Agenda

La intervenció de Bankia posa l’Estat espanyol camí del rescat

08/06/2012

Per Joel Sans (@joelsansm). Si no fos per la magnitud del desastre, l’escàndol de Bankia serviria com a argument d’una òpera bufa. Mariano Rajoy va prometre que no donaria diners públics als bancs. El 21 de maig el ministre d’Economia Luis De Guindos ho contradeia i aclaria que s’haurien de prestar a Bankia 7.000 milions d’euros. Aquesta quantitat només quatre dies després es transformava en 19.000 milions. I l’endemà es feia públic que no seria un préstec, sinó una entrada de capital: Bankia no hauria de retornar els diners.

Amb aquesta aportació els diners públics injectats a Bankia sumen ja 23.500 milions. És més del doble que la retallada extra en educació i sanitat de l’abril passat. Mentre l’atac als serveis públics es fa més i més acusat, el rescat als grans interessos financers és una màxima prioritat pel govern del PP.

L’entrada de diners a Bankia es fa en forma d’una curiosa nacionalització. Si bé l’Estat passarà a tenir més de la meitat del capital de Bankia, el nou consell director de l’entitat estarà format per persones amb càrrecs directius a Ferrovial, Merrill Lynch, ALSA, Banco Santander i la patronal CEOE, entre d’altres. És a dir, ens trobem en un cas clar d’aportació de diners públics per a ser gestionats en base al benefici privat.

El govern no ha emprès accions contra l’anterior Consell directiu de Bankia, on hi havia figures del PP com Rodrigo Rato, tot i que se’l pot acusar d’apropiació indeguda, estafa i falsificació de balanços.

Bankia no és un cas aïllat. Durant més de deu anys de bombolla immobiliària els bancs i caixes es van enriquir amb hipoteques i crèdits al sector immobiliari. Ara es calcula que dels 307.000 milions invertits per la banca en el sector immobiliari un mínim de 187.000 són tòxics.

Ara que el govern està demanant a la banca que pugi les seves provisions de capital, perquè tem que les entitats bancàries no puguin afrontar un empitjorament de la situació, si augmenta la gent empobrida que no pot pagar la seva hipoteca o si baixen els preus dels habitatges que tenen els bancs en stock, ens podem trobar nous casos de bancs que es declarin insolvents.

Si Bankia ja ha costat 23.500 milions, es calcula que l’Estat hauria d’injectar un total de 50.000 o 60.000 milions al sistema financer per evitar que s’enfonsi. Per fer-nos una idea de la magnitud, es tracta d’una vegada i mitja el cost dels plans d’austeritat del Govern per a aquest any. És una xifra tan gran que si el Govern la proporciona per la via habitual, el dèficit públic d’aquest any (que ja s’apunta que no es complirà) es multiplicaria. Això va passar a Irlanda quan la nacionalització de bona part de la banca va fer pujar el dèficit un 30% i el país va ser intervingut. Pagar el deute privat amb els diners de tota la població està posant l’Estat espanyol camí del rescat.

De moment, el Govern ha buscat amb Bankia el subterfugi d’injectar capital en forma de deute públic, la qual cosa no consta en els pressupostos i no fa pujar el dèficit de forma directa. En el moment de tancar aquesta edició, el Banc Central Europeu ja ha rebutjat aquesta via i proposa una recapitalització directa a través del fons de rescat europeu.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×