Agenda

No a la nova llei de l’avortament

27/10/2013

Les modificacions en la Llei de l’Avortament anunciades pel Govern suposen un greu atac als drets sexuals i reproductius de les dones que han estat aconseguits a través d’anys de lluita.

Els sectors més conservadors de la dreta estan guanyant terreny en una de les seves batalles més mediàtiques: acabar amb els drets sexuals i reproductius. La reforma de la Llei de Salut Sexual i Reproductiva i de la Interrupció Voluntària de l’Embaràs (Llei de l’Avortament) anunciada pel ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, suposa un greu retrocés per als drets de les dones. La llei anterior, aprovada al 2010, encara que comptava amb importants limitacions, va suposar alguns avanços, com l’avortament lliure per al termini de 14 setmanes o la possibilitat que les menors poguessin avortar sense consentiment patern. Ambdues opcions seran suprimides en la nova llei, que a més inclourà retrocessos tan greus com la il•legalització de la interrupció de l’embaràs en cas de malformació del fetus. El Govern està estudiant a més la forma de limitar l’accés a l’anticoncepció d’urgència (píndola del dia després), que només podrà obtenir-se mitjançant prescripció mèdica.

En al·lusió a la nova llei, Gallardón afirmava que es tracta de “defensar el dret i la dignitat de la dona amb un dels seus valors fonamentals: el dret a la maternitat” i que existeixen una sèrie de “pressions que exerceixen una violència estructural sobre la dona embarassada”. Aquest tipus de declaracions, a més de reprendre el principi retrògrad de reduir la feminitat a la maternitat, pretenen maquillar de bones intencions els veritables objectius d’aquesta reforma: restar autonomia a les dones i retornar-nos al paper de cuidadores a la llar.
La maternitat: dret o obligació?

Si tant els preocupa el dret de les dones a ser mares, per què no legislen en aquells àmbits que facilitin aquest dret en lloc de restringir la llibertat de les dones? Com és costum en la dreta, en lloc d’atacar a la causa, s’utilitza la conseqüència per justificar determinades polítiques. Per desgràcia, és cert que existeixen discriminacions laborals per a les dones i que l’embaràs és un motiu habitual d’acomiadament, però això no té res a veure amb que se’ns negui el dret a decidir a totes les dones. Les discriminacions en l’àmbit laboral han d’impedir-se en aquest terreny, qüestió en la qual precisament el Govern està legislant en la direcció oposada, com pot veure’s amb l’última reforma laboral. El dret de les dones a ser mares, passa perquè l’Estat garanteixi determinades condicions que ho facin possible sense que impliqui que aquestes hagin de sacrificar les seves vides professionals i personals. Equiparar els permisos de paternitat als de maternitat, ampliar les places de guarderies, garantir la seguretat laboral i una educació pública de qualitat o facilitar l’accés a l’habitatge seria molt més efectiu a favor del dret a la maternitat (i la paternitat) que penalitzar l’avortament.

Un recent estudi signat per l’Organització Mundial de la Salut i publicat en la revista The Lancet, compara la situació de diferents països amb lleis més o menys restrictives en relació a l’avortament i demostra que la seva prohibició, no implica que se’n produeixin menys, sinó que únicament provoca que aquests es realitzin en pitjors condicions. La inseguretat sanitària i jurídica sobre l’avortament és una de les causes més importants de mortalitat matern-infantil en els estats que tenen regulacions restrictives. Les limitacions en els drets sexuals i reproductius, per tant, no tenen res a veure amb protegir les dones, sinó tot el contrari.
Avortament i subordinació

