Agenda

La Casa d’Alba i el subdesenvolupament històric d’Andalusia

03/01/2012

Per Santi Amador. Versió web extesa. Com és habitual per part de la classe dirigent estatal i andalusa de l’Estat espanyol, el fill de la Duquessa d’Alba, Cayetano, va declarar a un programa de televisió que Andalusia és un poble que no vol progressar, essent els i les andaluses segons el noble, poc amants del treball. Així mateix, va destacar la seva consciència de classe (de la seva classe clar, la dirigent), defensant els privilegis dels quals gaudeixen els terratinents andalusos i les dificultats que algunes vegades (les menys) la justícia li imposa per seguir permetent els seus abusos i privilegis.

Però més enllà d’una crònica dels nombrosos insults i menyspreus cap als treballadors i treballadores andaluses que per si mateixos podrien donar per escriure un llibre (pensem en Duren i Lleida, Ana Mato, Monserrat Nebrera, Vidal Quadras, etc.), el present article pretén posar en context aquestes declaracions i el paper que la Casa d’Alba i altres terratinents han tingut per determinar el subdesenvolupament social i econòmic que té Andalusia, com amb la Política Agrària Comuna (PAC) que ha reforçat aquest subdesenvolupament històric, així com explicar les alternatives més possibles, imprescindibles en la lluita de la classe treballadora andalusa per revertir l’atur, la precarietat i l’emigració.

En primer lloc es fa necessari posar en evidència els privilegis i el poder de la Casa d’Alba. Com a exemple de noblesa parasitària reconvertida en capitalistes, posseeixen no només palaus o col•leccions d’art heretades, sinó nombroses accions i participacions borsàries, resultat de la seva privilegiada posició nobiliària per fer nombrosos negocis. Però el tema candent i que a Andalusia adquireix més valor és el tema de la possessió de la terra, que està concentrada en encara menys mans que fins i tot als anys 30 del segle XX. La Casa d’Alba posseeix al voltant de 34.000 hectàrees, per les quals ha rebut als últims temps uns 3 milions d’euros (encara que moltes d’aquestes terres estiguin improductives i ocioses), mentre que cada jornaler, complint amb les jornades de treball que exigeix la percepció d’aquesta ajuda, rep la miserable xifra de 400 euros al mes.

El cas concret de la finca de Las Arroyuelas, a la qual el SAT va mobilitzar a més de 500 jornalers i jornaleres en resposta a les declaracions de Cayetano i exigint-li treball, és un exemple del nefast paper dels terratinents andalusos des de fa segles. Aquesta finca, propietat de la Casa d’Alba, havia de ser expropiada segons la Llei de Bases de Reforma Agrària de 1932, per ser lliurada a jornalers sense terra de la localitat sevillana de Carmona. Amb l’entrada de les dretes al govern de la República es va posar nombroses traves a aquesta i altres lliuraments de terres a camperols i camperoles sense terra. Amb la victòria del Front Popular a les eleccions de 1936 i la major confiança de la classe treballadora en les seves pròpies forces, les ocupacions de terres i les col•lectivitzacions van ser un reflex de com la lluita des d’a baix va desbordar al propi govern republicà, ocupant els i les camperoles aquestes terres sevillanes.

La victòria dels feixistes a la guerra civil va retornar aquestes terres i totes les propietats confiscades per la República a la Casa d’Alba i els i les camperoles que anaven a donar valor a aquesta terra van ser afusellades, reflectint els estrets vincles d’aquesta casta nobiliària amb el feixisme. El duc d’Alba ocuparà càrrecs de confiança per al règim feixista, com a ambaixador a Londres, fet que ve a posar de nou en evidència els serveis prestats per la Casa d’Alba a Andalusia, per la qual són premiats amb medalles de filles predilectes i subvencions milionàries.

Però els privilegis d’aquesta família i altres terratinents andalusos no vénen del no-res. El subdesenvolupament andalús, fruit de la divisió econòmica del capitalisme espanyol, va reforçar el paper dels terratinents andalusos que, afavorint la descapitalització de la incipient indústria andalusa al segle XIX, van condemnar a la nostra terra a ser subministrador de matèries primeres i mà d’obra barata. Això no només va afavorir als terratinents andalusos, sinó que va reforçar els privilegis dels capitalistes dels centres industrials de Catalunya i el País Basc i el centralisme de l’Estat espanyol. Les conseqüències d’aquestes polítiques s’han reflectit al llarg de la història, amb l’emigració massiva de dos milions d’andalusos i andaluses a Catalunya, Alemanya o País Basc durant els anys 60 o amb el brutal atur de la nostra terra, que afecta a un milió de persones. L’entrada a la UE i la PAC van afavorir amb les seves subvencions milionàries el poder d’aquests terratinents, rebent-les aquests per les hectàrees de terreny i no per la creació de riquesa i llocs de treball, mentre que el PER, resultat de les lluites massives de finals dels 70 i principis dels 80 al camp andalús va ser el mal menor a la falta de treball.

Per acabar, cal dir que les impresentables declaracions de Cayetano només ens han de reforçar la nostra concepció que tenim dels senyorets andalusos i donar més ànims per lluitar contra el subdesenvolupament. Les milers d’hectàrees de la Casa d’Alba que donen treball a molt pocs treballadors i treballadores, i on no es respecten en molts casos els drets dels mateixos, es contraposa a la menor superfície de les terres de l’Humoso, que autogestionades pels i les treballadores donen treball i benestar social a tot el poble de Marinaleda. La lluita per la terra, per una reforma agrària radical, amb la terra controlada pels i les treballadores, possibilitant així mateix el desenvolupament industrial de la nostra terra és quelcom inseparable de l’autogovern dels i les treballadores andaluses per lluitar contra aquest subdesenvolupament històric.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×