Agenda

La crisi devora el planeta

01/12/2014

Jesús M. Castillo

Els governs s’alineen amb els interessos dels capitalistes del seus estats.

Els governs s’alineen amb els interessos dels capitalistes del seus estats.

Canvi climàtic | No és possible frenar l’escalfament global sota les dinàmiques del capitalisme

A mesura que la crisi econòmica s’estén i va fent-se més profunda, el sistema capitalista segueix depredant el nostre entorn amb una voracitat il·limitada. L’exemple paradigmàtic d’aquesta crisi ecològica global és el canvi climàtic, inevitable en moltes de les seves nefastes conseqüències com acaba de reconèixer, fins i tot, el Banc Mundial. 

A hores d’ara molt poca gent confia que els governs puguin, i vulguin, frenar el canvi climàtic. Les “cimeres del clima” van fracassant una després d’una altra i quan s’arriba a acords internacionals, com Kyoto o el recent acord entre Estats Units i Xina, són totalment insuficients i, a més, sovint no s’acompleixen. I mentrestant, les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEI) continuen augmentant i el canvi climàtic segueix la seva carrera cap a una fase d’evolució brusca, erosionant la biodiversitat i augmentant la pobresa. Si anteriorment va haver-hi acords internacionals per enfrontar-se a problemàtiques socioambientals com el debilitament de la capa d’ozó que van funcionar (Protocol de Mont-real, 1989), per què no frenen els governs el canvi climàtic?

Hi ha diverses raons que expliquen per què no és possible frenar el canvi climàtic sota el capitalisme. D’una banda, el capitalisme en la seva fase neoliberal globalitzada té ara accés a tots els racons del planeta, al mateix temps que compta amb una enorme capacitat per extreure i transformar recursos naturals i generar ‘residus’, entre ells els GEI.

D’altra banda, el capitalisme no pot evitar crisis econòmiques recurrents, i per a sortir-ne , com la qual sofrim actualment, els capitalistes han d’augmentar el seu grau d’explotació de la mà d’obra i de l’entorn. Això a nivell ambiental significa extreure matèries primeres de la manera més barata possible (per exemple, sense restaurar les zones impactades) i transformar-les maximitzant els beneficis (és a dir, invertint el mínim a evitar impactes socioambientals com la contaminació). El capitalista que no faci això estarà en desavantatge respecte als seus competidors i, molt possiblement, desaparegui a curt o mig termini.

En aquest context, els diferents governs, alineats amb els interessos dels capitalistes dels seus estats, defensen que limitar les emissions de GEI afectaria negativament a la seva economia. I per si això no fos suficient, hi ha un enorme nínxol de negoci per a grans empresaris privilegiats, doncs sofreixen poc el canvi climàtic, al voltant de l’adaptació a aquest: construir dics enfront de la pujada del nivell del mar, aclimatar espais interiors front ones de calor i de fred, reconstruir zones afectades per “catàstrofes naturals”, construir embassaments, sistemes regs i cultius transgènics enfront de sequeres, etc.

Aleshores, com podem parar el canvi climàtic? L’única manera realista de frenar el canvi climàtic, i les altres problemàtiques ambientals que integren la crisi ecològica global, és construir un sistema que posi les necessitats de la majoria per davant dels beneficis d’uns pocs. Els clams per un futur verd als mercats des de l’ecocapitalisme són cants de sirena perquè ignoren que la competència condueix a un creixement continu i accelerat en un planeta amb límits ambientals definits. Als països enriquits és l’hora del decreixement, i això significa crisi en el capitalisme.

No es pot ser ecologista sense ser anticapitalista. És clau que les idees ecologistes s’estenguin i, especialment, impregnin els centres de treball on es produeixen directament la majoria dels impactes. La nostra capacitat d’incidir contra la degradació ambiental des del consum és molt limitada.

No obstant això, quan controlem què produïm, per què ho fem, com, on i quan tindrem a les nostres mans la gestió directa del nostre entorn. 

En aquests moments en els quals els grans empresaris vénen a per tot, fins i tot a per l’aigua que privatitzen, hem d’exigir i lluitar per la gestió democràtica dels recursos naturals. Hem de construir un sindicalisme assembleari, combatiu, solidari i ecologista que mitjançant la mobilització, amb les “prohibicions verdes” al capdavant, sigui capaç de decidir sobre la producció al mateix temps que genera autoorganització, llavor del món que tindrem després de superar el capitalisme.

Ja estem construint aquesta autoorganització als barris i els centres de treball, amb les “marees”, noves iniciatives polítiques, seccions sindicals combatives, un moviment ecologista anticapitalista, etc.

El futur serà negre si no és nostre. Tan sols serà verd si la gent pren les regnes de les seves vides, i els seus entorns, des de baix.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×