Emmascarat amb boniques paraules, el que s’amaga darrere d’aquesta llei és el debat sobre la posició que les dones hem d’ocupar en la família i en la societat. En plena crisi econòmica, aquest atac al dret a decidir sobre la reproducció no és casual. És necessari entendre’l en el seu context, marcat per l’ofensiva que hem estat patint les dones treballadores en els últims anys, la qual es tradueix en la precarietat laboral i el desmantellament dels serveis públics. Amb les retallades, la feina de cures i reproducció que abans cobrien en part els serveis públics està sent deixada de banda per l’Estat. Com a conseqüència, aquest treball està tornant a produir-se exclusivament a les llars, on el exerceixen fonamentalment les dones. Aquest paper a la llar entra en contradicció amb la incorporació de les dones al mercat laboral, situant-nos en una tensió permanent entre dos mons que se’ns presenten com a incompatibles. En aquest context, reprendre el debat públic entorn de l’avortament, resulta de gran utilitat per al Govern. En qüestionar el bon criteri de les dones per decidir sobre el seu cos i criminalitzar a totes aquelles que no desitgin ser mares, les posicions antiavortistes reforcen el nostre paper com a mares i esposes en l’àmbit domèstic, que en aquests temps de retallades es fa encara més indispensable per al sosteniment de la societat.

D’altra banda, els qui més ferventment s’oposen a l’avortament, els sectors més conservadors de la dreta i l’església, també s’oposen a la inclusió de l’educació sexual en el sistema educatiu, així com a millorar la prevenció per mitjà d’anticonceptius, la qual cosa incrementa el nombre d’avortaments. Als Països Baixos, que compta amb la llei més despenalitzadora del món (permet avortar fins a la setmana 24 de gestació), l’índex d’avortament és el més baix de tota la UE. El motiu fonamental és que als anys 70 es va iniciar un pla d’educació sexual. Les lleis restrictives de l’avortament, al no anar acompanyades d’una bona educació sexual, acaben funcionant com a sancionadores de la sexualitat femenina. Mentre la relació sexual és entre dues persones, la responsabilitat per l’embaràs i si s’escau, l’avortament, recau exclusivament en nosaltres, que som culpabilitzades i estigmatitzades per estar fent quelcom subjecte a consideracions legals i morals de tercers.
Un moviment ampli i unitari

A l’Estat espanyol, el moviment feminista porta dècades reivindicant el dret de les dones a decidir sobre el seu cos i la seva reproducció i han estat molts els drets aconseguits. Avui dia, la majoria de les dones que avorten ho fan sense riscos greus per a la seva salut, el nombre de morts per avortaments clandestins ha disminuit considerablement i s’ha facilitat l’accés a mitjans anticonceptius i a la píndola del dia després. Si bé queda molt per fer, l’experiència demostra que la lluita no ha estat debades. El Govern haurà d’enfrontar-se a un moviment amb una àmplia trajectòria.

Des que el Govern anunciés els canvis previstos per a la nova llei, han anat sorgint diferents iniciatives per fer-li front. Estem en un moment en el qual l’ofensiva conservadora és tal que és molt probable que entre l’oposició a aquesta llei hi hagi sectors més reformistes, que no defensin obertament l’avortament lliure, sinó algun tipus de llei més progressista que la contrareforma del PP, que combini terminis i supòsits. Des d’un punt de vista estratègic, negar-se a manifestar-se al costat d’aquests sectors, seria un error. Si realment volem tirar enrere aquesta nova llei, necessitem un moviment ampli, que ens permeti unir als carrers el màxim nombre de persones.

D’altra banda, això no significa que els qui considerem que el dret a l’avortament passa perquè aquest sigui totalment lliure i gratuït, caiguem en l’oportunisme i no fem sentir les nostres veus. El dret de les dones a decidir lliurement, la despenalització total de l’avortament i que aquest sigui una prestació garantida en la sanitat pública, són reivindicacions que han d’estar presents en tota mobilització. Però si en lloc de limitar-nos a reunir-nos amb les persones que ja comparteixen aquesta visió, ens relacionem en espais més amplis, és més probable que tinguem èxit en l’objectiu d’impedir aquest retrocés. A més, això ens permetria debatre amb més gent, que pot acabar sumant-se al moviment per un avortament lliure i gratuït. El 28 de setembre, dia internacional de lluita per la despenalització de l’avortament, ja ha estat anunciada per diverses plataformes com una data clau de mobilització. Seria una bona oportunitat per iniciar aquesta lluita unitària tan necessària.

