Agenda

La joventut es queda sense educació

30/10/2013

Aitor Bayón

2-3_estudiants_Foto_Sandro_Gordo

Estudiants de Belles Arts protestant contra la LOMCE a Barcelona. / Sandro Gordo

 

Al govern del PP li agrada seguir la moda i està implantant la vintage en tots els seus ministeris. Podem comprovar-ho, en aquest cas, amb el Ministeri d’Educació i la reforma educativa, la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), que vol implantar.

Aquesta reforma ha estat rebutjada per tota la comunitat educativa, com s’ha vist l’octubre amb la gran vaga d’estudiants i docents, i si aconsegueix tirar endavant serà només per la majoria absoluta que té el PP al Congrés.

Parlem amb quatre joves estudiants amb històries que comencen a assemblar-se a la de les persones que van estudiar durant el franquisme. Decididament, el vintage arriba a la nostra vida, de la mà del ministre Wert.

Creant mercaderies

El PP és neoliberal i, com a tal, introdueix la seva ideologia en qualsevol mesura que adopti. Ho comprovem clarament en la LOMCE, que s’obre amb les següents paraules : “L’educació és el motor que promou la competitivitat de l’economia i el nivell de prosperitat d’un país”. Transforma d’aquesta manera l’educació en un lloc de capacitació laboral i de creació de mà d’obra, que després es repartirà pel mercat de treball.

El curs passat, van deixar d’estudiar a la universitat per la pujada de taxes i la retallada de beques a l’Estat espanyol, unes 21.000 persones. Aquestes van acabar en els Cicles Formatius o al mercat laboral. D’aquesta manera tan simple, les persones que tenen menys recursos són condemnades a frenar o modificar les il·lusions o expectatives educatives que s’havien marcat.

Es veu clar en la LOMCE amb la nova Formació Professional (FP), que ara es podrà cursar en la modalitat “bàsica” entre els 15 i 17 anys, fent que l’alumnat hagi de triar què vol ser en aquesta edat, dificultant molt la possibilitat de rectificar en el futur i, per tant, condicionant clarament el seu desenvolupament posterior. Per descomptat la formació professional de la LOMCE reforça les pràctiques i la formació a les empreses, no per després accedir a una ocupació estable, sinó perquè les empreses rebin mà d’obra gratuïta de forma constant. Amb tot, l’accés a la Formació Professional tampoc és fàcil i, per exemple, en els Cicles la matrícula va passar de ser gratuïta a costar 400 euros.

El ministre Wert diu que amb la nova FP les persones que vulguin podrien triar abans aquest itinerari, però com veiem en les paraules de l’estudiant de grau superior Agustí Puig, de 27 anys, les tries no són lliures. Ell ha hagut de deixar Ciències Ambientals per “la contínua pujada de taxes des de 2008”. “El primer any em van donar la beca, però els següents no, ja que no complia els requisits”. Ara està cursant “un cicle superior, buscant feina i treballant esporàdicament per a una ETT”, explica Puig. Un altre cas similar és el de l’estudiant Álvaro Sánchez, de 23 anys: “vaig començar a estudiar fa dos anys la carrera d’Econòmiques, però m’he vist en la situació de deixar els estudis universitaris perquè no em veia tan motivat i amb tantes ganes com per treure’m la carrera en quatre anys”. “Per què no em veia motivat?”, es pregunta Sánchez. “Per l’augment de taxes de matrícula i la pujada de les taxes de segona o tercera matriculació. Amb tanta pujada de preus no em veia amb prou ganes o forces de seguir estudiant alguna cosa en el que hauria d’invertir molts diners cosa que no em podia permetre. Per això vaig decidir fer un grau superior que el veia molt més assequible”.

