Agenda

La lluita s’intensifica a Xile per una educació pública

30/08/2011

Per Oriol Alfambra. El passat 12 de Maig 15.000 estudiants van prendre els carrers de Santiago de Xile protestant contra les reformes en educació proposades pel govern de Piñera, que pretenen aprofundir en el model neoliberal vigent des de la Constitució de 1980 de la sanguinària dictadura de Pinochet. Tres mesos de mobilitzacions estudiantils van culminar la vaga general dels dies 24 i 25 d’agost, la primera després de la transició de la dictadura.

A Xile el cost total dels estudis universitaris ho financen en un 80% els estudiants per un 20% de l’Estat, enfront del 97% de finançament estatal a Finlàndia o el 81% a l’Estat espanyol. El cost d’una carrera és d’uns 20.000 euros a una universitat pública i s’eleva fins als 40.000 o 60.000 a una privada. Això fa que no quedi més remei que demanar un crèdit bancari i endeutar-se per poder estudiar. El model ultraliberal xilè porta al 80% dels estudiants universitaris a cursar els seus estudis en centres privats, només una minoria aconsegueixen superar les proves per accedir a les places públiques. La precària situació dels liceus municipals d’ensenyament secundari dificulta l’accés de les persones amb menys recursos a la pública, obligant-les així a endeutar-se per continuar els seus estudis. És a dir, tenim que la majoria de persones, aquelles amb menys recursos, són els qui carreguen amb els costos de l’ensenyament, agreujant així les desigualtats. Entorn del 60% d’estudiants amb menys recursos abandonen
els seus estudis perquè no poden fer front al deute, víctimes de l’elitización de l’ensenyament.

Aquest és un panorama que no ens és molt llunyà ni estrany, perquè, salvant les distàncies, aquí també estem patint atacs a l’ensenyament públic. La creació de l’Espai Europeu d’Educació Superior i l’aplicació de les directives neoliberals del pla de Bolonya ha comportat la progressiva pujada de les taxes, l’entrada de capital i gestió privades a la universitat pública, la desaparició de segones convocatòries o la destrucció i precarización de places docents.

La situació a Xile il·lustra cap a on tendeix el pla neoliberal de desmantellament i privatització dels serveis públics, últim reducte on el capitalisme en crisi pretén treure rendiment econòmic.

Des d’abril d’aquest any hi ha hagut un increment de les mobilitzacions estudiantils xilenes, que van començar a algunes universitats, com la Central de Xile, i van derivar en la marxa del 12 de maig que va treure a 15.000 estudiants al carrer. Des de llavors, les mobilitzacions s’han anat estenent fins a arribar a qüestionar tota l’estructura de l’Estat. La marxa més gran va convocar a 400.000 estudiants a tot Xile el 30 de juny, i el 18 d’agost 100.000 manifestants es van reunir a Santiago sota la pluja. El cicle de lluites va desembocar en una vaga general de 48 hores els dies 24 i 25 d’agost, amb unes protestes molt reprimides per la policia, en la qual van arribar a matar a un noi de 14 anys d’un tret de bala. Estan disposats a tot per seguir l’agenda neoliberal en temps de crisi.

Però els i les estudiants chileenos estan decidits a continuar mobilitzant-se fins a aconseguir un sistema públic que garanteixi el dret a una educació de qualitat a tots els xilens i xilenes. La seva lluita mostra que a través de la mobilització i la solidaritat podrem defensar i conquistar els nostres drets.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×