar el principi de treballar amb altres forces: “Imaginar que la revolució social és possible sense revoltes a les colònies i per part de seccions de la petita burgesia, amb tots els seus prejudicis, contra l’opressió nacional, és repudiar la revolució social”.

Així i tot, cal preguntar com Connolly va acabar renunciant a la seva independència política i va acceptar el model republicà i secret d’insurrecció. Va signar l’ambigua Proclamació de la República, però no va treure propaganda pròpia, ni va utilitzar la seva posició de secretari general del Sindicat General Irlandès del Treball per mobilitzar a la classe treballadora en general.

Un factor clau és la trajectòria sindical de Connolly. El sindicat va tenir una importància primordial per a Connolly i un paper unificador especial a Irlanda, donada la divisió religiosa. Connolly va dur a terme un sindicalisme altament combatiu amb la idea que el sindicat podia ser l’instrument que permetia que la classe treballadora conquistés el poder econòmic. No obstant això, creia alhora que el sindicat es limitava a qüestions econòmiques, mentre el partit tractaria altres qüestions, com la propaganda. Aquesta separació, i la seva experiència negativa del sectarisme de certs partits socialistes, va fer que relegués la construcció d’un partit independent a un segon pla. Al 1916 es va trobar pràcticament sense organització política.

D’altra banda, el període entre 1912 i 1916 va ser testimoni de diverses derrotes de la classe treballadora, deixant a Connolly una mica pessimista sobre la capacitat de lluita de la seva classe i desesperat per les traïcions de les burocràcies sindicals.

Classe i nació

L’horror de milions de persones matant-se en la Primera Guerra Mundial va introduir un sentit d’urgència a aquesta barreja, i més encara quan s’havia acordat la partició d’Irlanda en dues un cop acabada la guerra. Connolly va veure la divisió del país com una tragèdia per a la unitat de la classe treballadora. Però al mateix temps, la guerra va representar una gran oportunitat per atacar a l’Estat britànic, ja que la seva presència a Irlanda estava afeblida.

Si combinem aquests factors amb una falta de claredat sobre la naturalesa del nacionalisme, es pot entendre l’apropament a forces nacionalistes disposades a actuar immediatament.

Durant els anys següents el rebuig a la guerra començaria a créixer, i a l’octubre de 1917 esclataria una revolució socialista a Rússia. Connolly no tenia manera de saber que les possibilitats d’èxit per a un aixecament obrer anaven a augmentar d’aquesta manera. Però és molt probable que si hagués tingut un partit estable i dotat d’estabilitat, anàlisi política i arrels a la classe treballadora, no hauria caigut en el fatalisme i hauria enfocat la insurrecció d’una altra manera.

Malgrat això, cal reconèixer que, quan la gran majoria dels partits socialistes d’Europa van capitular davant la guerra i van acabar donant suport a la “seva” nació, Connolly mai va dubtar a condemnar-la des d’una perspectiva de classe i internacionalista. També va rebutjar la idea de canvi en etapes que dominava el pensament socialista de llavors, desenvolupant una teoria no gaire diferent a la de La revolució permanent de Leon Trotsky. Va argumentar que aconseguir l’alliberament nacional no era suficient si en el procés la classe treballadora no s’alliberava del capitalisme irlandès. Connolly va morir com va viure; en el si de la lluita per la revolució.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×