Agenda

La revolució torna als carrers d’Egipte per enfrontar-se a Mursi

31/01/2013

Per Phil Marfleet. Egipte està entrant en el tercer any de la seva revolució en un estat d’ira i determinació. Furiosos i furioses per una nova sèrie d’assassinats comesos per la policia i les bandes estatals, s’han enfrontat al govern i el seu intent de revertir els èxits del moviment de masses.

Molts egipcis i egípcies, ara veuen als Germans Musulmans com a valedors del capital internacional i dels negocis locals, quan no fa tant havien dominat l’oposició al règim. També són considerats com antidemocràtics i hostils als objectius de la revolució.

Quan Mursi va declarar l’estat d’emergència a finals de gener a les ciutats del nord, Port Said, Ismailia i Suez, milers de persones van sortir als carrers per desafiar el toc de queda. L’exèrcit no va intervenir, un senyal de debilitat de Mursi i de l’aprofundiment de la crisi política dels Germans Musulmans.
Els mitjans occidentals habitualment descriuen Egipte dient que ha passat de “Primavera Àrab” a “Hivern islamista”, amb les energies revolucionàries sufocades pel nou govern i la seva agenda religiosa. En realitat el moviment de masses és cada vegada més secular.

Partits no religiosos i xarxes d’activistes dominen les protestes al carrer, insistint que les persones egípcies, musulmanes i cristianes tenen un interès comú en aprofundir el canvi.
Consignes religioses, de vegades importants en les primeres etapes de la revolució, s’escolten amb menys freqüència. La demanda és “pa, llibertat i justícia social”.

La germandat musulmana no es preocuparà d’aturar l’augment de la pobresa, d’establir un salari mínim efectiu o de garantir el proveïment d’aliments bàsics i combustible. En lloc de garantir les llibertats bàsiques, el que vol és prendre mesures dràstiques contra el moviment que va enderrocar a Mubarak i va alliberar milers de presos polítics, entre ells molts líders islamistes.

Mohamed el-Beltagy, dirigent de la germandat, va fer una crida a Mursi “per intervenir amb plens poders”, va descriure els manifestants com “pinxos” i va exigir “un estat d’emergència”. És una crida a tornar a imposar les polítiques de Mubarak, el dictador que mantingué l’estat d’emergència durant 30 anys.
A Alexandria, les manifestacions es van apoderar de l’estació de tren i van ocupar les vies. Altres van marxar cap al centre de la ciutat corejant “acabem, acabem amb el poder de la germandat” i, a Mursi, “els pobres diuen: ves-te’n”.

El president egipci queda atrapat entre les pressions de les finances internacionals i les demandes de la gent. Amb les noves eleccions parlamentàries que s’acosten, el repte per les persones revolucionàries és el d’organitzar una alternativa electoral eficaç que pugui fer front als islamistes. Alhora, les organitzacions de l’esquerra tenen el repte d’enfortir l’organització obrera.

Nous atacs contra la revolució requeriran respostes als carrers, però també en els llocs on la classe treballadora té el poder col·lectiu. El 2011 les vagues de masses van jugar un paper clau en l’enderrocament de Mubarak. Aquestes seran necessàries una vegada més per mantenir la lluita pel pa, la llibertat i la justícia social.

—–

Rep més informació sobre En lluita, anticapitalisme i revolució

Llegeix en contingut complert del diari En lluita

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×