Agenda

L’altra opinió | Els reptes de l’esquerra egípcia

04/05/2011

Per Olga Rodríguez (*). [Versió web estesa] L’esquerra egípcia té davant seu un moment únic, un terreny nou encara sense abonar en què és ser possible. A centenars de fàbriques distribuïdes arreu del país els obrers protagonitzen vagues en les quals ja no només demanen sous dignes i un mínim de drets i dignitat laborals. En diversos casos han afegit l’exigència de la nacionalització de les empreses en què treballen, privatitzades anys enrere a través de l’anomenada “reforma econòmica” de Mubarak, un eufemisme fet a mida per a denominar un pla de venda de companyies públiques a multinacionals estrangeres per preus sovint molt per sota del seu cost oficial. Tot això encoratjat per Washington, el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial.

Aquestes exigències de nacionalització han estat presentades davant els tribunals. Els advocats que defensen els obrers leguen que hi va haver corrupció en la venda –l’empresa taxadora va poder ser subornada per fixar un preu més baix del real i la diferència s’hauria quedat a les butxaques d’oficials del règim– i que els nous propietaris no només no han complert el compromís adquirit per escrit en el contracte d’invertir en les fàbriques, sinó que estan desmantellant venent els terrenys en què s’assenten, amb l’única finalitat d’enriquir-se personalment.

A més d’aquestes peticions de nacionalització d’empreses, els treballadors segueixen apostant fort per la seva unió en sindicats independents i per la integració d’aquests en una federació de nous sindicats lliures. Hi ha casos absolutament nous, com l’exemple de l’hospital Mansheat El Bakry a Heliópolis, on metges, infermers i treballadors –inclosos els transportistes que cobreixen la ruta de l’hospital– s’han unit en un nou sindicat independent, han fet fora el director, han exigit a l’Exèrcit que el processi amb càrrecs de corrupció, i entre tots han triat un nou director, un cristià copte. Tot un exemple de com els sectarismes religiosos es deixen de costat en la lluita revolucionària.

Els reptes són nombrosos: des de la caiguda de Mubarak fins avui són milers les institucions, representants governamentals occidentals i organitzacions no governamentals estrangeres que han recalat a Egipte amb la intenció d’invertir i per tant “assessorar” o dirigir els projectes revolucionaris dels egipcis . “Si acceptem aquestes ajudes econòmiques estarem a l’atzar d’interessos aliens”, opinen els diferents grups de l’esquerra socialista egípcia.

Per això, el principal debat que mantenen en aquests moments gira entorn a la manera d’organitzar-se amb força però sense intervenció governamental / institucional exterior i, per tant, sense gaire suport econòmic. La nova llei electoral exigeix per a la creació d’un partit un mínim de 5.000 membres –enfront dels 1.500 que es requerien fins ara– distribuïts per bona part de les àrees geogràfiques del país. Cada un d’aquests integrants s’ha de registrar i pagar una petita quota per això i tots han d’anunciar la fundació del partit en una pàgina d’un diari, la qual cosa també costa diners.

Per això un sector important de l’esquerra egípcia no centra els seus objectius a les eleccions parlamentàries de setembre ni en les presidencials de novembre, ja que, si res no canvia, és probable que en ambdues surtin beneficiats aquells partits ja existents durant la dictadura –i, per tant, d’estructura més sòlida– o els que compten amb un gran suport econòmic. Bona part de les agrupacions revolucionàries coincideixen a assenyalar que el seu objectiu és el treball en el terreny, el teixit de bases consistents a través de sindicats, associacions i moviments socials com a plataformes des de les quals exigir i pressionar els poders i des d’on abonar un terreny d’igualtat i justícia que, posteriorment, serviria de base per a la construcció d’una estructura política forta i per a l’organització d’un sistema polític, econòmic i social que deixi enrere les pràctiques corruptes i desequilibrades de l’actualitat.

Les incerteses i obstacles són nombrosos, però és indiscutible que el que ara se sembri en el camp social i laboral egipci donarà com a fruits nous camins difícils de desmantellar.

(*) Periodista i enviada especial de Público al Caire

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×