Agenda

Obama front a Romney: el llop sense gairebé pell de xai

09/11/2012

Tot i la il·lusió que va crear, el president demòcrata representa també a l’1% Per Pau Alarcón (@pau_latina_ment) Obama va fer fora l’odiat Bush de la presidència el 2008, a la cresta d’un tsunami d’esperança que el partit Demòcrata no generava des del New Deal després de la Primera Guerra Mundial.

La població negra i llatina, la gent jove i d’esquerres va bolcar en les urnes el seu desig de canvi. Dos mesos després, una enquesta mostrava una aprovació del 80%. Però la desil·lusió va arribar aviat i 10 milions dels seus votants es van abstenir a les eleccions legislatives de 2010.

El desencant amb Obama es deu a falses promeses, retallades massives en seguretat social i en el sistema sanitari, atacs a les condicions laborals, etc. Malgrat la suposada “recuperació”, la desocupació és del 8% i l’ingrés familiar s’ha reduït cada any –fins i tot pitjor que a la recessió. La raó és l’acumulació de capital: l’1% literal de la població més rica ha passat d’acaparar el 65% de l’increment de la riquesa entre 2002-2007 al 93% al 2010.
En política exterior, Obama ha continuat la sagnant estratègia de la Guerra contra el Terror, fins i tot superant a Bush en atrocitats –com ja fessin els demòcrates en la Guerra de Vietnam. La suposada ruptura encarnada en la falsa promesa de tancar Guantánamo amagava una estratègia imperialista que ha continuat les guerres de l’Iraq i Afganistan, estenent el conflicte a Pakistan, Iemen, Somàlia i ressuscitant la idea de la “guerra humanitària” a Líbia.

Hi ha algunes diferències entre els dos partits, com l’avortament, el matrimoni gai o el racisme. Obama proposa pujar un 2% els impostos als rics, mentre Romney planeja perdonar-los 5 bilions de dòlars. El primer aspira a estendre la cobertura sanitària, el segon a excloure a 27 milions de persones més. No obstant això, en el cas d’Obama es tracta de promeses, que ja va tenir oportunitat de realitzar en el seu nefast anterior mandat.
El partit Demòcrata, a diferència d’altres formacions socialdemòcrates com les europees, manca d’una estructura de partit connectada a una base d’afiliació popular i de gent treballadora. Es tracta més aviat d’un conglomerat de polítics professionals al voltant d’una enorme maquinària electoral i de govern.

Els dos partits, que s’han desplaçat cap a la dreta en els últims anys, comparteixen una mateixa agenda neoliberal: esclafar drets laborals per millorar la competitivitat empresarial en l’economia global, al mateix temps que es dinamiten drets socials. La seva medicina davant la crisi és idèntica: austeritat i retallades. El debat es limita a la dosi, sense masses diferències. Es tracta de dos candidats de l’1%, com evidencia l’origen dels seus finançaments: tres quartes parts de les donacions per a les campanyes tant d’Obama com de Romney provenen de grans corporacions com Goldman Sachs o JP Morgan.

L’alternativa al neoliberalisme i les retallades està en les lluites, com va mostrar la victòria de la vaga de nou dies del professorat de Xicago contra l’austeritat i el govern demòcrata.

—–

Estas d’acord amb nosaltres? Rep més informació sobre En lluita, anticapitalisme i revolució

Pots llegir també el diari d’aquest mes En lluita

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×