Agenda

Les nostres dades a la venda

09/01/2014

Manel Ros

Tecnologia | L’obtenció, emmagatzemament i anàlisi de dades s’ha convertit en un nou mercat per al capitalisme.

Espais com aquest serveixen per emmagatzemar les nostres dades.

Espais com aquest serveixen per emmagatzemar les nostres dades.

Les xarxes socials i internet estan jugant un rol important en els moviments polítics i socials. Les oportunitats que genera el fet d’estar connectades i rebre informació és en molts casos una avantatge a nivell mobilitzador i organitzatiu.

Però en l’anàlisi d’internet i les xarxes socials cal tenir en compte com veu el sistema capitalista aquest nou terreny d’acumulació de capital. La idea generalitzada és que les persones que utilitzem les xarxes socials som clients. La realitat és molt diferent. Per aquestes empreses som producte, i no client. O millor dit, el producte són les nostres dades que després poden vendre a altres empreses.

La sortida a borsa de Twitter, malgrat que es diu habitualment que no dóna cap mena de benefici, mostra que el que ven Twitter, al igual que la resta de xarxes socials, són les dades de les persones que les usen. Unes dades cada dia més valuoses que reben el nom de Big Data. És a dir, els grans volums d’informació que es registren i emmagatzemen per tot el món i els sistemes i eines que serveixen per analitzar aquestes dades. Com qualsevol altre producte en el capitalisme es posa en el mercat per fer-ne diners.

Google, per exemple, processa 25 petabytes de dades al dia. Un petabyte equival a un milió de gigabytes. Per tant cada dos dies només Google enregistra i emmagatzema dades equivalents a tots els llibres coneguts escrits en la història de la humanitat. Cada dia es recullen a través de totes les xarxes connectades dos trilions i mig de bits en dades i el nombre de dispositius a la xarxa duplicaran a la població mundial el 2015.

Pre-competència

Però el capitalisme necessita un mecanisme per ordenar totes les dades i que siguin útils. L’empresa d’anàlisis Gartner dóna un valor a aquest nou mercat de 132.000 milions de dòlars i calcula que més de quatre milions de persones hi treballaran. El sistema de Big Data és tan important que empreses com Google, Facebook o Amazon, desapareixerien si aquest sistema deixés de funcionar. Un poder que si més no, tenen potencialment, aquestes quatre milions de persones que hi treballen.

Aquestes dades serveixen a les empreses per detectar els gustos de les persones consumidores i avançar-se al que suposadament volen. La competència entre empreses ja no només es dóna en els mercats, sinó que podríem dir que hi ha una pre-competència per aconseguir abans que ningú la informació de què serà allò que es voldrà. Un exemple pràctic són les empreses Cap Gemini i SAP que estan desenvolupant un sistema per enviar ofertes al mòbil de la clientela de supermercats en base al que posem al carro de la compra abans d’arribar a pagar a la caixa.

Però el problema va més enllà. Aquests sistemes també s’estan començant a utilitzar a administracions públiques i forces de seguretat. Pel·lícules com Minority Report, on es detenien a persones abans de cometre el delicte, podrien ser més reals del que ens pensem. Les precogs (les persones que a la pel·lícula suposadament predeien el que passaria) serien substituïdes per l’anàlisi de dades. El documental The Age of Big Data mostra un exemple. El departament de policia de Los Angeles, EUA, rep cada matí un mapa on a partir de l’anàlisi de dades massives, apareixen marcades les zones de la ciutat on suposadament hi ha més probabilitat de delictes. Òbviament sense tenir en compte què fa que hi hagi delictes i quin sistema social i econòmic els incentiva.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×