Agenda

La resistència contra els plans de la Troica creix a Portugal

31/05/2013

Per tombar l’austeritat s’ha d’unir les lluites econòmiques amb les polítiques. Per Dani Bravo (@daniatg). El passat 25 de maig milers de persones van marxar a Portugal contra les noves polítiques d’austeritat introduïdes pel govern sota la tutela de la Troica.

Aquestes mesures inclouen augment de l’edat de jubilació als 66 anys, acomiadament de funcionaris i retallades en els pressupostos de sanitat i educació.

Com era de preveure, les receptes d’austeritat no estan contribuint a sortir de la crisi: Portugal viu una recessió històrica amb l’empobriment massiu de la població i el deteriorament de l’estat de benestar. El missatge xantatgista del govern també és el mateix que a l’Estat espanyol: “O això que ningú vol, o la catàstrofe”.

La resistència i les mobilitzacions van en augment en els últims mesos. Tot i que existeix un cert desfasament entre el potencial de gent que participa en les mobilitzacions i la quantitat de gent organitzada (ja sigui a nivell sindical o polític) que limita la creació d’un cicle de lluites continu, s’estan obrint esquerdes entre la classe dirigent de Portugal.

El primer ministre Passos Coelho no deixa de llançar missatges cridant a la unitat davant les crítiques de l’oposició. El Tribunal Constitucional va anul·lar algunes de les retallades aprovades a l’últim pressupost. Fins i tot el president conservador Aníbal Cavaco Silva va parlar en el seu discurs de la cerimònia de l’Assemblea Legislativa d’errors en les previsions de la Troica, i d’un atur i una recessió més gran del que s’esperava. La “crisi de règim”, molt accentuada a Grècia o Itàlia, creix també a Portugal i l’Estat espanyol.

L’oposició als carrers prové tant de sectors obrers i sindicats (principalment la CGTP, que va convocar les manifestacions del 25M i anuncia una vaga del sector públic al juny), com de moviments socials en l’ona del 15M, com és la campanya “Que se lixe a Troica!”. Aquesta última ha estat la principal impulsora de la convocatòria a nivell europeu de la jornada de mobilització de l’1 de juny. El panorama és similar al de l’Estat espanyol: hi ha una àmplia capa de la població disposada a mobilitzar-se, però que no troba referents d’organitzacions polítiques i sindicals que estiguin per impulsar un cicle de lluites.

El gran repte per a l’esquerra a Portugal és convertir aquests moments de mobilització més o menys espontanis en una resistència organitzada contra la crisi. La relació amb les organitzacions obreres tradicionals, l’organització en els sectors laborals més precaris, i sobretot, superar la divisió entre lluites econòmiques i lluites polítiques són els eixos que ajudarien a construir un moviment que realment pogués tombar els plans de la Troica.

Aquest últim punt és clau, ja que una qüestió política com és el pagament del deute condiciona qualsevol mesura econòmica que es pretengui prendre. Com diu Francisco Louçã, membre del Bloco De Esquerda “si el deute crea deute, la cancel·lació és l’única sortida possible”.

—–

Rep més informació sobre En lluita, anticapitalisme i revolució

Llegeix en contingut complert del diari En lluita

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×