Agenda

La independència i el procés constituent popular

01/12/2014

David Caño

Si es vol canviar tot, s’ha d’evitar que l’eix nacional divideixi l’esquerra rupturista catalana.

Si es vol canviar tot, s’ha d’evitar que l’eix nacional divideixi l’esquerra rupturista catalana.

Alternatives | Un triomf independentista a Catalunya trencaria el règim del 78

Són múltiples i diverses les formes que la protesta i el malestar han pres en aquest darrer cicle polític que podríem denominar de “les crisis”. Des de l’ocupació de les places a les Marxes per la Dignitat. Des de les mobilitzacions multitudinàries del “Juntes Podem” fins a les aturades de desnonaments de la PAH. Des de les vagues generals i la lluita contra els pressupostos antisocials fins a l’entrada de la CUP al Parlament i al desafiament democràtic d’aquest darrer 9N. La lluita contra l’austericidi i per una vida digne s’han mesclat amb la rebel·lió democràtica, posant en valor les experiències del municipalisme de ruptura, i assumint la desobediència contra les prohibicions del TC i el govern espanyol.

És pervers, doncs, l’argument dels que volen reduir les lluites d’aquests anys en una esquemàtica, gairebé ridícula, afirmació: el “procés independentista” és patrimoni del centredreta i les “mobilitzacions socials” són de l’esquerra. Com si es pogués etiquetar la gent que ha patit les retallades, que lluita pels serveis públics i pel dret a l’habitatge o que viu en la precarietat permanent com a no independentista i tothom que va anar a votar el 9N com a benestants panxacontents o massa alienada.

Fins el 9N, el “dret a decidir” era el punt d’encontre entre els independentistes d’esquerres i els que no ho eren, però superada aquesta data, i davant la impossibilitat de realitzar un referèndum vinculant, cal una passa més.

Oportunitat de ruptura

El procés de ruptura més avançat i on hi ha una possibilitat més factible d’iniciar un procés constituent és a Catalunya. No està garantit, però, que en cas de realitzar-se un procés constituent fos popular i fet des de baix. Per això, cal que el nou consens s’estableixi al voltant de la independència entesa en clau de ruptura constituent, per garantir un procés constituent popular i evitar que el govern esquerrovergent (aliança causant de les polítiques antisocials d’aquests darrers dos anys) piloti sense oposició. Hem de disputar-los l’hegemonia.

Aquest plantejament, sembla més realista que la defensa d’una reforma constitucional, sobretot si tenim en compte que un terç del Congrés de Diputats pot impedir qualsevol canvi substancial de la constitució i mantenir l’status quo.

En canvi, apostar per la ruptura constituent catalana és del tot complementari, amb la resta de ruptures/processos constituents que poden dur-se a terme dins de l’Estat espanyol. En comptes d’uniformitzar, cal respectar les diverses sobiranies establint una relació d’igualtat i no de subalternitat. És més, la ruptura constituent catalana podria ser una contribució determinant per accelerar la descomposició de l’estat-nació actual aixecat sobre els valors de l’economia de mercat, la monarquia i la unitat d’Espanya.

Pel contrari, una esquerra rupturista catalana dividida i partida per l’eix nacional només afavoreix l’esquerrovergència (CDC+ERC) alhora que desmobilitzarà, crearà frustració i sobretot no aconseguirà millorar les condicions de vida de la majoria de la població.

Fa uns quants anys vam sortir a cridar que ja no crèiem en la representació sinó que era en l’afirmació del nosaltres que recuperàvem la política i l’alliberàvem. Crear moviment és creure en aquest nosaltres, en la potència dels pobles i dels barris, de la gent que s’ha rebel·lat contra les crisis i les polítiques injustes de la misèria, la que està cansada que la tractin com una mercaderia que consumeix. Tenim una oportunitat per forçar un procés constituent popular que permeti canviar les condicions de vida de la gent, foragiti els corruptes i mafiosos i esquerdi el règim del 78, per això la independència és aquesta finestra d’oportunitat i negar-s’hi és donar l’esquena a la nostra gent i, de retruc, regalar la victòria a aquells que diem voler combatre –els d’aquí i els de l’altra banda.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×