Agenda

Prendre la locomotora per guanyar

02/06/2014

Albert Portillo

Snowpiercer_1

Feia molt de temps que no s’estrenava a les pantalles una superproducció centrada en la lluita de classes. No és que no s’hagin fet pel·lícules sobre les diferències entre rics i pobres el que passa és que aquestes altres pel·lícules no han tractat realment el conflicte de classes.

Snowpiercer (Rompenieves), del director sud coreà Bong Joon-ho, ens situa al 2031 en un món moribund a causa del canvi climàtic. Un període de glaciació ha delmat la humanitat i només uns quants milers de persones sobreviuen en un tren equipat amb alta tecnologia per a resistir les baixíssims temperatures.
Però no tothom és igual en aquest tren. Aquest enorme tren té diferents vagons, una gran quantitat de persones famolenques i sense feina malviu encaixonada al darrer vagó, mentre que als primers vagons un selecte grup d’homes i dones gaudeixen de banys d’aigües termals, discoteques i sushi. Al capdavant de tot hi ha el maquinista, el president Wilford de la corporació que construí el tren.

Davant la fam i el segrest dels infants per a ser esclavitzats treballant per a la màquina la gent oprimida del tren decideix organitzar-se i lluitar. I perquè aquesta rebel·lió triomfi es disposen a tallar l’arrel dels problemes: prendre la locomotora. Qui la prengui dominarà el tren.
Aquesta pel·lícula, basada en el còmic francès de Jean Marc Rochette, és terriblement premonitòria en quant als efectes del canvi climàtic. Sobretot tenint en compte que el còmic és de 1982.

Els problemes del masclisme en els moviments socials, de l’horitzontalitat en la revolució i del perill de les avantguardes es reflecteixen en la pel·lícula. Aquestes qüestions no són plantejades tampoc obertament o de forma simplista, sinó com molts d’altres aspectes de forma metafòrica, però alhora realista i senzilla també. D’altra banda hi ha detalls històrics fàcils d’identificar en el film, com la guerra del Vietnam, figures revolucionàries o dirigents neoconservadors de l’època.

Rochette, que va ser activista ecologista als anys setanta, presenta diversos interrogants que són plantejats magistralment en l’enigmàtic final de la pel·lícula. Són possibles les revolucions davant del terrible poder policíac amb que compten les classes dirigents? Estan destinades les revolucions a ser traïdes? Són inevitables els lideratges en els moviments revolucionaris? Hi ha vida fora de l’inhòspit i sanguinari tren que és el capitalisme?

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×