Agenda

No al rescat: més diners per als bancs són més retallades

21/06/2012

Després de 3 anys de brutals retallades, ara s’anuncia que hi haurà 100.000 milions d’euros per a la banca. No es tracta d’un ‘préstec’ a la banca en condicions ‘molt avantatjoses’ com ha dit Luis de Guindos, ministre d’Economia: és un rescat en tota regla que intervé l’Estat espanyol i que portarà com a contrapartida més retallades socials. És el propi Estat espanyol qui avalarà als bancs i qui haurà de retornar aquests 100.000 milions a la UE. Així, uns 100.000 milions de deute problemàtic dels bancs passen a ser deute públic. Veiem de nou com es rescaten els interessos privats dels bancs, que han especulat durant més d’una dècada amb l’habitatge, perquè ara els paguem entre tots i totes.

Amb Bankia ja hem vist com la injecció de diners públics (23.500 milions) no significa el control públic de l’entitat: la seva gestió la faran directius procedents d’empreses privades. El mateix passarà amb la resta de bancs que a partir d’ara rebin diners del rescat. Amb aquestes noves ‘ajudes’ els diners donats a la banca sumaran més de 210.000 milions, la qual cosa suposa el 21% del PIB.

Fins que no es signi el ‘Memoràndum d’Enteniment’ del rescat, no estaran clars els detalls. Però ja se sap que hi haurà nombroses exigències i un estricte control des de la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i l’FMI. Atès que la injecció dels 100.000 milions es farà de manera esglaonada, la Comissió Europea podrà amenaçar amb tancar l’aixeta si no es ‘fan els deures’. Algunes de les condicions que ja s’apunten són: pujada de l’IVA, acceleració de la retallada de les pensions, enduriment de la reforma laboral i noves retallades en serveis socials. Tot això comportarà un empobriment generalitzat de la classe treballadora.

Els plans d’austeritat, la intervenció de Bankia o el rescat de la banca no són mesures aplicades per al bé comú, ni mesures tècniques o neutrals. El govern espanyol i la UE estan fent una gestió de la crisi basada exclusivament en salvar els interessos dels poderosos a costa dels treballadors i treballadores.

El rescat no solament el pagarem la majoria de la població, sinó que aquest no solucionarà els problemes de l’economia. El deute públic de l’Estat espanyol augmentarà en un 15% (arribant fins a gairebé el 90% del PIB a l’acabar l’any) i el pagament dels interessos farà pujar el dèficit. Les mesures d’austeritat aprofundiran, encara més, la recessió en la qual ens trobem i els objectius de dèficit no es compliran, cosa que portarà als inversors a desconfiar de nou del deute públic i a augmentar la prima de risc, com ja està passant. És probable que finalment això comporti un altre rescat, aquesta vegada de l’Estat, amb conseqüències catastròfiques per a la major part de la població.

Tot això mostra que el mercat no està funcionant i que els governs, que ens estan mentint sobre la crisi, no seran capaços d’acabar amb ella. El capitalisme en crisi és com un animal desbocat que no es pot domar i que ens arrossega cap al precipici.

Cada vegada està més clar que el sistema és incapaç d’organitzar la producció social per satisfer les necessitats de la població. Com veiem a Grècia, aquestes circumstàncies obren la porta al feixisme. Davant aquesta amenaça, caldrà impulsar en altres parts de l’Estat espanyol el model de lluita àmplia que representa a Catalunya Unitat Contra el Feixisme i el Racisme. A més a més, cal que des de l’esquerra proposem alternatives concretes que apuntin a una superació del sistema al seu conjunt:

  • No al rescat dels poderosos, no al memoràndum de condicions.
  • Ni un euro més per a la banca per continuar amb els seus beneficis privats.
  • Nacionalització del conjunt de la banca sota el control democràtic del poble.
  • No pagar el deute públic. Sortida d’una UE dissenyada per afavorir les finances i els interessos de les grans empreses.
  • Pujada d’impostos als grans capitals i fortunes. Intervenció de les grans sumes de capital que les empreses no estan invertint per a finalitats socials i acabar amb la crisi ecològica.
  • Reducció de la jornada laboral i repartiment del treball, sense baixar salaris, per acabar amb l’atur. Edat de jubilació als 60 anys.
  • Intervenció dels pisos en mans dels bancs per a la població que necessita un habitatge.

Aconseguir aquestes mesures anticapitalistes va de la mà de presentar batalla davant de tots i cadascun dels atacs que ens volen imposar. Hem de lluitar també per aconseguir la dimissió del govern del PP, que amb les seves mentides i falses promeses ha perdut ja tota la seva legitimitat, i exigir un referèndum en el que decidim sobre el rescat.

De moment fa falta aconseguir la mobilització, més multitudinària i unitària possible, per a les manifestacions que vindran. D’altra banda, serà clau seguir l’exemple de Grècia: després de 19 vagues generals als dos últims anys, una majoria social es posiciona en contra del rescat i les retallades associades. És responsabilitat de totes les persones i especialment dels dirigents sindicals anar escalfant motors per a una nova vaga general i un pla sostingut de lluites. Els èxits de la vaga general del 29M, de la vaga de l’educació el 22M i, ara, de la vaga de la mineria, així com les multitudinàries manifestacions del 12M i 15M, animen a una estratègia de confrontació generalitzada i sostinguda. El futur que ens espera dependrà de la resposta que siguem capaços de donar a partir d’ara mateix.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×