Agenda

Maig del 68: Quan l’impossible va ser real

01/05/2014

Itziar Cedar

Les protestes van començar per les males condicions de l’estudiantat.

Les protestes van començar per les males condicions de l’estudiantat.

Els fets de maig del 1968 tenen les seves arrels en una època on van sorgir les primeres protestes contra la guerra del Vietnam a nivell internacional, acompanyades d’un creixement de consciència antimperialista que va permetre polititzar un gran nombre d’estudiants arreu del món. A França, a finals dels 50 es va crear un sindicat d’estudiants de classe que va tenir continuïtat fins a principis dels 60, impulsat per un sentiment d’oposició a la repressió d’Algèria per part de les tropes franceses. En aquell moment, el 50% de les estudiants s’identificava amb el sindicat estudiantil nacional (UNEF) que estava liderant la lluita contra la guerra. No obstant això, al 1962 quan la guerra es va acabar, el nivell d’implicació estudiantil que s’havia assolit va decaure. El nombre d’estudiants del sindicat va baixar en picat i la UNEF va perdre força –però no per gaire temps.

Tot va tornar a començar en un petit campus a les afores de París anomenat Nanterre, que s’havia construït recentment per acollir al gran nombre d’estudiants que ingressaven a la universitat. Les protestes van començar inicialment per les males condicions en que es trobava l’alumnat. Es sobrepassava el límit de capacitat, s’imposaven restriccions autoritàries, no hi havien accessos a les activitats culturals de la ciutat, etc. I així es van desencadenar una sèrie de protestes que van anar prenent més força a mesura que la situació empitjorava, però hi participava només una minoria.

Salta l’espurna

No va ser fins a l’ocupació de la universitat que l’alumnat no polititzat va començar a prendre posició, quan la repressió de la policia va despertar el sentiment de solidaritat al campus. Aleshores, la UNEF va convocar una vaga junt amb el sindicat de professors “progressistes” (SNE Sup) pels dies 6 i 7 de maig, que va rebre el suport i la participació de milers d’estudiants arreu de França, on també s’hi van sumar professors i alumnes de secundària. Evidentment, la policia també hi va ser present reprimint i intentant frenar la mobilització. Aquestes protestes van tenir una gran importància per, entre altres coses, la determinació que va tenir l’alumnat en enfrontar-se a la repressió de les forces policials, la qual cosa va influir una gran part de la classe treballadora.

Els dies següents, les protestes i mobilitzacions van seguir creixent i elevant la participació, aconseguint que un nombre considerable de persones treballadores s’uneixin. Fins ara havien tingut una visió negativa del moviment estudiantil promoguda per la burocràcia del sector obrer, però va quedar totalment desmentida al veure la capacitat i iniciativa d’organització que tenia el moviment.

El dimecres 8 de maig van aparèixer per primer cop els líders dels sindicats de París i alguns polítics d’esquerres per controlar i reduir la mobilització. Quan la policia finalment va bloquejar el camí a les 8 del vespre, els entusiastes delegats, per no ofendre als seus nous aliats, van ordenar una tranquil·la dispersió. Això va provocar una desmoralització de part de la gent mobilitzada, que creien que el moviment havia patit una derrota irreversible per culpa de la maquinària sindical. Un antic líder de la UNEF va dir el dia següent en una reunió: “Afortunadament per nosaltres, el govern no es va retirar ahir a la nit, ja que en tal cas, nosaltres també ho hauríem fet. Malgrat la extraordinària aptitud combativa, el moviment ha mostrat la seva vulnerabilitat”.

La nit del divendres 10 de maig, coneguda com la “nit de les barricades”, va ser la nit en que les estudiants que havien estat reprimides per la policia els dies previs van decidir mantenir-se fermes i seguir lluitant. A mitjanit es trobaven a les barricades que s’havien construït al Quartier Latin hores abans per protegir-se dels atacs de la policia. Aquella nit va passar a una velocitat supersònica, quan reporters de la ràdio van començar a emetre tot el que estava passant i a encoratjar a l’audiència perquè s’unís a la gent revoltada, fet que va donar resultat i més gent s’hi va afegir. Un testimoni que va estar participant a les barricades va dir: “Literalment, centenars de persones estaven ajudant a construir les barricades: estudiants, dones, obreres, gent en pijama, etc. Es van formar cadenes humanes per transportar materials. Tot passava instantàniament i en molt poc temps vam tenir unes barricades d’un metre d’alt per tots els carrers del barri.” I es diu que, Ernest Mandel, trotskista belga, va pujar sobre una barricada i va dir: “Que preciós! És la revolució!”, mentre veia com el seu propi cotxe es calava en flames.

Poder dual

El dia 13 els sindicats francesos liderats pel partit comunista van convocar una vaga general amb l’objectiu de controlar la situació. Es va comptar amb la participació d’un milió de persones i l’alumnat va tornar a ocupar la universitat. Paral·lelament es van crear comitès d’acció, d’estudiants, d’empreses i treballadores, involucrant a la gent per crear una força unificada entre persones treballadores i estudiants. Per aquest mateix motiu, la maquinària sindical, inicialment, no va poder monopolitzar el moviment que es va veure plenament organitzat pel poder unitari de la gent. Va ser la manifestació més gran que s’havia vist a la ciutat des de l’alliberació de l’ocupació nazi al 1944, i es va crear el que s’anomena “poder dual”, on la classe treballadora pren poder paral·lelament al poder del govern.

Els fets de maig són un clar exemple de transformació social que s’ha d’utilitzar com a referent, sense repetir els errors i aprofitant les oportunitats revolucionaries. Un referent que ens mostra que sí és possible una nova forma de poder, construït a les barricades, als comitès d’acció i a les ocupacions de fàbriques i universitats.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×