Agenda

L’expulsió del nazisme del sud d’Europa

01/12/2014

Nikos Loudos

Les milícies populars van fer recular el feixisme abans de l’arribada dels aliats.

Les milícies populars van fer recular el feixisme abans de l’arribada dels aliats.

Fa 70 anys, durant el desembre de 1944, es va decidir si l’alliberament de gran part d’Europa de l’ocupació nazi significaría un canvi real en la vida de la gent que tant havia patit o un retorn l’anterior. D’una banda, els suposats “alliberadors” (Gran Bretanya, EUA) van preferir esclafar els moviments d’alliberament. Per altra banda, els partits comunistes, tot i haver jugat un paper importantíssim durant la resistència, van deixar caure els moviments a les urpes dels agressors, sota la il·lusió de que els anglesos i els nord-americans eren “aliats” en una guerra antifeixista. I els guanyadors d’aquesta guerra volien trencar totes les esperances dels d’abaix.

Atenes es va alliberar oficialment el 12 d’Octubre de 1944. El comandant alemany va anunciar que els nazis abandonaven. Al migdia, les campanes de les esglesies van començar a sonar. Al mateix temps que els soldats alemans es desplaçaven per les avingudes, es van crear manifestacions plenes d’alegria. Les banderes del partit comunista van sortir al carrer. Una part del ELAS (l’exèrcit d’EAM) va desfilar armada pel centre de la capital. Els mateixos carrers i les mateixes places, tres anys abans, es trobaven plenes de milers de cadàvers d’homes, dones i nens que havíen mort de gana durant “l’hivern negre” del 41-42. Ara estaven plenes d’il·lusió.

Grècia

Dos mesos més tard, al desembre del 44, la sang retornaría. Pel matí del 3 de desembre, una riada de manifestants arribava a la plaça Sintagma d’Atenes. De cop i vola, la policía va començar a disparar sobre la multitut. 21 morts i 144 ferits. Va ser una massacre de gent sense armes. El dia següent tota la capital s’havia paralitzat per la vaga generalque va convocar l’EAM (Front Nacional d’Alliberació) durant els funerals de les víctimes. Novament la policía, juntament amb altres organitzacions “nacionals”, va obrir foc. Al mateix temps, l’ELAS emprendría les seves operacions per a desarmar les comisseries i desactivar les organitzacions feixistes que s’amagaven en alguns barris al voltant de l’acropolis. El primer ministre anglès, Winston Churchill, va enviar un telegrama al general Scobie de les forces ingleses a Atenes: “Podeu aplicar totes les mesures que volgueu… no dubteu en actuar com si estiguéssiu en una ciutat ocupada on hagués estallat una rebelió. Poc dies després, tancs i avions anglesos bombardejaven Atenes. Per buidar el cami de barricades des del centre fins al barri obrer de Piresteri, van necesitar 100 tancs. Dos mesos després, l’ELAS, l’exèrcit que havia alliberat el país dels nazis i que defensava el poble de les banderes feixistes, rendiría les seves armes a Scobie, el qual es seguía considerant representant de les forces “aliades”.

Italia

Claudio Pavone, històric de la resistència Italiana, en la seva obra “Una guerra civil” diu que alguns dels partisans italians de les brigades Garibaldi (formades pel Partit Comunista) tenien dubtes sobre la línia del partit, que perdia cooperación amb els anglesos. “Però, no veieu el que están fent amb Grècia?” va ser l’argument d’un d’ells. Aquesta conversació va tenir lloc el mateix desembre de 1944.

A Itàlia l’alliberament s’havia aconseguit també des de baix. A finals d’agost de 1944, Florència estava dividida en dues. Els partisans havien començat a lluitar contra els alemanys el dia 4 i l’11 es va declarar la rebel·lió. A la part lliure de la ciutat van començar a editar periòdics. Un venedor de “Avanti”, el diari del Partit Socialista, descriu: “Un home de 70-75 anys em va parar a la Plaça de Sant Marc. Sense dir ni una paraula va agafar el diari i el va subjectar com un cristià subjectaria una icona. Després, va besar el “Avanti” i va començar a plorar “. El règim feixista de Mussolini havia prohibit la publicació de “Avanti” des de 1926.

Restauració

Tota aquesta alliberació des de baix va volar pels aires quan van arribar els “alliberadors”. Els soldats britànics van arribar als voltants de Florència i van anunciar als partisans de la brigada Garibaldi al riu Arno, que encara estaven lluitant contra els nazis, que la seva milicia s’ hauria de dissoldre. De què serveixen els partisans quan hi ha forces armades per l’alliberament? Els anglesos volien imposar el poder d’uns aristòcrates a la ciutat. La Resistència volia com a alcalde a un antic socialista. Al final, els anglesos van cedir.

Però, passats uns mesos, van apunyalar als partisans per l’esquena. L’alliberament de Florència va ocórrer durant la campanya d’estiu contra la “línia gòtica” dels nazis al llarg dels cims dels Apenins. Al novembre, el general Harold Alexander, comandant de les forces aliades, va enviar un missatge a la Resistència, comunicant que les operacions es pararien fins a la primavera següent.. Fins llavors els partisans haurien de amagar-se. Potser aquesta va ser l’única vegada en la història de la guerra que un general va anunciar els seus plans a través de la ràdio. El resultat va ser l’esperat. L’exèrcit alemany va atacar als partisans, sabent que no tenien suport. Els feixistes de Mussolini es van animar també a massacrar. Les ciutats alliberades van caure, milers de partisans i partisanes van ser assassinades.

Itàlia i Grècia no van ser els únics exemples. L’octubre de 1944, el govern del rei Albert, a qui havien portat els anglesos a Brussel·les, va ordenar el desarmament de la Resistència. L’esquerra es va negar a les condicions del govern. El 25 de novembre, soldats britànics i policia van obrir foc contra una concentració massiva a Brussel·les.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×