L’accés a l’avortament: una qüestió de classe

Per molt que s’obstinin els antiavortistes a defensar que es tracta d’una qüestió moral, la veritat és que la legislació entorn de l’avortament és una qüestió política, que té a veure amb els drets col·lectius de les dones i la posició que ocupem en la societat. Les polítiques que penalitzen o restringeixen l’avortament han d’analitzar-se en relació amb les desigualtats de gènere, però també amb les diferències de classe que conformen el sistema capitalista.

L’avortament no és una pràctica que es circumscrigui a una classe social. La interrupció voluntària de l’embaràs (IVE) es dóna tant en les dones de classe alta com en les de classe baixa. No obstant això, la penalització de l’avortament i les restriccions que dificulten que pugui dur-se a terme de forma segura i gratuïta, fan que existeixin importants diferències en com es realitza i en els riscos que corren unes i altres.

Segons les dades facilitades pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, el 98,16% dels avortaments que es van realitzar al 2010 a l’Estat espanyol es van fer en centres privats, percentatge que amb prou feines varia en anys anteriors. El fet que l’avortament, fora de determinats supòsits, continuï estant tipificat com un delicte penal, deixa a les persones que són professionals sanitaris i a les dones que avorten en una situació d’inseguretat jurídica. En aquesta situació, molts facultatius prefereixen estalviar-se problemes i acollir-se a l’objecció de consciència per no haver de practicar IVEs, encara que personalment no tinguin inconvenient. Això fa que siguin molt pocs els centres públics que presten aquest servei. A això cal afegir la recent mesura aprovada pel Govern que impedeix a les dones immigrants avortar en la seguretat social, mesura que segons les retallades que s’estan aplicant a la sanitat, és molt possible que acabi estenent-se a totes les dones.

Amb la contrarreforma anunciada pel Govern, les dones sense recursos econòmics que vulguin avortar, o es vegin obligades a fer-ho donades les seves circumstàncies, hauran d’enfrontar-se a una sèrie d’obstacles que no tindran les mateixes conseqüències per a les dones de classe alta. Les primeres hauran d’acollir-se necessàriament a un dels supòsits i dins dels terminis establerts, amb el risc de ser jutjades, mentre que aquelles dones que tinguin diners sempre podran viatjar a un altre país que compti amb una llei menys restrictiva. La Llei de Supòsits, combinada amb les dificultats per avortar en centres públics, deixa a moltes dones sense opcions i augmenta les probabilitats que es sotmetin a intervencions il·legals, en les quals els riscos de patir hemorràgies i infeccions es multipliquen, posant en perill la seva vida.

D’altra banda, l’eliminació del supòsit que permetia avortar en cas de malformació del fetus, és especialment greu per a les dones de classe treballadora. Fer-se càrrec d’un fill o filla amb autonomia restringida no és igual per a totes, i menys després d’haver-se suprimit les ajudes que proporcionava la Llei de Dependència. De nou, aquelles famílies que puguin accedir a tractaments d’alt cost o pagar a una tercera persona perquè cuidi als seus fills i filles, no hauran d’afrontar tants problemes i patiments com aquelles que no puguin permetre-s’ho.

El dret a l’avortament no pot entendre’s fora de les desigualtats de classe i en aquest sentit, la reivindicació del mateix no hauria de limitar-se a lluitar pel dret individual de cada dona a decidir. Per descomptat, aquesta és una condició imprescindible, però perquè realment totes les dones puguin prendre les decisions sobre la seva reproducció de forma lliure, l’avortament ha de convertir-se també en un dret social. Això passa perquè l’Estat garanteixi la possibilitat d’avortar de forma segura i assequible per a totes les dones, independentment dels seus ingressos, així com les condicions perquè les persones puguin ser mares i pares si així ho desitgen. Si no existeix l’avortament segur i gratuït, l’avortament mai serà lliure per a totes. A.V.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×