Carrera d’obstacles

Amb la LOMCE el model d’accés a la universitat s’endureix. Si bé no hi haurà selectivitat, el que era una reivindicació històrica del moviment estudiantil, es substituirà pel que podem anomenar moltes petites selectivitats. És a dir, ara les universitats tindran en compte com a mínim un 60% de la nota de batxillerat, les qualificacions obtingudes en les matèries de batxillerat relacionades amb el que es vol estudiar, la formació complementària i si té estudis relacionats amb la carrera que es vulgui estudiar. També poden establir procediments de selecció i avaluacions específiques, cosa que consolidarà el model de revàlides, rànquings i competitivitat entre els instituts per poder accedir als estudis superiors. Totes les persones que no tinguin recursos per estudiar en igualtat de condicions amb les persones amb més recursos del seu centre veuran minvades les seves opcions d’accedir a aquests estudis.

Les persones que cursen actualment els estudis de batxillerat ho saben millor que ningú. Bàrbara Boixadera, de 17 anys, està cursant segon de batxillerat i explica la seva situació: “la meva intenció o somni era fer Ciències Polítiques, però el meu desig s’ha truncat per la situació econòmica en què ens trobem a casa i la manca de recursos que proporcionen les administracions, com les beques”. “Si no aconseguís els diners per seguir estudiant, cosa que considero molt difícil d’aconseguir, procuraria trobar una feina per poder ajudar a casa i poc a poc poder reunir prou per anar a la universitat”, relata Boixadera.

D’altra banda, aquelles persones que continuen amb els seus estudis universitaris no estan exemptes d’obstacles i sacrificis. Així ens ho mostra Esther Moreno, que cursa estudis del grau de Turisme, té 28 anys i aquest curs no li han donat beca, “perquè no complia els requisits”. Per aquesta raó “m’he matriculat només de tres, perquè els diners no em donaven per a més, m’ha costat 650 euros”. El que fa tres anys seria la matrícula d’un curs sencer, avui dóna per a tres assignatures.

Saben el que volen

La LOMCE pretén introduir una sèrie de mesures encaminades a endurir el sistema educatiu. Retallarà la democràcia als centres, traient competències als consells escolars o “professionalitzant” la direcció dels centres, introduirà agents privats externs, reforçarà els concerts, controlarà més els continguts i els models lingüístics, augmentarà la ràtio i afavorirà la religió.

El jovent sap bé el que està passant, com ens indica Bàrbara: “Les lleis aprovades i creades pel Govern dificulten que hi hagi una educació de qualitat, pública i amb recursos, la qual cosa crea una impotència molt gran per a totes les persones que volem ser alguna cosa més que simple proletariat sense veu ni drets”. Álvaro coincideix en assenyalar que “el problema està aquí, que l’educació cada vegada té menys paper a fer, quan hauria de passar tot el contrari”.

Amb aquest tipus de lleis “pot passar que la necessitat, unida a la reducció de drets socials i l’accés a les necessitats primàries, donin lloc a una degradació social molt important”, comenta Agustí. Per revertir-la, proposa Esther, entre altres mesures, cal treure “els alts sous dels polítics, el Senat, dietes, cotxes oficials, organismes innecessaris, etc.”. Tot un seguit de mesures per “retallar per altres costats” ja que la “retallada en temes com l’educació o la sanitat, que són les bases de qualsevol estat del benestar”, com ens indica Álvaro, el que persegueix és degradar les condicions de la classe treballadora i els sectors populars per augmentar els beneficis de l’1%.

Per aconseguir canvis és necessària “una unió social efectiva i real, amb una organització horitzontal i inclusiva, ja que, sinó, els mateixos errors poden tornar a repetir-se”, comenta Agustí. Segons Bàrbara “aquestes polítiques només poden venir d’un govern d’esquerres ja que només ells tenen unes polítiques no capitalistes”. Però matisa que “cada un dels canvis que realitzaria haurien de ser democràticament escollits”.

La lluita contra la LOMCE ha de seguir combinant les mobilitzacions i reivindicacions del moviment estudiantil, del professorat i de les mares i pares. La lluita a les Illes Balears, amb assemblees massives de tots aquests sectors, n’és un gran exemple.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×