Agenda

La unió ens farà vèncer

04/12/2013

Óscar Simón

Anticapitalisme | Coordinar les forces d’activistes i sindicalistes de base enforteix les lluites contra l’austeritat i per la justícia social.

06_organització

El repte és coordinar a les persones que impulsen les mobilitzacions de diferents sectors. / Mariña Sánchez.

Després de sis anys de crisi econòmica global i de cinc anys d’ofensiva capitalista brutal la situació social i política empitjora cada dia.

Si observem les xifres de pobresa, fam, malaltia, reducció de l’esperança de vida, atur, guerres, destrucció ambiental i el ressorgiment del feixisme a Europa podem dir que el capitalisme, és a dir el sistema de producció regit pel benefici d’uns pocs i sustentat pel sacrifici de la majoria,  s’encamina cap a un horitzó de misèria i de dolor, amb desigualtats socials cada vegada més grans i amb un seriós perill de convertir en inhabitables enormes zones del planeta. Així doncs, la necessitat de canviar de sistema és més imperiosa que mai, cada vegada més persones ho saben i creix la politització i polarització social.

La majoria de persones es polititzen a través de processos de lluita que els porten a fer-se preguntes i entrar en contactes amb noves idees més enllà de les promogudes pel sistema. Dues de les principals són l’individualisme a ultrança i la creença de que no hi ha alternatives al sistema actual. Mitjançant el 15M, les marees, les PAHs i, en un altre sentit, a Catalunya amb el procés d’independència, milers de persones s’estan polititzant.

Ara bé, seria enganyar-se dir que aquestes persones són majoritàriament anticapitalistes. Per això, les organitzacions revolucionàries han de participar en la lluita per les reformes principalment perquè aquestes serveixen per millorar la vida de les persones i perquè en les lluites es generen no les úniques, però sí les condicions per al qüestionament de les idees dominants, i aquí trobem el terreny més fèrtil per al creixement de les idees revolucionàries.

Quina organització?

Quan parlem d’organització ens referim a una eina de combat, allunyada tant del model del PSOE com del model d’ICV.

En primer lloc, una organització revolucionària encara que pot participar puntualment en les eleccions, les concep com unmitjà per estendre les idees revolucionàries, mai com un fi.
És important participar i promoure processos de confluència política atès que ajuden a anar articulant la classe. Durant les eleccions i el moment d’obertura política que aquestes representen, és possible debatre amb centenars de milers de persones.

Com En lluita el que proposem és una organització marcada per la democràcia de base. Una democràcia basada en l’acció de les persones que formen l’organització. Realitzem una assemblea anual on marquem les línies generals i triem a les persones encarregades de coordinar certes tasques.

Aquestes persones són revocables en qualsevol moment, però més enllà d’aspectes formals En lluita funciona amb nuclis locals, que seguint les línies generals marcades a l’Assemblea actuen en el seu entorn.
La iniciativa dels nuclis locals i fins i tot de les pròpies persones marquen la política real de l’organització.

Una organització pensada d’aquesta manera, en la qual el col·lectiu diposita la seva confiança en totes i cadascuna de les persones que militen per prendre decisions que afecten al conjunt, permet actuar de manera eficient i ràpida.
No obstant això, per funcionar així sense incórrer en contradiccions constants és necessari construir una organització ideològicament cohesionada. La discussió política constant, les activitats de formació (xerrades, tallers, lectures) i les publicacions es troben en el nucli mateix de l’organització.

L’organització anticapitalista ha de tenir una característica especial: ha de tenir arrels a la classe treballadora, perquè és aquesta la que mou el món, la que permet que el sistema funcioni i, per tant, l’única que el pot aturar i modelar fins a convertir-lo en un lloc amb justícia social per tota la humanitat.

Vagues com la de la neteja de Madrid, la d’ensenyament a les Balears, o la de Panrico en els moments d’escriure aquest article, estan demostrant com és possible frenar en gran mesura els plans dels poderosos. La gestió col·lectiva de l’economia és només possible si les persones que produeixen controlen la riquesa, com demostra de manera incipient el cooperativisme.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×